The public in public spaces is usually understood as consisting of human beings (and perhaps their pets). But the public can include many more life forms. There is a vast variety of organisms, from microbes and fungi to plants and animals whose home is the city.
What would it mean to design for all those publics? How can we take into account the lives of all those urban dwellers who are not human, and who are not always treated with due compassion? What is a public space that might be accessible for all forms of life?
9:30 a.m. Introduction: Hans Ibelings
9:45 – 11:45 a.m.
The evolution of public space
Urban public space has a very long history, but the term “public space” is only half a century old, and its definition has been evolving and expanding.
Sonia Curnier, architect and associate professor in Architectural and Urban Theory / HEIA-FR Tomás Criado, anthropologist and interdisciplinary researcher at the Universitat Oberta de Catalunya
12:00 – 1:30 p.m.
Life in the city
How can we imagine city life in an all-encompassing way? What does it mean to be human in a public space for everyone? How can we encounter and engage with other organisms?
Michael Marder, philosopher, Ikerbasque Research Professor of Philosophy at the University of the Basque Country Marta Tafalla, philosopher and lecturer at the Autonomous University of Barcelona
3:00 – 5:00 p.m.
The design of public space for other than humans
How can and should public space accommodate organisms that are other than human? What would this require from designers if public space is to be made truly inclusive?
Helen Wilson, social and cultural geographer, professor at Durham University Aura Luz Melis, architect and partner at the Amsterdam-based design studio Inside Outside Joan Pino Vilalta, professor of Ecology at the Autonomous University of Barcelona and director of the Centre for Ecological Research and Forestry Applications (CREAF)
Por la intermediación de los comisarios web de La Casa de la Arquitectura––Bartlebooth (Antonio Giráldez López y Pablo Ibáñez Ferrera) y Diego Morera Sánchez, a quienes agradecemos su atención y amabilidad––hace unos meses tuvimos el enorme privilegio de poder presentar nuestro trabajo en el Departamento de Umbrología en una conversación que acaba de ver la luz.
En la misma participamos: Tomás Criado (CareNet, UOC), Marc Sureda (Arquitectura de Contacte) y Antonio R. Montesinos (Laboratorio de Pensamiento Lúdico).
En ella presentamos el Departamento de Umbrología, una institución ficticia de estudio e intervención sobre la vida urbana de las sombras, cuyo principal objetivo es revitalizar los saberes y prácticas de las sombras para la habitabilidad de las ciudades en contextos de crisis climática.
Trabajando «en las sombras, sobre la sombra», el Departamento de Umbrología es un proyecto transdisciplinar financiado por la Fundación Daniel y Nina Carasso que articula a cuatro socios de la ciudad de Barcelona en la encrucijada de las humanidades, la arquitectura, las artes y las ciencias ambientales: los grupos CareNet y DARTS de la UOC, el colectivo Arquitectura de Contacte, las ambientólogas y divulgadoras científicas de Nusos Coop y los artistas especulativos del Laboratorio de Pensamiento Lúdico.
El proper dimecres 15 d’abril a les 12:30 presentaré al Seminari permanent del Departament d’Antropologia Social de la UB, en debat amb Roger Sansi (UB).
On: Laboratori d’Antropologia (Planta 1) Facultat de Geografia i Història, UB.
Activitat oberta fins a completar aforament
Temptejant la foscor: Indagacions col·lectives sobre el futur de l’habitabilitat urbana
La calor extrema i altres mutacions climàtiques actuals han abocat les ciutats del present a la major crisi de disseny a la qual s’han enfrontat en els últims segles. Aquesta transformació i els graus efectes de desigualtat que comporta, desafien radicalment les nostres concepcions culturals de l’habitabilitat urbana i exigeixen una transformació profunda de les nostres institucions conceptuals i polítiques. Quin hauria de ser el paper de les humanitats en aquest context? El meu treball recent s’ha centrat a revertir la tendència comuna en aquest context urbanístic a buscar solucions ràpides per part de professionals molt ben preparats, però amb pràctiques profundament tecnocràtiques. Això planteja una qüestió crucial en un context d’urgència: Com podem prendre’s seriosament la necessitat d’un pensament col·lectiu sobre els efectes de la mutació climàtica en curs, en un context de rapidesa on pensar es fa equivaler a ralentir els processos de presa de decisions? Com podem abordar i afectar la configuració futura de l’espai urbà sense imposar una única visió, i considerant la multiplicitat de formes de vida (humanes i no humanes) que hi coexisteixen? En un context com aquest, necessitem reivindicar la rellevància de l’experimentació i els temptejos amb tot el que no sabem, generant espais d’indagacions col·lectives per tal d’obrir la pregunta de què podria esdevenir l’habitabilitat urbana del futur. Un d’aquests espais possibles és el “Departament d’Umbrologia”, una institució especulativa per a l’estudi i la intervenció de la vida urbana de les ombres. Aquest projecte articula quatre socis de la ciutat de Barcelona a la cruïlla de les humanitats, l’arquitectura, les arts i les ciències ambientals: els grups CareNet i DARTS de la Universitat Oberta de Catalunya, el col·lectiu Arquitectura de Contacte, les ambientòlogues i divulgadores científiques de Nusos Coop i els artistes especulatius del Laboratori de Pensament Lúdic. El projecte es desenvoluparà a partir del gener de 2026 a través d’una sèrie de tallers col·laboratius de co-creació on temptejarem col·lectivament la foscor del moment present. Es tancarà al 2027 amb un Festival de les Ombres on mirarem de donar la rellevància present i futura a molts sabers intergeneracionals, interculturals i interespècie que ens ajudin a reclamar la sobirania popular de les ombres i la protecció que aquestes fan possible en temps de mutació climàtica.
Us convidem al seminari Ciències a l’ombra organitzat pel Departament d’Umbrologia i coordinat per Nusos Cooperativa. En aquest seminari ens interessa compartir i reflexionar sobre metodologies de recerca participatives, obertes i plurals en la recerca científica, posant el dret a l’ombra al centre, com a estratègies davant el canvi climàtic.
Maria Vives Ingla, investigadora del CREAF, on ha estudiat els processos microclimàtics, ecofisiològics i demogràfics que modulen les respostes dels insectes al canvi climàtic. Actualment treballa en projectes sobre la restauració de zones humides i la governança per a l’adaptació al canvi climàtic. També forma part d’Ecotons, art i ciència.
Paloma Yáñez, investigadora del grup TURBA Lab (UOC) i membre del projecte EmCliC, interessada en els impactes locals del canvi climàtic i els mètodes d’adaptació dels humans. També és cineasta independent i creadora del documental etnogràfic La Ola.
Isabelle Bonhoure, investigadora i membre d’OpenSystems (UB) interessada en els processos de co-creació amb grups de ciutadans en situació de vulnerabilitat, i en investigar com la ciència ciutadana social pot combinar recerca de primer nivell amb accions de transformació social.
Algunes preguntes de partida seran:
Què vol dir parlar de la calor?
Com podem plantejar una ciència que incorpori pluralitat de sabers, perspectives i percepcions i sigui socialment robusta i transformadora?
Què vol dir el rigor científic en aquest context?
De quina manera el dret a l’ombra pot contribuir a un millor confort tèrmic?
El format de la sessió serà:
Benvinguda i obertura del seminari (20’)
Taula rodona de les ponents amb debat obert (90’)
Podeu registrar-vos en el següent formulari: https://forms.gle/qbNRucCoJupw98tp8 (abans del 20 d’abril– inscripcions obertes fins a exhaurir les places)
Agrairem la vostra ajuda enviant aquesta invitació a totes les persones potencialment interessades
El Departament d’Umbrologia és un projecte transdisciplinari finançat per la Fundació Daniel i Nina Carasso que busca prototipar el Departament d’Umbrologia com una institució especulativa per a l’estudi i la intervenció de la vida urbana de les ombres.
Os invitamos al seminario Ciencias a la sombra organizado por el Departamento de Umbrología y coordinado por Nusos Cooperativa. En este seminario nos interesa compartir y reflexionar sobre metodologías de investigación participativas, abiertas y plurales en la investigación científica, poniendo el derecho a la sombra en el centro como estrategia frente al cambio climático.
Maria Vives Ingla, investigadora del CREAF, donde ha estudiado los procesos microclimáticos, ecofisiológicos y demográficos que modulan las respuestas de los insectos al cambio climático. Actualmente trabaja en proyectos sobre la restauración de zonas húmedas y la gobernanza para la adaptación al cambio climático. También forma parte de Ecotons, art i ciència.
Paloma Yáñez, investigadora del grupo TURBA (UOC) y miembro del proyecto EmCliC, interesada en los impactos locales del cambio climático y los métodos de adaptación de los humanos. También es cineasta independiente y creadora del documental etnográfico La Ola.
Isabelle Bonhoure, investigadora y miembro de OpenSystems (UB) interesada en los procesos de co-creación con grupos de ciudadanos en situación de vulnerabilidad, y en investigar cómo la ciencia ciudadana social puede combinar investigación de primer nivel con acciones de transformación social.
Algunas preguntas de partida serán:
¿Qué significa hablar del calor?
¿Cómo podemos plantear una ciencia que incorpore pluralidad de saberes, perspectivas y percepciones y sea socialmente robusta y transformadora?
¿Qué significa el rigor científico en este contexto?
¿De qué manera el derecho a la sombra puede contribuir a un mejor confort térmico?
El formato de la sesión será:
Bienvenida y apertura del seminario (20’)
Mesa redonda de las ponentes con debate abierto (90’)
Podéis registraros en el siguiente formulario: https://forms.gle/qbNRucCoJupw98tp8 (antes del 20 de abril; inscripciones abiertas hasta agotar plazas).
Agradeceremos vuestra ayuda enviando esta invitación a todas las personas potencialmente interesadas.
El Departamento de Umbrología es un proyecto transdisciplinar financiado por la Fundación Daniel y Nina Carasso que busca prototipar el Departamento de Umbrología como una institución especulativa para el estudio y la intervención de la vida urbana de las sombras.
Us convidem al seminari del Departament d’Umbrologia Arquitectures a l’ombra que tindrà lloc el proper 16 de març 2026 entre les 17:00 i les 20:00, a l’Espai Línea (c. de Girona, 52, 08009 Barcelona – proper a L2 Tetuan), organitzat pel Departament d’Umbrologia i coordinat per Arquitectura de Contacte SCCL
– Oriol Roig, dissenyador industrial i paisatgista
Amb aquestes persones convidades ens preguntem:
Com habitem l’ombra? Quins són els seus impactes en la nostra salut? Com l’hem de dissenyar? Quines comunitats es poden crear al seu voltant? Com podem responsabilitzar-nos col·lectivament del dret urbà a l’ombra?
El format de la sessió serà:
– Obertura de 20′
– Xerrades (30′ cadascuna)
– Taula rodona
– Debat obert
Podeu registrar-vos en el següent formulari: https://forms.gle/AojCUAWWMwKtVyk86 (abans del 13 de març – inscripcions obertes fins a exhaurir les places)
Agrairem la vostra ajuda enviant aquesta invitació a totes les persones potencialment interessades
El Departament d’Umbrologia és un projecte transdisciplinari finançat per la Fundació Daniel i Nina Carasso que busca prototipar el Departament d’Umbrologia com una institució especulativa per a l’estudi i la intervenció de la vida urbana de les ombres.
[ES] Estimadas/os: Os invitamos al seminario del Departamento de Umbrología Arquitecturas a la sombra, que tendrá lugar el próximo 16 de marzo de 2026 entre las 17:00 y las 20:00 h, en el Espai Línia (c/ de Girona, 52, 08009 Barcelona – cerca de L2 Tetuán), organizado por el Departamento de Umbrología y coordinado por Arquitectura de Contacte SCCL Para este seminario hemos invitado a:
¿Cómo habitamos la sombra? ¿Cuáles son sus impactos en nuestra salud? ¿Cómo debemos diseñarla? ¿Qué comunidades pueden crearse a su alrededor? ¿Cómo podemos responsabilizarnos colectivamente del derecho urbano a la sombra?
El formato de la sesión será:
– Apertura (20′)
– Charlas (30′ cada una)
– Mesa redonda
– Debate abierto
Podéis inscribiros en el siguiente formulario: https://forms.gle/AojCUAWWMwKtVyk86 (antes del 13 de marzo – inscripciones abiertas hasta completar aforo).
Agradeceremos vuestra ayuda difundiendo esta invitación a todas las personas potencialmente interesadas.
El Departamento de Umbrología es un proyecto transdisciplinar financiado por la Fundación Daniel y Nina Carasso que busca prototipar el Departamento de Umbrología como una institución especulativa para el estudio y la intervención de la vida urbana de las sombras.
On March 12th and 13th, the Berlin colleagues with whom I have developed the Multimodal Appreciation kit will be visiting Barcelona: https://www2.hu-berlin.de/multimodalappreciation/kit/ (a toolkit for evaluating multimodal ethnographic research).
We have organized a two-part seminar: the first session will be held at UB on the 12th (more disciplinary), and the second at UOC on the 13th, focusing on interdisciplinary forms of multimodal ethnographic research.
I would greatly appreciate any help with spreading the word!
[ES]
Los próximos 12 y 13 de marzo visitarán Barcelona mis colegas de Berlín con quienes hemos desarrollado el kit Multimodal Appreciation: https://www2.hu-berlin.de/multimodalappreciation/kit/ (un kit para la evaluación de la investigación etnográfica multimodal).
Hemos organizado un seminario (que se impartirá en inglés) con dos partes: una en la UB el día 12 (más disciplinaria) y otra el día 13 en la UOC, más centrada en las formas interdisciplinarias de investigación etnográfica multimodal.
Els propers 12 i 13 de març visitaran Barcelona els meus col·legues de Berlín amb qui hem desenvolupat el kit Multimodal Appreciation: https://www2.hu-berlin.de/multimodalappreciation/kit/ (un kit per a l’avaluació de la recerca etnogràfica multimodal).
Hem organitzat un seminari (que es farà en anglès) amb dues parts: una a la UB el dia 12 (més disciplinària) i una altra el dia 13 a la UOC, més centrada en les formes interdisciplinàries de recerca etnogràfica multimodal.
El proper 30 de gener de 2026 a les 12h – Aula Magna, Geografia i Història, UB
Coordina: Roger Sansi Roca
Participa: Elisenda Ardèvol, Roger Canals, Isaac Marrero-Guillamón i Tomàs Criado.
Des de fa dècades, l’antropologia es qüestiona els seus fonaments com a disciplina, aparentment sense haver arribat a una conclusió consensuada. La relació entre antropologia i etnografia és una de les qüestions més complexes i polèmiques en aquest debat. Per una banda sembla que l’etnografia es elvalor principal de l’antropologia: les teories passen però l’etnografia es queda; la etnografia es allò que caracteritza la disciplina i que cal protegir de l’apropiació d’altres disciplines. Per altra banda, continuen a proliferar les propostes experimentals, multimodals, etc., que sovint es defineixen com a etnogràfiques, però que per altra banda semblen qüestionar els límits del que tradicionalment entenem com a etnografia. De fet tenim una definició clara d’ etnografia, més enllà dels manuals que compartim amb els nostres estudiants? Tindria sentit abandonar el concepte d’etnografia com proposa Tim Ingold? Hi ha antropologia més enllà de la etnografia? I si el que defineix la disciplinarietat és una metodologia, valdria la pena pensar l’antropologia més enllà de la disciplina, no només en termes inter-disciplinars, però anti-disciplinars? Convidem a aquesta taula rodona a antropòlegs que adrecin aquestes qüestions no necessàriament de forma directa, proposant models generals del que es o no es l’antropologia o l’etnografia, sinó a partir de la seva pràctica i la seva experiència. L’objectiu es situar aquestes qüestions en el terreny de què fem com a antropòlegs, no nomes què pensem.
En una època signada per múltiples crisis (ecològica, econòmico-urbanística, educativa, de narratives, entre altres), la imaginació s’anuncia igualment en estat crític. Si definim imaginar com l’acte de fer present allò que és absent, quin és el destí de la imaginació en el seu rol com a praxi de transformació social? La Jornada Prospeccions i pràctiques de la imaginació vol posar en debat tant les prospeccions teòriques com les pràctiques de la imaginació amb què diferents grups de treball i de recerca de la UOC estan treballant en diferents àmbits i formes d’actuació.
Programa
9.30h
Introducció: Marina Garcés i Ignasi Gozalo Salellas (UOC, Mussol)
After more than a year of work writing and designing the kit, we have finally received the printed copies from the press!
Unboxing of the kit, picture by Andrew Gilbert
Written by Judith Albrecht, Tomás Criado, Ignacio Farías, Andrew Gilbert, Carla J Maier. Published CC BY SA Institut für Europäische Ethnologie · HU Berlin, 2025 [ISBN 978-3-00-084575-8]
This kit provides a set of practical exercises and a framework for valuing and assessing multimodal works. It recognizes their unique capacity to weave together and activate diverse media forms, collaborative practices, and public engagement while expanding the traditional boundaries of anthropological knowledge production.
This kit is intentionally designed as an open-ended, dynamic resource. We are certain that there are dimensions we have overlooked and anticipate that new dimensions will emerge through its use. This is why you’ll find blank cards, expandable lists, adaptable templates, and blank pages throughout the kit – they are invitations for you to contribute your own insights, document new approaches, and expand the kit based on your experiences in appreciating and evaluating multimodal works. Your engagement with the kit actively shapes its evolution, making it a lively and collectively enriched resource rather than a fixed set of instructions.
This joint endeavour has been very long in the making: first drafted as a book proposal in 2019, it slowly grew into a positional essay, which has had many lives before its current instantiation.
We have benefitted from the very constructive feedback of JRAI’s editorial team and peer reviewers, whose insights have allowed us to bring it to fruition.
My university, the Open University of Catalonia, has funded the OA publication of the article, which is now out here: https://doi.org/10.1111/1467-9655.70017
Besides, we’ve had the immense luck of receiving commentaries by Tim Ingold and George E. Marcus, to whom we wish to extend our warmest gratitude for their time and insight.
For an inviting anthropology
Abstract
Anthropologists have recently become inspired, captivated even, by the practices of the arts, design, and architecture in efforts to renew anthropology’s modes of engagement and understandings of its relevance, particularly affecting how we approach ethnographic fieldwork. Having each worked for well over a decade at these crossroads, the authors reflect on a search for anthropological relevance undertaken through collaborative materializations of the field, in situations where anthropologists go beyond gestures of cultural critique and participant observation. This entails creating hosting environments where our counterparts turn not just into co-ethnographers or co-thinkers, but also and mainly into ethnographic guests. The idea is familiar in a discipline rooted in forcing uninvited visits on hosts around the world. However, in our material explorations, we envision a different route. For us, hosting, as a mode of inquiry, provides openings to a more inviting anthropology, involving zones of mutual uncertainty among a multiplicity of actors so as to instil generative puzzlement without imposing our discipline on others. We conclude by making a plea for practising anthropology as a field of invitations in hopes of remaking worlds together with our ethnographic guests.
Pour une anthropologie accueillante
Résumé
Les pratiques des arts, du design et de l’architecture sont récemment devenues une source d’inspiration, voire de fascination, pour les anthropologues, qui y voient un moyen de renouveler les modes d’engagement de l’anthropologie et l’appréhension de sa pertinence, notamment dans la manière d’aborder le travail de terrain ethnographique. Après avoir travaillé chacun pendant une bonne dizaine d’années à cette croisée des chemins, les auteurs réfléchissent à la recherche d’une pertinence anthropologique par des matérialisations collaboratives sur le terrain, dans des situations où les anthropologues vont au-delà des gestes de la critique culturelle et de l’observation des participants. Il s’agit de créer des environnements d’accueil dans lesquels nos interlocuteurs ne sont pas seulement co-ethnographes ou co-penseurs mais aussi, et surtout, des invités ethnographiques. L’idée est familière, dans une discipline fondée sur le fait de s’imposer chez les gens partout dans le monde sans y avoir été invité. Dans leurs explorations matérielles, les auteurs envisagent une voie différente : pour eux, accueillir est un mode d’investigation qui inaugure une anthropologie plus ouverte, dans laquelle les zones d’incertitude mutuelle entre une multitude d’acteurs leur permettent de susciter une perplexité générative sans imposer leur discipline aux autres. En conclusion, ils plaident pour une anthropologie pratiquée comme un champ d’invitations, dans l’espoir de refaire le monde avec leurs invités ethnographiques.
