Categories
accessibility animals caring infrastructures city-making ecologies events more-than-human participatory & collaborative design of care infrastructures pavements publications re-learning design uncommoning

The possible city: On dismantling Infrastructure to make Interstice habitable for all life forms > Interspecies City, CCCB

I have uploaded the text for my talk in the Interspecies City seminar (29 April 2026, CCCB) to my university’s open repository.

The seminar was also recorded, will share the video as soon as it’s available.

The possible city: On dismantling Infrastructure to make Interstice habitable for all life forms

Although the genealogy of the term ‘public space’ is relatively recent, its material form has deeper roots and can be read as part of what could be called a modern Euro-American mode of building cities. Drawing from Egin Isin’s work public space can be read as part of a genealogy of the city as a ‘machine of difference,’ laying out distinct figures of citizenship, founded on an analysis of their alterities. Here, I offer an update to Isin’s typology in the form of a ‘tale of two cities,’ one attempting to make it face the conditions of our urban present. The first I will call Infrastructure, the existent city at the end of the modern world: one that divides, spatializes, and segregates bodies and beings according to notions of hygiene and modernist governmentality. I exemplify through the historical treatment of pavements, rats, dogs and trees, as well as disabled people. I argue that this form of urban infrastructuration offers nothing more than a ‘conditional inclusion’ to humancentric welfare. The focus on devising infrastructural solutions (hard surfaces or similar brutal forms of urban emplacement) has contributed to new forms of othering, exposing a wide plurality of urban bodies to uninhabitable milieus, further eroding the welcoming and gathering functions of public space. The second city it’s called Interstice: the possible city yet to come, sadly visible because of as well as subjugated by Infrastructure. Intervening in this domain of infrastructural solutionism, I foreground activist, artistic and pedagogical projects where multispecies urban landscapes appear less as an infrastructure and more as interstices of urban habitability: where different forms of coexistence between human and non-human bodies can be explored and supported.

How to cite: Criado, T. (2026). The possible city: On dismantling Infrastructure to make Interstice habitable for all life form International seminar Interspecies City, CCCB, Barcelona. https://hdl.handle.net/10609/155182

Categories
animals atmosphere caring infrastructures city-making design intraventions ecologies ecologies of support events experimental collaborations intravention objects of care and care practices

Access for all: public space for every form of life – Interspecies City > CCCB

29 April 2026

© Andrew Ivov

The international seminar Access for all: public space for every form of life – Interspecies City brings together experts from around Europe will discuss new ways of understanding and designing public space as a living, shared habitat for humans and non-humans alike.

The public in public spaces is usually understood as consisting of human beings (and perhaps their pets). But the public can include many more life forms. There is a vast variety of organisms, from microbes and fungi to plants and animals whose home is the city.

What would it mean to design for all those publics? How can we take into account the lives of all those urban dwellers who are not human, and who are not always treated with due compassion? What is a public space that might be accessible for all forms of life?

9:30 a.m. Introduction: Hans Ibelings

9:45 – 11:45 a.m.

The evolution of public space

Urban public space has a very long history, but the term “public space” is only half a century old, and its definition has been evolving and expanding.

Sonia Curnier, architect and associate professor in Architectural and Urban Theory / HEIA-FR
Tomás Criado, anthropologist and interdisciplinary researcher at the Universitat Oberta de Catalunya

12:00 – 1:30 p.m.

Life in the city

How can we imagine city life in an all-encompassing way? What does it mean to be human in a public space for everyone? How can we encounter and engage with other organisms? 

Michael Marder, philosopher, Ikerbasque Research Professor of Philosophy at the University of the Basque Country
Marta Tafalla, philosopher and lecturer at the Autonomous University of Barcelona

3:00 – 5:00 p.m.

The design of public space for other than humans

How can and should public space accommodate organisms that are other than human? What would this require from designers if public space is to be made truly inclusive?

Helen Wilson, social and cultural geographer, professor at Durham University
Aura Luz Melis, architect and partner at the Amsterdam-based design studio Inside Outside
Joan Pino Vilalta, professor of Ecology at the Autonomous University of Barcelona and director of the Centre for Ecological Research and Forestry Applications (CREAF)

This activity is part of the Barcelona 2026 World Capital of Architecture programme.

Moderators

Participants

Directors

Organiza

CCCB

With the support of

Barcelona 2026, World Capital of Architecture

Categories
atmosphere caring infrastructures city-making design intraventions ecologies ecologies of support ethnographic experimentation events experimental collaborations heat and shade intravention more-than-human uncommoning

Temptejant la foscor > Antropologia Social, UB

El proper dimecres 15 d’abril a les 12:30 presentaré al Seminari permanent del Departament d’Antropologia Social de la UB, en debat amb Roger Sansi (UB).

On: Laboratori d’Antropologia (Planta 1) Facultat de Geografia i Història, UB.

Activitat oberta fins a completar aforament

Temptejant la foscor: Indagacions col·lectives sobre el futur de l’habitabilitat urbana

La calor extrema i altres mutacions climàtiques actuals han abocat les ciutats del present a la major crisi de disseny a la qual s’han enfrontat en els últims segles. Aquesta transformació i els graus efectes de desigualtat que comporta, desafien radicalment les nostres concepcions culturals de l’habitabilitat urbana i exigeixen una transformació profunda de les nostres institucions conceptuals i polítiques. Quin hauria de ser el paper de les humanitats en aquest context?
El meu treball recent s’ha centrat a revertir la tendència comuna en aquest context urbanístic a buscar solucions ràpides per part de professionals molt ben preparats, però amb pràctiques profundament tecnocràtiques. Això planteja una qüestió crucial en un context d’urgència: Com podem prendre’s seriosament la necessitat d’un pensament col·lectiu sobre els efectes de la mutació climàtica en curs, en un context de rapidesa on pensar es fa equivaler a ralentir els processos de presa de decisions? Com podem abordar i afectar la configuració futura de l’espai urbà sense imposar una única visió, i considerant la multiplicitat de formes de vida (humanes i no humanes) que hi coexisteixen?
En un context com aquest, necessitem reivindicar la rellevància de l’experimentació i els temptejos amb tot el que no sabem, generant espais d’indagacions col·lectives per tal d’obrir la pregunta de què podria esdevenir l’habitabilitat urbana del futur. Un d’aquests espais possibles és el “Departament d’Umbrologia”, una institució especulativa per a l’estudi i la intervenció de la vida urbana de les ombres. Aquest projecte articula quatre socis de la ciutat de Barcelona a la cruïlla de les humanitats, l’arquitectura, les arts i les ciències ambientals: els grups CareNet i DARTS de la Universitat Oberta de Catalunya, el col·lectiu Arquitectura de Contacte, les ambientòlogues i divulgadores científiques de Nusos Coop i els artistes especulatius del Laboratori de Pensament Lúdic.
El projecte es desenvoluparà a partir del gener de 2026 a través d’una sèrie de tallers col·laboratius de co-creació on temptejarem col·lectivament la foscor del moment present. Es tancarà al 2027 amb un Festival de les Ombres on mirarem de donar la rellevància present i futura a molts sabers intergeneracionals, interculturals i interespècie que ens ajudin a reclamar la sobirania popular de les ombres i la protecció que aquestes fan possible en temps de mutació climàtica.

Categories
atmosphere caring infrastructures city-making collectives ecologies ecologies of support events experimental collaborations heat and shade more-than-human open sourcing research projects

Seminari: Ciències a l’ombra / Ciencias a la sombra (21/4) > Departament d’Umbrologia

[CAT] Benvolgudes / benvolguts

Us convidem al seminari Ciències a l’ombra organitzat pel Departament d’Umbrologia i coordinat per Nusos Cooperativa. En aquest seminari ens interessa compartir i reflexionar sobre metodologies de recerca participatives, obertes i plurals en la recerca científica, posant el dret a l’ombra al centre, com a estratègies davant el canvi climàtic.

Data: dimarts 21 d’abril 2026

Horari: 17:30h – 19:30h

Lloc:  sala C0.6 de la UOC (Rambla del Poblenou, 156 08018 Barcelona)

Per aquest seminari hem convidat a:

  • Maria Vives Ingla, investigadora del CREAF, on ha estudiat els processos microclimàtics, ecofisiològics i demogràfics que modulen les respostes dels insectes al canvi climàtic. Actualment treballa en projectes sobre la restauració de zones humides i la governança per a l’adaptació al canvi climàtic. També forma part d’Ecotons, art i ciència.
  • Paloma Yáñez, investigadora del grup TURBA Lab (UOC) i membre del projecte EmCliC, interessada en els impactes locals del canvi climàtic i els mètodes d’adaptació dels humans. També és cineasta independent i creadora del documental etnogràfic La Ola.
  • Isabelle Bonhoure, investigadora i membre d’OpenSystems (UB) interessada en els processos de co-creació amb grups de ciutadans en situació de vulnerabilitat, i en investigar com la ciència ciutadana social pot combinar recerca de primer nivell amb accions de transformació social.

Algunes preguntes de partida seran:

Què vol dir parlar de la calor?

Com podem plantejar una ciència que incorpori pluralitat de sabers, perspectives i percepcions i sigui socialment robusta i transformadora? 

Què vol dir el rigor científic en aquest context?

De quina manera el dret a l’ombra pot contribuir a un millor confort tèrmic?

El format de la sessió serà:

  • Benvinguda i obertura del seminari (20’)
  • Taula rodona de les ponents amb debat obert (90’)

Podeu registrar-vos en el següent formulari: https://forms.gle/qbNRucCoJupw98tp8 (abans del 20 d’abril– inscripcions obertes fins a exhaurir les places)

Agrairem la vostra ajuda enviant aquesta invitació a totes les persones potencialment interessades

Cordialment,

El Departament d’Umbrologia

Seminari coordinat per Nusos Cooperativa.

**

El Departament d’Umbrologia és un projecte transdisciplinari finançat per la Fundació Daniel i Nina Carasso que busca prototipar el Departament d’Umbrologia com una institució especulativa per a l’estudi i la intervenció de la vida urbana de les ombres. 

El Departament d’Umbrologia és un projecte dels grups CareNet & DARTS (UOC), Arquitectura de Contacte, Nusos Cooperativa i Laboratorio de Pensamiento Lúdico 

+ info: https://umbrology.org/carasso-2025-2027/

***

[ES] Estimades:

Os invitamos al seminario Ciencias a la sombra organizado por el Departamento de Umbrología y coordinado por Nusos Cooperativa. En este seminario nos interesa compartir y reflexionar sobre metodologías de investigación participativas, abiertas y plurales en la investigación científica, poniendo el derecho a la sombra en el centro como estrategia frente al cambio climático.

Fecha: martes 21 de abril de 2026

Horario: 17:30h – 19:30h

Lugar: sala C0.6 de la UOC (Rambla del Poblenou, 156 08018 Barcelona)

Para este seminario hemos invitado a:

  • Maria Vives Ingla, investigadora del CREAF, donde ha estudiado los procesos microclimáticos, ecofisiológicos y demográficos que modulan las respuestas de los insectos al cambio climático. Actualmente trabaja en proyectos sobre la restauración de zonas húmedas y la gobernanza para la adaptación al cambio climático. También forma parte de Ecotons, art i ciència.
  • Paloma Yáñez, investigadora del grupo TURBA (UOC) y miembro del proyecto EmCliC, interesada en los impactos locales del cambio climático y los métodos de adaptación de los humanos. También es cineasta independiente y creadora del documental etnográfico La Ola.
  • Isabelle Bonhoure, investigadora y miembro de OpenSystems (UB) interesada en los procesos de co-creación con grupos de ciudadanos en situación de vulnerabilidad, y en investigar cómo la ciencia ciudadana social puede combinar investigación de primer nivel con acciones de transformación social.

Algunas preguntas de partida serán:

¿Qué significa hablar del calor?

¿Cómo podemos plantear una ciencia que incorpore pluralidad de saberes, perspectivas y percepciones y sea socialmente robusta y transformadora?

¿Qué significa el rigor científico en este contexto?

¿De qué manera el derecho a la sombra puede contribuir a un mejor confort térmico?

El formato de la sesión será:

  • Bienvenida y apertura del seminario (20’)
  • Mesa redonda de las ponentes con debate abierto (90’)

Podéis registraros en el siguiente formulario: https://forms.gle/qbNRucCoJupw98tp8 (antes del 20 de abril; inscripciones abiertas hasta agotar plazas).

Agradeceremos vuestra ayuda enviando esta invitación a todas las personas potencialmente interesadas.

Cordialmente,

El Departamento de Umbrología

Seminario coordinado por Nusos Cooperativa.

El Departamento de Umbrología es un proyecto transdisciplinar financiado por la Fundación Daniel y Nina Carasso que busca prototipar el Departamento de Umbrología como una institución especulativa para el estudio y la intervención de la vida urbana de las sombras.

El Departamento de Umbrología es un proyecto de los grupos CareNet & DARTS (UOC), Arquitectura de Contacte, Nusos Cooperativa y Laboratorio de Pensamiento Lúdico 

info: https://umbrology.org/carasso-2025-2027/ 

Categories
animals atmosphere caring infrastructures design intraventions ecologies ecologies of support ethnographic experimentation events heat and shade more-than-human urban and personal devices

Presentació: El Departament d’Umbrologia (26/1/2026, 10:00) @ Fabra i Coats


[CAT]
Benvolgudes / benvolguts

Us convidem a la presentació del Departament d’Umbrologia, que tindrà lloc el proper 26 gener 2026 a les 10h, a la Sala d’actes de Fabra i Coats: Fàbrica de Creació (C. Sant Adrià 20, Barcelona)

El Departament d’Umbrologia és un projecte transdisciplinari finançat per la Fundació Daniel i Nina Carasso, a la seva convocatòria «Compondre sabers per imaginar i construir futurs sostenibles». Aquest projecte articula quatre socis de la ciutat de Barcelona en la cruïlla de les humanitats, l’arquitectura, les arts i les ciències ambientals: els grups CareNet & DARTS (UOC), Arquitectura de Contacte, Nusos Coop i Laboratorio de Pensamiento Lúdico 

Volem prototipar el Departament d’Umbrologia com una institució especulativa per a l’estudi i la intervenció de la vida urbana de les ombres a partir d’una sèrie de tallers de co-creació, col·laboratius i oberts (en el primer any), que desembocaran en un Festival de les Ombres al 2027.

El projecte busca revitalitzar sabers intergeneracionals, interculturals i interespècie, així com estètiques de l’ombra per afrontar comunitàriament les transformacions urbanes que el canvi climàtic suposa. Amb les nostres activitats volem reclamar la sobirania popular de les ombres i la protecció que aquestes ofereixen.

Podeu registrar-vos i incloure les vostres preferències alimentàries en el següent formulari: https://forms.gle/TWbKjEV7RsMcsTN18 (abans del 21 de gener)

Agrairem la vostra ajuda enviant aquesta invitació a totes les persones potencialment interessades

Cordialment,

El Departament d’Umbrologia: un projecte dels grups CareNet & DARTS (UOC), Arquitectura de Contacte, Nusos Coop i Laboratorio de Pensamiento Lúdico 

En col·laboració amb Fabra i Coats: Fàbrica de Creació

+ info: https://umbrology.org/carasso-2025-2027/

***

[ESP] Hola a todes,

Os invitanos a la presentación del Departamento de Umbrología, que tendrá lugar el próximo 26 de enero de 2026 a las 10 en el Salón de actos de Fabra i Coats: Fàbrica de Creació (C. Sant Adrià 20, Barcelona)

El Departamento de Umbrología es un proyecto transdisciplinario financiado por la Fundación Daniel y Nina Carasso, en su convocatoria «Componer saberes para imaginar y construir futuros sostenibles». Este proyecto articula a cuatro socios de la ciudad de Barcelona en el cruce de las humanidades, la arquitectura, las artes y las ciencias ambientales: los grupos CareNet & DARTS (UOC), Arquitectura de Contacte, Nusos Coop y Laboratorio de Pensamiento Lúdico 

Queremos prototipar el Departamento de Umbrología como una institución especulativa para el estudio y la intervención de la vida urbana de las sombras, a partir de una serie de talleres de co-creación, colaborativos y abiertos (en el primer año), que desembocarán en un Festival de las Sombras en 2027.

El proyecto busca revitalizar saberes intergeneracionales, interculturales e interespecie, así como estéticas de la sombra para afrontar comunitariamente las transformaciones urbanas que el cambio climático supone. Con nuestras actividades queremos reclamar la soberanía popular de las sombras y la protección que éstas ofrecen.

Podéis registraros e incluir vuestras preferencias alimentarias en el siguiente formulario:https://forms.gle/TWbKjEV7RsMcsTN18 (antes del 21 de enero)

Agradeceríamos vuestra ayuda enviando esta invitación a cualquier persona potencialmente interesada.

Cordialmente,

El Departamento de Umbrología: un proyecto de los grupos CareNet & DARTS (UOC), Arquitectura de Contacte, Nusos Coop y Laboratorio de Pensamiento Lúdico 

En colaboración con Fabra i Coats: Fàbrica de Creació

+ información:https://umbrology.org/carasso-2025-2027/

Categories
animals caring infrastructures city-making ecologies functional diversity & disability rights heat and shade materials more-than-human multimodal publications

Presentació > Guia: La ciutat de les ombres (15/12/2025 a les 16h)

Durant aquest any Nusos Coop, Arquitectura de Contacte i el Departament d’Umbrologia (un projecte del grup de recerca CareNet de la UOC) hem estat analitzant i reflexionant la importància de les ombres i l’impacte de la calor en la vida social a l’espai públic, com a part del projecte FEM COMUNITAT A L’OMBRA, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.

El proper dilluns dia 15 de desembre a les 16h a la Fàbrica del Sol (Pg. de Salvat Papasseit, 1 – Barcelona) us convidem a la presentació de la Guia: La ciutat de les ombres, resultat d’aquest projecte. Una guia com a recurs per analitzar, comprendre, imaginar, intervenir i recordar les ombres urbanes.

Podeu descarregar la guia aquí: PDF

+info: https://umbrology.org/2025/12/11/cat-guia-la-ciutat-de-les-ombres/

Categories
caring infrastructures collectives ecologies functional diversity & disability rights heat and shade legal press releases

Entrevista EITB > Umbrología

El pasado 6 de diciembre por la mañana tuve la ocasión de conversar en detalle sobre el Departamento de Umbrología con Almudena Cacho y Olga Barrio en el matinal de los fines de semana “Más que palabras” de Radio Euskadi, la radio pública vasca. Gracias por vuestro interés y por un rato tan agradable.

Categories
caring infrastructures city-making collectives concepts ecologies multimodal

Podcast CCCB > Els visitants #2 Perifèria / Los visitantes #2 Periferia

Participo de l’Episodi 2: perifèria, amb Eliane Brum de Els visitants: idees que venen i van, un nou pòdcast d’assaig que amplifica el pensament a partir de lesidees dels participants del programa de residències internacionals del CCCB i la UOC, explorant la sonoritat com un llenguatge més del pensament i connectant les seves idees amb veus i experiències locals. La iniciativa és una coproducció del CCCB i la UOC, amb el suport de la Fundació Privada Mir-Puig.

Com sona la terra de ningú? Què hi ha rere les perifèries que sostenen el planeta? Quin és el centre de gravetat al voltant del qual orbita la nostra societat? Aquest episodi explora universos i territoris perifèrics a partir de les reflexions de l’escriptora i periodista brasilera Eliane Brum.
Amb la participació de Tomás Criado, Reyes Gallegos, Eduardo Neves i Patricia Gualinga.

Compta amb la veu i el guió de la periodista Noelia Ramírez i l’ambientació sonora de la realitzadora Laura Romero.

Participo del Episodio 2: periferia, con Eliane Brum de Els visitants: idees que venen i van, un nuevo pódcast de ensayo que amplifica el pensamiento a partir de las ideas de los participantes del programa de residencias internacionales del CCCB y la UOC, explorando la sonoridad como un lenguaje más del pensamiento y conectando sus ideas con voces y experiencias locales. La iniciativa es una coproducción del CCCB y la UOC, con el apoyo de la Fundación Privada Mir-Puig.

¿Cómo suena la tierra de nadie? ¿Qué hay detrás de las periferias que sostienen el planeta? ¿Cuál es el centro de gravedad alrededor del cual orbita nuestra sociedad? Este episodio explora universos y territorios periféricos a partir de las reflexiones de la escritora y periodista brasileña Eliane Brum.
Con la participación de Tomás Criado, Reyes Gallegos, Eduardo Neves y Patricia Gualinga.

Cuenta con voz y guion de la periodista cultural Noelia Ramírez y la ambientación sonora de la realizadora Laura Romero.

Categories
caring infrastructures ecologies ecologies of support heat and shade press releases urban and personal devices

Entrevista en la contra de El País

Hoy tengo el gran honor de aparecer en la contra de El País.

Quisiera agradecer a Noelia Ramírez de El País por su buen hacer, el interés en el proyecto del Departamento de Umbrología y por una conversación muy agradable, en la que uno a veces echa a volar demasiado la imaginación

PD. Gracias también por eliminar en la versión online el lapsus sobre los pinos “ignífugos”, cuando son todo lo contrario: “combustibles” o “pirófilos” (en fin, el que tiene boca se equivoca).

Dice el antropólogo e investigador Tomás Criado (Madrid, 44 años) que una ciudad acogedora es aquella en la que no haya que asimilarse. “La asimilación siempre es un proyecto violento”, advierte el coordinador del Departamento de Umbrología de Barcelona, una institución especulativa para el estudio y la intervención de la vida urbana de las sombras que, durante dos años, realizará una serie de talleres colaborativos y finalizará con un Festival de las Sombras en 2027.

Hijo de una lingüista y un arquitecto, integrante del colectivo por la diversidad funcional En torno a la silla que formó parte del 15M en Sol, Criado ve en la sombra no solo una respuesta filosófica a cómo todo lo escondido ahora puede curarnos, sino a una aliada útil en un mundo asfixiado de calor.

P. ¿Por qué esa obsesión suya por las sombras?

R. Llevo mucho tiempo interesado en hacer converger dos temas que me preocupan: una ciudad acogedora con los cuerpos diversos y la catástrofe ambiental. Está más ligado de lo que parece. La sombra era el lugar de lo raro, de lo extraño, de lo underground y ahora hemos entendido que esa sombra es la que nos puede salvar.

P. ¿Cómo?

R. De forma mundana y sencilla, lo más fácil es agarrar una superficie y crear una sombra. Eso ya alivia. Pero las sombras no solo nos llevan a hacernos cargo de nuestras oscuridades, de todo lo que la modernidad ha dejado en el rincón de no pensar y que ahora nos vuelve. También nos obliga a repensar una arquitectura que despreciamos. En un entorno mediterráneo con cambios estacionales quisimos copiar al norte de Europa cuando las arquitecturas de la sombra del Medio Oriente, donde el calor es persistente, nos ofrecen muchas más soluciones.

P. Especialmente ahora, que el cambio climático ya no se puede esconder.

R. Vivimos bajo un zumbido de calor constante. Lo climático está impidiendo que tú duermas, que puedas vivir o no y está haciendo que ciertos cuerpos se vean más expuestos que otros. Las viviendas, en las ciudades, no están preparadas para las noches de calor extremo porque no tienen buen aislamiento. Los refugios climáticos son solución intermedia a nivel público, pero el problema principal es que el aire acondicionado se ha planteado como una responsabilización individual. Sobrevivir al calor es una injusticia climática que se reduce a si puedes pagarte el aire o no.

P. ¿Por qué en las ciudades incide esa injusticia?

R. Por su infraestructuración. A finales de siglo XX, las infraestructuras llegaron al extrarradio para acabar con el barraquismo y la red de transporte público consiguió conectar esos puntos. Nuestra socialdemocracia pasó por la infraestructura para generar ciudades con derechos y eso ha sido maravilloso. Barcelona es una de las ciudades que más ha tenido esa obsesión en su proyecto urbanístico: convertirse en una ciudad caminable para todos.

P. ¿Qué problema hay?

R. Nos hemos olvidado de cómo estaba hecha la ciudad. Ahora es una ciudad brutalmente infraestructural que ha fabricado una geología hacia abajo, con sedimentos y sedimentos de hormigón armado. Ese sistema no admite mucha alteridad.

P. ¿En qué sentido?

R. Yo no estoy en contra del poder de los técnicos porque son necesarios, pero deberíamos abrir una conversación sincera para revisar cómo uno de los problemas del urbanismo es que todo está regulado y es muy difícil transformar el espacio. Ahora mismo, sin un permiso, tú no puedes plantar una sombrilla en la calle como la plantas en la playa.

P. ¿Por eso dice que las urbes ahora son jaulas de oro?

R. Nuestro delirio de control del mundo se ha convertido en nuestra mayor trampa mortal. Las ciudades infraestructuradas tienen todos los problemas climáticos, como la inundabilidad o las islas de calor. La dana es un ejemplo muy claro. Llevamos cuatro o cinco años de récords de calor planetario. Europa va a ser el lugar más afectado por el calentamiento y Barcelona será la ciudad más afectada por las olas de calor y el efecto isla de calor.

P. ¿Plantar árboles lo solucionaría?

R. No, las ciudades no se salvarán solo plantando árboles, el debate sobre la producción de energía requiere un Ministerio del Calor y una economía de acción directa como en la posguerra. Los árboles no son la única solución por dos razones: porque la ciudad tal y como la tenemos construida no lo permite y porque nadie está pensando en el riego necesario de esos árboles. A veces nos imaginamos un país que no somos. Todo el debate público está obsesionado con plantar árboles. Pero, ¿qué árbol plantamos? ¿Quién va a regar esos árboles?

P. ¿Qué hacemos entonces?

R. Si queremos pensar en un derecho urbano a las sombras, deberíamos dotarnos de una infraestructura conceptual para pensar en una ciudad estacional. Las ciudades están hechas para todos los meses del año pero, ¿y si pensamos que los semáforos cambiaran su duración respecto al verano o al invierno? Es un gesto sencillo, pero ahí tienes una ciudad que se adapta a los tiempos y a sus ritmos. Podríamos empezar por ahí.

Categories
city-making ecologies ecologies of support ethnographic experimentation events games older people urban and personal devices

Taller «Ciudades que envejecen» @ Setmana de l’Antropologia 2025

En el proyecto CIUDEN participamos de la Setmana de l’Antropologia 2025 organizada por el Institut Català d’Antropologia (ICA) con una activación del juego de mesa «Ciudades que envejecen», una dinámica de juego especulativo creada específicamente para este proyecto como metodología etnográfica. El dispositivo se jugó por primera vez en junio de 2025 durante unos talleres con agentes que intervienen directamente en las transformaciones urbanas vinculadas al envejecimiento. En esta ocasión, llevamos el juego a un entorno disciplinar abierto al público como propuesta de herramienta metodológica especulativa para la investigación antropológica.

Este taller es una invitación a imaginar posibles futuros del envejecimiento en las ciudades litorales mediterráneas a través de un juego de mesa. A partir de esta propuesta buscamos fomentar el diálogo transdisciplinar e intersectorial para pensar horizontes posibles de los retos urbanos demográficos, ambientales, de vivienda, de movilidad y de equipaciones y servicios.

Lugar: Museu Etnològic i de Cultures del Món – Sede Montcada (Carrer Montcada, 12-14, Barcelona).

Actividad con inscripción previa aquí.

Martes 4/11/2025 | 10:00h-13:30h | presencial