Categories
atmosphere caring infrastructures city-making ecologies events heat and shade more-than-human pavements

Les ciutats i la calor extrema: el cas del golf Pèrsic i els límits de l’adaptació > CCCB (23/11, 11-13)

Seminari amb Camille Ammoun, Tomás Criado i Rubén Martínez

© ArtList, Hyperlapse Pro

L’escriptor i assagista libanès Camille Ammoun, expert en ciutat i canvi climàtic, imparteix un seminari sobre la capacitat de les ciutats per adaptar-se a la calor extrema. A partir del cas de Dubai, que ha estudiat en profunditat des de la literatura i els estudis urbans, el seminari també aborda la relació entre crisi climàtica, governança democràtica i desigualtat social.

Mentre el planeta s’acosta ràpidament al límit d’1,5 graus centígrads d’escalfament, les ciutats europees ja pateixen els efectes cada vegada més intensos de la calor extrema. Aquest impacte afecta la salut de les persones, les infraestructures i el funcionament dels serveis públics. Segons estimacions publicades per The Guardian, l’estiu de 2026 ha deixat almenys 35.000 morts a Europa per causes atribuïbles a la calor. Els incendis forestals al sud de França i a la península Ibèrica, així com la disminució del cabal dels grans rius europeus, són altres manifestacions d’un clima cada vegada més extrem. Davant d’aquest escenari, la pregunta sobre com preparar-nos per viure amb temperatures extremes pren una nova dimensió: seguiran sent habitables les nostres ciutats? Quins límits té la nostra capacitat d’adaptació? I quin cost social té?

En aquest context, les ciutats de la península Aràbiga ofereixen un cas d’estudi especialment revelador. Són ciutats que conviuen des de fa dècades amb les condicions climàtiques extremes i sovint s’han presentat com un model que hi respon amb cert èxit. Tot i això, cal parar atenció als seus límits i contradiccions, ja que és un model extremadament dependent de les energies fòssils i de l’ús intensiu de recursos, i que s’ha desenvolupat sobre una forta desigualtat social.

A partir de la seva experiència com a investigador en sostenibilitat i governança climàtica a Beirut i Dubai, Ammoun analitza les contradiccions del model Dubai, molt present en la imaginació urbana dels nostres temps. El seminari planteja una reflexió sobre la viabilitat de la vida urbana en un planeta més càlid i sobre la relació entre adaptació, desigualtat social i formes de governança.

Places limitades. Cal enviar un correu amb una breu presentació i que expliqui l’interès a participar-hi a l’adreça residentcccb@cccb.org.

Aquesta activitat forma part de Resident CCCB, el programa de residències internacionals del CCCB en col·laboració amb la UOC i amb el finançament de la Fundació Privada MIR-PUIG. 

Participants

Data i horari

23 de novembre 2026 11:00 – 13:00

Preus

Inscripció gratuïta. Les palces són limitades, cal sol·licitar la inscripció enviant correu amb una breu presentació i que expliqui l’interès a participar-hi a l’adreça residentcccb@cccb.org.

Més informació

Espai: Mirador

Recursos d’accessibilitat: Bucle magnètic

Idioma: Anglès, Català

Servei de traducció simultània anglès – català.

Organitza

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Amb el suport de

Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

Fundació Privada MIR-PUIG

Col·labora

UOC
Categories
art atmosphere city-making ecologies ecologies of support events heat and shade more-than-human multimodal pavements

Departament d’Umbrologia > Ombres sensibles al Canòdrom (Barcelona, 14/11, 10:00-14:00)

Canòdrom (Carrer Concepció Arenal 165 08027 Barcelona)

[CAT] El proper 14 de novembre, de 10:00 a 14:00 h, el Departament d’Umbrologia us convida a una nova activació d’«Ombres sensibles» al Canòdrom

Aquest taller serà un espai obert d’estudi, sensibilització i debat sobre com pensar la protecció davant l’emergència climàtica des de les ombres. A través d’aquesta jornada volem posar al centre la importància de construir una veritable sobirania climàtica popular des de l’ombra.

La resposta de les ciutats al canvi climàtic no s’ha de pensar només de manera reactiva quan fa un sol de justícia o patim onades de calor, necessitem aprendre a pensar les nostres ciutats des de l’ombra i la seva estacionalitat durant tot l’any i, potser, convertir-nos, en aquest procés, en un nou poble: un poble de les ombres?

Dissabte 14 de novembre, 10:00-14:00 h | Plaça del Canòdrom (Entrada lliure amb inscripció)

Inscripcions: https://canodrom.barcelona/ca/esdeveniment-agenda/ombres-sensibles

Programa

10:00-10:15 Benvinguda

10:15 h | Vinc a recordar que tornaré (davant de l’entrada)

Recorrerem el traçat de l’antic circuit de llebrers guiats per un relat sobre història, percepció tèrmica i temps cíclic. Una caminada per connectar amb la memòria i imaginació de la xafogor passada i futura, plasmant les sensacions en una postal com a fragment de memòria compartit.

11:00-11:15 Descans

11:15 h | Ombra d’ombres (Grades, 1a planta)

Connectarem amb les veus de l’opacitat del passat per invocar i projectar les ombres que ens doten de sentit. Un ritual d’escolta i dibuix («com és i on arrela la teva ombra que et recera?»), explorant formes ancestrals i ‘low tech’ d’opacitat digital davant d’un món que redueix vivències a dades.

12:15-12:30 Descans


12:30 h | L’oracle de les incerteses (Sala Ada Lovelace, planta baixa)

Ens endinsarem en penombra per suspendre certeses i atendre allò que encara no sabem percebre, anomenar o imaginar. Activarem la intuïció i noves complicitats amb allò desconegut, teixint en cercle un cadàver exquisit col·lectiu que esdevingui veu coral i obri preguntes.

13:30-14:00 Tancament i comiat


El Departament de Umbrologia: una institución especulativa para el estudio y la intervención de la vida urbana de las sombras.

Un proyecto de los grupos CareNet & DARTS (UOC), Arquitectura de Contacte, Nusos Cooperativa y Laboratorio de Pensamiento Lúdico 

Financiado por la Fundació Daniel y Nina Carasso

+ info: https://umbrology.org/carasso-2025-2027/ 

***

[ESP] Este taller será un espacio abierto de estudio, sensibilización y debate sobre cómo pensar la protección frente a la emergencia climática desde las sombras. A través de esta jornada queremos situar en el centro la importancia de construir una verdadera soberanía climática popular desde la sombra.

La respuesta de las ciudades al cambio climático no debe pensarse solo de manera reactiva cuando cae un sol de justicia o sufrimos olas de calor; necesitamos aprender a pensar nuestras ciudades desde la sombra y su estacionalidad durante todo el año y, tal vez, convertirnos en este proceso en un nuevo pueblo: ¿un pueblo de las sombras?

Sábado 14 de noviembre, 10:00-14:00 h | Plaça del Canòdrom (Entrada libre con inscripción previa)

Inscripciones: https://canodrom.barcelona/ca/esdeveniment-agenda/ombres-sensibles

Programa

10:00-10:15 Bienvenida

10:15 h | Vengo a recordar que volveré (frente a la entrada)

Recorreremos el trazado del antiguo canódromo / circuito de galgos guiados por un relato sobre historia, percepción térmica y tiempo cíclico. Una caminata para conectar con la memoria y la imaginación del bochorno pasado y futuro, plasmando las sensaciones en una postal como fragmento de memoria compartido.

11:00-11:15 Descanso

11:15 h | Sombra de sombras (Gradas, 1.ª planta)

Conectaremos con las voces de la opacidad del pasado para invocar y proyectar las sombras que nos dotan de sentido. Un ritual de escucha y dibujo («¿cómo es y dónde echa raíces la sombra que te cobija?»), explorando formas ancestrales y low-tech de opacidad digital frente a un mundo que reduce vivencias a datos.

12:15-12:30 Descanso

12:30 h | El oráculo de las incertidumbres (Sala Ada Lovelace, planta baja)

Nos adentraremos en la penumbra para suspender certezas y atender aquello que todavía no sabemos percibir, nombrar o imaginar. Activaremos la intuición y nuevas complicidades con lo desconocido, tejiendo en círculo un cadáver exquisito colectivo que se convierta en voz coral y abra preguntas.

13:30-14:00 Cierre


El Departamento de Umbrologia es una institución especulativa para el estudio y la intervención de la vida urbana de las sombras.

Un proyecto de los grupos CareNet & DARTS (UOC), Arquitectura de Contacte, Nusos Cooperativa i Laboratorio de Pensamiento Lúdico 

Financiado por la Fundació Daniel y Nina Carasso

+ info: https://umbrology.org/carasso-2025-2027/

Categories
atmosphere city-making collectives ecologies ecologies of support events heat and shade more-than-human

Departamento de Umbrología en el Festival Volta (26/11/2026)

El próximo jueves 26 de noviembre de 10:00 a 11:30, el Departamento de Umbrología participaremos en el primer seminario «Leer los espacios antes de actuar» del Festival VOLTA 2026 · Disrupciones, grietas y espacios de oportunidad, festival de creatividad urbana y pensamiento crítico.

En nuestra sesión discutiremos sobre cómo observar, interpretar y cuestionar los espacios que habitamos: ¿Cómo leemos un territorio antes de intervenir en él? ¿Qué queda fuera de campo? ¿Qué relaciones, tensiones y posibilidades pueden abrir otras formas de habitar y transformar la ciudad?

Nos hace particular ilusión compartiremos mesa y debate con dos iniciativas de las que tenemos muchas ganas de aprender:

MAD – Center for Spatial Justice (Estambul): Trabajan desde la investigación crítica, las prácticas artísticas y la acción comunitaria para visibilizar las injusticias espaciales y afrontar los retos urbanos y medioambientales actuales. URL: https://mekandaadalet.org/en/

Sitesize (Barcelona): Colectivo que investiga las intersecciones entre creación artística, territorio e imaginación transformadora, promoviendo procesos autónomos de producción cultural y aprendizaje colectivo. URL: https://sitesize.net/

Desde la justicia espacial hasta el derecho a la sombra, cruzaremos nuestras prácticas para aprender a leer aquello que a menudo pasa desapercebido en el tejido urbano y explorar las grietas que permiten abrir nuevas formas de acción.

Dónde: Pati Manning (C. Montalegre, 7 08001), Barcelona

Entrada: Gratuita con inscripción previa

Categories
atmosphere caring infrastructures city-making ecologies ecologies of support events heat and shade legal more-than-human open sourcing uncommoning

La irrupción del refugio climático: la protección climática como condición de la habitabilidad en el Antropoceno

El próximo 6 de noviembre de 2026 participaré en la jornada, presencial y en línea, La irrupción del refugio climático: la protección climática como condición de la habitabilidad en el Antropoceno.

En un contexto de creciente inestabilidad climática, los refugios climáticos se están convirtiendo en una figura central de las políticas urbanas de adaptación. Pero al mismo tiempo que se formulan sus funciones como dispositivo de protección frente al calor extremo, ¿qué posibilidades abren para reinventar colectivamente nuestras formas de habitar y protegernos en un mundo cada vez más incierto? ¿Qué promesas, deseos y límites acompañan su rápida expansión?

La jornada reunirá a investigadoras, investigadores y profesionales de diferentes instituciones para explorar estas cuestiones y reflexionar sobre las posibilidades que abren los refugios climáticos como espacios de experimentación colectiva, acción climática y profundización democrática.

El evento se celebrará en la Facultade de Ciencias Políticas de la Universidade de Santiago de Compostela y contará con un formato híbrido, permitiendo la asistencia tanto presencial como en línea. Quienes deseen asistir pueden inscribirse a través del formulario habilitado.

En este encuentro, presentaré mi ponencia titulada Refugios de la especulación colectiva: Cómo reclamar la soberanía climática popular, donde hablaré de algunas de las reflexiones a las que venimos dando forma en el Departamento de Umbrología.

Quiero agradecer muy especialmente a Brais Estévez y Julia Hidalgo por su amable invitación a formar parte, aunque sea a distancia, de este espacio de diálogo y reflexión.

Programa en PDF

Categories
city-making design intraventions ecologies of support independent-living older people publications technical aids techniques & ways of doing urban and personal devices

Ciudades que envejecen: El futuro del urbanismo de la edad tardía en Barcelona Litoral (Informe final)

El proyecto Ciudades que envejecen: Los futuros del urbanismo de la edad avanzada en el litoral español (financiado por la  Beca Leonardo de Investigación Científica y Creación Cultural 2024 de la Fundación BBVA entre octubre 2024 y octubre 2026) ha tenido dos objetivos principales: (1) estudiar etnográficamente los retos técnicos y las experiencias del envejecimiento urbano en el litoral de Barcelona, en un momento peculiar en el que las crisis demográficas, de vivienda y medioambientales confluyen en una tormenta perfecta para el urbanismo; y (2) explorar un dispositivo metodológico (en formato juego de mesa) para elicitar la futurización participativa del urbanismo de la edad avanzada. Con este dispositivo participativo, principal resultado del proyecto, buscamos mantener abierta una pregunta fundamental para el futuro del buen envejecer: ¿quiénes y cómo podrán rediseñar las ciudades que envejecen del futuro? Esta tarea requiere trabajar activamente por un buen envejecer que sea genuinamente plural, divergente y atento a las desigualdades y grandes diversidades que atraviesan la vejez hoy. Esperamos que los materiales aquí reunidos sirvan no solo para dinamizar procesos de imaginación colectiva, sino también para elicitar un tejido duradero de relaciones entre la administración, la investigación y el activismo asociativo de las personas mayores. Confiamos en que los resultados empíricos y metodológicos que este trabajo reúne ayuden a explorar modos de gobernanza novedosos para el buen envejecer, tanto en el litoral de Barcelona como en cualquier otro territorio dispuesto a soñar y construir el porvenir del envejecer urbano.

Cómo citar: Criado, T., López, D., Lozano, C. y Molina, A. (2026). Ciudades que envejecen: El futuro del urbanismo de la edad tardía en Barcelona Litoral (Informe final). CareNet, UOC | PDF

Categories
animals atmosphere caring infrastructures city-making ecologies ecologies of support heat and shade more-than-human open sourcing press releases

Les nostres ciutats estan preparades per la calor extrema? > UOC-TRÀNSIC

Estiu rere estiu, batem rècords. Per què les nostres ciutats s’han convertit en trampes de calor? El disseny urbà actual està pensat per al passat, no per a l’emergència climàtica. Podem adaptar-nos-hi abans no sigui massa tard?

A la Universitat Oberta de Catalunya avui estrenem “Preguntes obertes: Les nostres ciutats estan preparades per la calor extrema?”

Parlo com a un dels tres experts del Centre de Recerca Interdisciplinari en Transformacions Socials i Culturals (UOC-TRÀNSIC) – l’Irra Rodríguez-Giralt, la Isabel Ruiz Mallén i jo mateix – que compartim tres projectes que es fixen en el disseny de les ciutats, els patis escolars i els seus entorns de ciment o la prevenció d’uns incendis cada cop més propers a les àrees urbanes.

Des de les ciències socials i les humanitats també es dona resposta als reptes d’avui!

Categories
caring infrastructures city-making design intraventions events experimental collaborations heat and shade intravention participatory & collaborative design of care infrastructures

Probing in the dark: Inhabiting a field of shades

I have been kindly invited by Angela Marques Filipe to give a talk next June 1st, 2026 (4PM-5PM CEST) at the Institute for Medical Humanities Weather, Climate, and Health Research Theme‘s online talk series.

Probing in the dark: Inhabiting a field of shades

The climatic mutation of extreme heat has plunged modern cities into their greatest design crisis in centuries. This mutation challenges our cultural conceptions of urban habitability and demands a profound shift in our conceptual and political institutions. What is the role of the humanities in this context? My recent ethnographic work seeks to reverse the technocratic trend of seeking quick techno-fixes. In an era of urgency, how can we prioritize collective thinking, when reflection is often dismissed as a hindrance to decision-making? How can we shape future urban spaces without imposing a singular vision, accounting instead for the multiplicity of human and non-human life?

As I see it, we must reclaim experimentation and ways of ‘probing in the dark’ to reimagine future habitability. One such space is the Department of Umbrology, a speculative institution for the study of and intervention in the urban life in the shades. This project unites Barcelona-based partners across humanities, architecture, arts, and environmental sciences: the CareNet and DARTS groups (UOC), Arquitectura de Contacte, Nusos Coop, and the Laboratori de Pensament Lúdic. Beginning in January 2026, through a series of seminars, multimodal workshops and a festival the project collectively wishes to work out ‘darkness’ of the present: highlighting intergenerational and interspecies knowledge to reclaim the popular sovereignty of shades and the protection they offer in a changing climate.

Speaker

Tomás Criado is an anthropologist and STS scholar, especially interested in urban environmental phenomena. He works as a Ramón y Cajal Senior Research Fellow at the CareNet group of the Social and Cultural Transformations Interdisciplinary Research Centre (TRÀNSIC) at the Open University of Catalonia. In his ethnographic and public engagement work, he has inquired on different forms of material and knowledge politics in environments where care is invoked as a mode of urban intervention: either as a peculiar form of techno-scientific activism (democratising knowledge, design practices and infrastructures) or as a practice of articulating peculiar ecologies of support (accessible and late life urbanism, urban heat mitigation plans, multispecies architecture).

Chair/discussant:Dr Angela Marques Filipe (Sociology, Durham University). Email: angela.m.filipe@durham.ac.uk.

The Zoom link will be circulated closer to the event. If you have any access requirements, please get in touch with us at imh.events@durham.ac.uk.

Please note that this event is free to attend.

This talk is organised by the Institute for Medical Humanities’ Weather, Climate, and Health Research Theme, co-led by: Jed Stevenson (Anthropology), Maximilian Hepach (Geography) and Angela Marques Filipe (Sociology).

Categories
accessibility animals caring infrastructures city-making ecologies events more-than-human participatory & collaborative design of care infrastructures pavements publications re-learning design uncommoning

The possible city: On dismantling Infrastructure to make Interstice habitable for all life forms > Interspecies City, CCCB

I have uploaded the text for my talk in the Interspecies City seminar (29 April 2026, CCCB) to my university’s open repository.

The whole seminar was also recorded, and here’s the video of my talk:

The possible city: On dismantling Infrastructure to make Interstice habitable for all life forms

Although the genealogy of the term ‘public space’ is relatively recent, its material form has deeper roots and can be read as part of what could be called a modern Euro-American mode of building cities. Drawing from Egin Isin’s work public space can be read as part of a genealogy of the city as a ‘machine of difference,’ laying out distinct figures of citizenship, founded on an analysis of their alterities. Here, I offer an update to Isin’s typology in the form of a ‘tale of two cities,’ one attempting to make it face the conditions of our urban present. The first I will call Infrastructure, the existent city at the end of the modern world: one that divides, spatializes, and segregates bodies and beings according to notions of hygiene and modernist governmentality. I exemplify through the historical treatment of pavements, rats, dogs and trees, as well as disabled people. I argue that this form of urban infrastructuration offers nothing more than a ‘conditional inclusion’ to humancentric welfare. The focus on devising infrastructural solutions (hard surfaces or similar brutal forms of urban emplacement) has contributed to new forms of othering, exposing a wide plurality of urban bodies to uninhabitable milieus, further eroding the welcoming and gathering functions of public space. The second city it’s called Interstice: the possible city yet to come, sadly visible because of as well as subjugated by Infrastructure. Intervening in this domain of infrastructural solutionism, I foreground activist, artistic and pedagogical projects where multispecies urban landscapes appear less as an infrastructure and more as interstices of urban habitability: where different forms of coexistence between human and non-human bodies can be explored and supported.

How to cite: Criado, T. (29 April 2026). The possible city: On dismantling Infrastructure to make Interstice habitable for all life form International seminar Interspecies City, CCCB, Barcelona. https://hdl.handle.net/10609/155182

Categories
animals atmosphere caring infrastructures city-making design intraventions ecologies ecologies of support events experimental collaborations intravention objects of care and care practices

Access for all: public space for every form of life – Interspecies City > CCCB

29 April 2026

© Andrew Ivov

The international seminar Access for all: public space for every form of life – Interspecies City brings together experts from around Europe will discuss new ways of understanding and designing public space as a living, shared habitat for humans and non-humans alike.

The public in public spaces is usually understood as consisting of human beings (and perhaps their pets). But the public can include many more life forms. There is a vast variety of organisms, from microbes and fungi to plants and animals whose home is the city.

What would it mean to design for all those publics? How can we take into account the lives of all those urban dwellers who are not human, and who are not always treated with due compassion? What is a public space that might be accessible for all forms of life?

9:30 a.m. Introduction: Hans Ibelings

9:45 – 11:45 a.m.

The evolution of public space

Urban public space has a very long history, but the term “public space” is only half a century old, and its definition has been evolving and expanding.

Sonia Curnier, architect and associate professor in Architectural and Urban Theory / HEIA-FR
Tomás Criado, anthropologist and interdisciplinary researcher at the Universitat Oberta de Catalunya

12:00 – 1:30 p.m.

Life in the city

How can we imagine city life in an all-encompassing way? What does it mean to be human in a public space for everyone? How can we encounter and engage with other organisms? 

Michael Marder, philosopher, Ikerbasque Research Professor of Philosophy at the University of the Basque Country
Marta Tafalla, philosopher and lecturer at the Autonomous University of Barcelona

3:00 – 5:00 p.m.

The design of public space for other than humans

How can and should public space accommodate organisms that are other than human? What would this require from designers if public space is to be made truly inclusive?

Helen Wilson, social and cultural geographer, professor at Durham University
Aura Luz Melis, architect and partner at the Amsterdam-based design studio Inside Outside
Joan Pino Vilalta, professor of Ecology at the Autonomous University of Barcelona and director of the Centre for Ecological Research and Forestry Applications (CREAF)

This activity is part of the Barcelona 2026 World Capital of Architecture programme.

Moderators

Participants

Directors

Organiza

CCCB

With the support of

Barcelona 2026, World Capital of Architecture

Categories
atmosphere caring infrastructures city-making design intraventions ecologies ecologies of support ethnographic experimentation events experimental collaborations heat and shade intravention more-than-human uncommoning

Temptejant la foscor > Antropologia Social, UB

El proper dimecres 15 d’abril a les 12:30 presentaré al Seminari permanent del Departament d’Antropologia Social de la UB, en debat amb Roger Sansi (UB).

On: Laboratori d’Antropologia (Planta 1) Facultat de Geografia i Història, UB.

Activitat oberta fins a completar aforament

Temptejant la foscor: Indagacions col·lectives sobre el futur de l’habitabilitat urbana

La calor extrema i altres mutacions climàtiques actuals han abocat les ciutats del present a la major crisi de disseny a la qual s’han enfrontat en els últims segles. Aquesta transformació i els graus efectes de desigualtat que comporta, desafien radicalment les nostres concepcions culturals de l’habitabilitat urbana i exigeixen una transformació profunda de les nostres institucions conceptuals i polítiques. Quin hauria de ser el paper de les humanitats en aquest context?
El meu treball recent s’ha centrat a revertir la tendència comuna en aquest context urbanístic a buscar solucions ràpides per part de professionals molt ben preparats, però amb pràctiques profundament tecnocràtiques. Això planteja una qüestió crucial en un context d’urgència: Com podem prendre’s seriosament la necessitat d’un pensament col·lectiu sobre els efectes de la mutació climàtica en curs, en un context de rapidesa on pensar es fa equivaler a ralentir els processos de presa de decisions? Com podem abordar i afectar la configuració futura de l’espai urbà sense imposar una única visió, i considerant la multiplicitat de formes de vida (humanes i no humanes) que hi coexisteixen?
En un context com aquest, necessitem reivindicar la rellevància de l’experimentació i els temptejos amb tot el que no sabem, generant espais d’indagacions col·lectives per tal d’obrir la pregunta de què podria esdevenir l’habitabilitat urbana del futur. Un d’aquests espais possibles és el “Departament d’Umbrologia”, una institució especulativa per a l’estudi i la intervenció de la vida urbana de les ombres. Aquest projecte articula quatre socis de la ciutat de Barcelona a la cruïlla de les humanitats, l’arquitectura, les arts i les ciències ambientals: els grups CareNet i DARTS de la Universitat Oberta de Catalunya, el col·lectiu Arquitectura de Contacte, les ambientòlogues i divulgadores científiques de Nusos Coop i els artistes especulatius del Laboratori de Pensament Lúdic.
El projecte es desenvoluparà a partir del gener de 2026 a través d’una sèrie de tallers col·laboratius de co-creació on temptejarem col·lectivament la foscor del moment present. Es tancarà al 2027 amb un Festival de les Ombres on mirarem de donar la rellevància present i futura a molts sabers intergeneracionals, interculturals i interespècie que ens ajudin a reclamar la sobirania popular de les ombres i la protecció que aquestes fan possible en temps de mutació climàtica.