Thanks to the wonderful invitation by Alice-Sophie Sarcinelli (CERLIS) and Cristiana Giordano (University of California Davis). On November 4, I will be in Paris to present Putting solar urbanism in suspension. The right to shade as a terrestrial legal uprising as part of the research seminar Anthropologie des institutions au prisme des pratiques ethnographiques créatives, developed in the framework of the Art-e-Fact project (Artistic Approaches to Ethnographic Facts on Institutions), which explores how creative ethnographic practices can revitalize the anthropology of institutions.
The session will take place from 13:30 to 15:30 in the Salle Margaret Maruani (45, rue des Saints-Pères, 75006 Paris), organized by Université Paris Cité / CERLIS.
The event is open to external colleagues upon registration. If you wish to attend, please email alice.sarcinelli AT u-pariscite.fr
Here you have the details of my talk:
Putting solar urbanism in suspension. The right to shade as a terrestrial legal uprising
Cities globally have revitalised shade to adapt to rising temperatures and heat island effects. Since 2023, the metropolitan area of Barcelona has become one such experimental arenas, unfolding an ambitious climate action plan. Beyond planetary CO2 concentrations, urban heat points directly to the hard-surface public spaces that Barcelona developed into a world-renown model of Mediterranean public space design: turning the city into an ‘infrastructural sarcophagus’ where trees cannot easily be planted. Current municipal actions attempt to tackle this Euro-American ‘solar urbanism’ through standardised artificial awnings. Attempting to go beyond a physicalist understanding of heat adaptation and its associated technocratic governmentality, since 2024 I co-curate a para-ethnographic space of collective inquiry: The Department of Umbrology, a speculative institution studying and intervening in the urban life of shades. Working in a transdisciplinary team—including UOC’s CareNet anthropologists and sociologists and DARTS’s digital art researchers, Arquitectura de Contacte’s architectural practitioners, Nusos’ environmental scientists, and Laboratorio de Pensamiento Lúdico’s speculative artists—our inquiries explore urban shades not just as the absence of light, but as generative, speculative atmospheres of care where alternative ways of inhabiting the city with their aesthetic vernaculars, urban symbolisms and cultural solidarities are forged. Inspired by the ‘terrestrial legal uprisings’ of Camille de Toledo’s Parlement de Loire and The international of rivers––exploring how to grant rights to infrastructural ecologies and territories––, we have prototyped nomadic architectural shade infrastructures to host what we call ‘disputations in the shade:’ solar-protected street parliaments where to discuss umbrological grievances and a potential municipal law for the right to shade. These open temporary democratic spaces where residents, professionals, and local collectives reclaim their popular climatic sovereignty and that of companion species to terraform their surroundings for wider urban planetary habitability: a hands-on approach to put solar urbanism in suspension?
El proyecto Ciudades que envejecen: Los futuros del urbanismo de la edad avanzada en el litoral español (financiado por la Beca Leonardo de Investigación Científica y Creación Cultural 2024 de la Fundación BBVA entre octubre 2024 y octubre 2026) ha tenido dos objetivos principales: (1) estudiar etnográficamente los retos técnicos y las experiencias del envejecimiento urbano en el litoral de Barcelona, en un momento peculiar en el que las crisis demográficas, de vivienda y medioambientales confluyen en una tormenta perfecta para el urbanismo; y (2) explorar un dispositivo metodológico (en formato juego de mesa) para elicitar la futurización participativa del urbanismo de la edad avanzada. Con este dispositivo participativo, principal resultado del proyecto, buscamos mantener abierta una pregunta fundamental para el futuro del buen envejecer: ¿quiénes y cómo podrán rediseñar las ciudades que envejecen del futuro? Esta tarea requiere trabajar activamente por un buen envejecer que sea genuinamente plural, divergente y atento a las desigualdades y grandes diversidades que atraviesan la vejez hoy. Esperamos que los materiales aquí reunidos sirvan no solo para dinamizar procesos de imaginación colectiva, sino también para elicitar un tejido duradero de relaciones entre la administración, la investigación y el activismo asociativo de las personas mayores. Confiamos en que los resultados empíricos y metodológicos que este trabajo reúne ayuden a explorar modos de gobernanza novedosos para el buen envejecer, tanto en el litoral de Barcelona como en cualquier otro territorio dispuesto a soñar y construir el porvenir del envejecer urbano.
As part our contributions to the ASA2022: Anthropology Educates online conference (14 March to 7 November 2022), with my long-time colleagues Ester Gisbert and Enrique Nieto, we wrote a chapter contribution on our anthropological explorations of architectural education.
Learning and education are fundamental to human experience – yet they have often been side-lined in anthropological inquiry. Educating Otherwise brings these questions to the centre, exploring what anthropology can reveal about how people learn, and what learning reveals about anthropology itself. Spanning formats ranging from short essays to ethnographic fiction, the volume is organised around five themes: anthropology as education, decolonising the academy?, student-academic collaborations, anthropology and the university, and anthropology across disciplines. Together, these examine how anthropological education can perpetuate exclusion and privilege while also offering vivid, grounded accounts of more regenerative ways of teaching and learning.
Here is our contribution:
Mutual Intraventions: Anthropology and/as Architecture, and the Other Way Round
In recent years, both independently and in a series of teaching collaborations, we have been exploring what architecture and anthropology can learn from one another. Whereas for anthropologists, architecture could inspire a more materially grounded, compositionist, and interventionist approach, anthropology’s emphasis on processual and relational inquiry, together with the conceptual vocabularies and borrowings from more-than-human, multispecies and new materialist thought, might also help us to rethink architectural practice. In this chapter we wish to discuss the ‘conceptual travails’ – or, as we will call them, the ‘mutual intraventions’ – we have been undertaking over the last eight years.
The climatic mutation of extreme heat has plunged modern cities into their greatest design crisis in centuries. This mutation challenges our cultural conceptions of urban habitability and demands a profound shift in our conceptual and political institutions. What is the role of the humanities in this context? My recent ethnographic work seeks to reverse the technocratic trend of seeking quick techno-fixes. In an era of urgency, how can we prioritize collective thinking, when reflection is often dismissed as a hindrance to decision-making? How can we shape future urban spaces without imposing a singular vision, accounting instead for the multiplicity of human and non-human life?
As I see it, we must reclaim experimentation and ways of ‘probing in the dark’ to reimagine future habitability. One such space is the Department of Umbrology, a speculative institution for the study of and intervention in the urban life in the shades. This project unites Barcelona-based partners across humanities, architecture, arts, and environmental sciences: the CareNet and DARTS groups (UOC), Arquitectura de Contacte, Nusos Coop, and the Laboratori de Pensament Lúdic. Beginning in January 2026, through a series of seminars, multimodal workshops and a festival the project collectively wishes to work out ‘darkness’ of the present: highlighting intergenerational and interspecies knowledge to reclaim the popular sovereignty of shades and the protection they offer in a changing climate.
Speaker
Tomás Criado is an anthropologist and STS scholar, especially interested in urban environmental phenomena. He works as a Ramón y Cajal Senior Research Fellow at the CareNet group of the Social and Cultural Transformations Interdisciplinary Research Centre (TRÀNSIC) at the Open University of Catalonia. In his ethnographic and public engagement work, he has inquired on different forms of material and knowledge politics in environments where care is invoked as a mode of urban intervention: either as a peculiar form of techno-scientific activism (democratising knowledge, design practices and infrastructures) or as a practice of articulating peculiar ecologies of support (accessible and late life urbanism, urban heat mitigation plans, multispecies architecture).
Chair/discussant:Dr Angela Marques Filipe (Sociology, Durham University). Email: angela.m.filipe@durham.ac.uk.
The Zoom link will be circulated closer to the event. If you have any access requirements, please get in touch with us at imh.events@durham.ac.uk.
The public in public spaces is usually understood as consisting of human beings (and perhaps their pets). But the public can include many more life forms. There is a vast variety of organisms, from microbes and fungi to plants and animals whose home is the city.
What would it mean to design for all those publics? How can we take into account the lives of all those urban dwellers who are not human, and who are not always treated with due compassion? What is a public space that might be accessible for all forms of life?
9:30 a.m. Introduction: Hans Ibelings
9:45 – 11:45 a.m.
The evolution of public space
Urban public space has a very long history, but the term “public space” is only half a century old, and its definition has been evolving and expanding.
Sonia Curnier, architect and associate professor in Architectural and Urban Theory / HEIA-FR Tomás Criado, anthropologist and interdisciplinary researcher at the Universitat Oberta de Catalunya
12:00 – 1:30 p.m.
Life in the city
How can we imagine city life in an all-encompassing way? What does it mean to be human in a public space for everyone? How can we encounter and engage with other organisms?
Michael Marder, philosopher, Ikerbasque Research Professor of Philosophy at the University of the Basque Country Marta Tafalla, philosopher and lecturer at the Autonomous University of Barcelona
3:00 – 5:00 p.m.
The design of public space for other than humans
How can and should public space accommodate organisms that are other than human? What would this require from designers if public space is to be made truly inclusive?
Helen Wilson, social and cultural geographer, professor at Durham University Aura Luz Melis, architect and partner at the Amsterdam-based design studio Inside Outside Joan Pino Vilalta, professor of Ecology at the Autonomous University of Barcelona and director of the Centre for Ecological Research and Forestry Applications (CREAF)
Por la intermediación de los comisarios web de La Casa de la Arquitectura––Bartlebooth (Antonio Giráldez López y Pablo Ibáñez Ferrera) y Diego Morera Sánchez, a quienes agradecemos su atención y amabilidad––hace unos meses tuvimos el enorme privilegio de poder presentar nuestro trabajo en el Departamento de Umbrología en una conversación que acaba de ver la luz.
En la misma participamos: Tomás Criado (CareNet, UOC), Marc Sureda (Arquitectura de Contacte) y Antonio R. Montesinos (Laboratorio de Pensamiento Lúdico).
En ella presentamos el Departamento de Umbrología, una institución ficticia de estudio e intervención sobre la vida urbana de las sombras, cuyo principal objetivo es revitalizar los saberes y prácticas de las sombras para la habitabilidad de las ciudades en contextos de crisis climática.
Trabajando «en las sombras, sobre la sombra», el Departamento de Umbrología es un proyecto transdisciplinar financiado por la Fundación Daniel y Nina Carasso que articula a cuatro socios de la ciudad de Barcelona en la encrucijada de las humanidades, la arquitectura, las artes y las ciencias ambientales: los grupos CareNet y DARTS de la UOC, el colectivo Arquitectura de Contacte, las ambientólogas y divulgadoras científicas de Nusos Coop y los artistas especulativos del Laboratorio de Pensamiento Lúdico.
El proper dimecres 15 d’abril a les 12:30 presentaré al Seminari permanent del Departament d’Antropologia Social de la UB, en debat amb Roger Sansi (UB).
On: Laboratori d’Antropologia (Planta 1) Facultat de Geografia i Història, UB.
Activitat oberta fins a completar aforament
Temptejant la foscor: Indagacions col·lectives sobre el futur de l’habitabilitat urbana
La calor extrema i altres mutacions climàtiques actuals han abocat les ciutats del present a la major crisi de disseny a la qual s’han enfrontat en els últims segles. Aquesta transformació i els graus efectes de desigualtat que comporta, desafien radicalment les nostres concepcions culturals de l’habitabilitat urbana i exigeixen una transformació profunda de les nostres institucions conceptuals i polítiques. Quin hauria de ser el paper de les humanitats en aquest context? El meu treball recent s’ha centrat a revertir la tendència comuna en aquest context urbanístic a buscar solucions ràpides per part de professionals molt ben preparats, però amb pràctiques profundament tecnocràtiques. Això planteja una qüestió crucial en un context d’urgència: Com podem prendre’s seriosament la necessitat d’un pensament col·lectiu sobre els efectes de la mutació climàtica en curs, en un context de rapidesa on pensar es fa equivaler a ralentir els processos de presa de decisions? Com podem abordar i afectar la configuració futura de l’espai urbà sense imposar una única visió, i considerant la multiplicitat de formes de vida (humanes i no humanes) que hi coexisteixen? En un context com aquest, necessitem reivindicar la rellevància de l’experimentació i els temptejos amb tot el que no sabem, generant espais d’indagacions col·lectives per tal d’obrir la pregunta de què podria esdevenir l’habitabilitat urbana del futur. Un d’aquests espais possibles és el “Departament d’Umbrologia”, una institució especulativa per a l’estudi i la intervenció de la vida urbana de les ombres. Aquest projecte articula quatre socis de la ciutat de Barcelona a la cruïlla de les humanitats, l’arquitectura, les arts i les ciències ambientals: els grups CareNet i DARTS de la Universitat Oberta de Catalunya, el col·lectiu Arquitectura de Contacte, les ambientòlogues i divulgadores científiques de Nusos Coop i els artistes especulatius del Laboratori de Pensament Lúdic. El projecte es desenvoluparà a partir del gener de 2026 a través d’una sèrie de tallers col·laboratius de co-creació on temptejarem col·lectivament la foscor del moment present. Es tancarà al 2027 amb un Festival de les Ombres on mirarem de donar la rellevància present i futura a molts sabers intergeneracionals, interculturals i interespècie que ens ajudin a reclamar la sobirania popular de les ombres i la protecció que aquestes fan possible en temps de mutació climàtica.
Us convidem al seminari del Departament d’Umbrologia Arquitectures a l’ombra que tindrà lloc el proper 16 de març 2026 entre les 17:00 i les 20:00, a l’Espai Línea (c. de Girona, 52, 08009 Barcelona – proper a L2 Tetuan), organitzat pel Departament d’Umbrologia i coordinat per Arquitectura de Contacte SCCL
– Oriol Roig, dissenyador industrial i paisatgista
Amb aquestes persones convidades ens preguntem:
Com habitem l’ombra? Quins són els seus impactes en la nostra salut? Com l’hem de dissenyar? Quines comunitats es poden crear al seu voltant? Com podem responsabilitzar-nos col·lectivament del dret urbà a l’ombra?
El format de la sessió serà:
– Obertura de 20′
– Xerrades (30′ cadascuna)
– Taula rodona
– Debat obert
Podeu registrar-vos en el següent formulari: https://forms.gle/AojCUAWWMwKtVyk86 (abans del 13 de març – inscripcions obertes fins a exhaurir les places)
Agrairem la vostra ajuda enviant aquesta invitació a totes les persones potencialment interessades
El Departament d’Umbrologia és un projecte transdisciplinari finançat per la Fundació Daniel i Nina Carasso que busca prototipar el Departament d’Umbrologia com una institució especulativa per a l’estudi i la intervenció de la vida urbana de les ombres.
[ES] Estimadas/os: Os invitamos al seminario del Departamento de Umbrología Arquitecturas a la sombra, que tendrá lugar el próximo 16 de marzo de 2026 entre las 17:00 y las 20:00 h, en el Espai Línia (c/ de Girona, 52, 08009 Barcelona – cerca de L2 Tetuán), organizado por el Departamento de Umbrología y coordinado por Arquitectura de Contacte SCCL Para este seminario hemos invitado a:
¿Cómo habitamos la sombra? ¿Cuáles son sus impactos en nuestra salud? ¿Cómo debemos diseñarla? ¿Qué comunidades pueden crearse a su alrededor? ¿Cómo podemos responsabilizarnos colectivamente del derecho urbano a la sombra?
El formato de la sesión será:
– Apertura (20′)
– Charlas (30′ cada una)
– Mesa redonda
– Debate abierto
Podéis inscribiros en el siguiente formulario: https://forms.gle/AojCUAWWMwKtVyk86 (antes del 13 de marzo – inscripciones abiertas hasta completar aforo).
Agradeceremos vuestra ayuda difundiendo esta invitación a todas las personas potencialmente interesadas.
El Departamento de Umbrología es un proyecto transdisciplinar financiado por la Fundación Daniel y Nina Carasso que busca prototipar el Departamento de Umbrología como una institución especulativa para el estudio y la intervención de la vida urbana de las sombras.
Us convidem a la presentació del Departament d’Umbrologia, que tindrà lloc el proper 26 gener 2026 a les 10h, a la Sala d’actes de Fabra i Coats: Fàbrica de Creació (C. Sant Adrià 20, Barcelona)
Volem prototipar el Departament d’Umbrologia com una institució especulativa per a l’estudi i la intervenció de la vida urbana de les ombres a partir d’una sèrie de tallers de co-creació, col·laboratius i oberts (en el primer any), que desembocaran en un Festival de les Ombres al 2027.
El projecte busca revitalitzar sabers intergeneracionals, interculturals i interespècie, així com estètiques de l’ombra per afrontar comunitàriament les transformacions urbanes que el canvi climàtic suposa. Amb les nostres activitats volem reclamar la sobirania popular de les ombres i la protecció que aquestes ofereixen.
Podeu registrar-vos i incloure les vostres preferències alimentàries en el següent formulari: https://forms.gle/TWbKjEV7RsMcsTN18 (abans del 21 de gener)
Agrairem la vostra ajuda enviant aquesta invitació a totes les persones potencialment interessades
Os invitanos a la presentación del Departamento de Umbrología, que tendrá lugar el próximo 26 de enero de 2026 a las 10 en el Salón de actos de Fabra i Coats: Fàbrica de Creació (C. Sant Adrià 20, Barcelona)
Queremos prototipar el Departamento de Umbrología como una institución especulativa para el estudio y la intervención de la vida urbana de las sombras, a partir de una serie de talleres de co-creación, colaborativos y abiertos (en el primer año), que desembocarán en un Festival de las Sombras en 2027.
El proyecto busca revitalizar saberes intergeneracionales, interculturales e interespecie, así como estéticas de la sombra para afrontar comunitariamente las transformaciones urbanas que el cambio climático supone. Con nuestras actividades queremos reclamar la soberanía popular de las sombras y la protección que éstas ofrecen.
Podéis registraros e incluir vuestras preferencias alimentarias en el siguiente formulario:https://forms.gle/TWbKjEV7RsMcsTN18 (antes del 21 de enero)
Agradeceríamos vuestra ayuda enviando esta invitación a cualquier persona potencialmente interesada.
Gracias a la amable sugerencia de la Prof. Dra. Vivette García Deister he sido convidado como profesor invitado de la UNAM en agosto de 2025, a través del apoyo PAEP 2025.
No sólo tendré el gran placer de viajar a Ciudad de México para conocer a un grupo fascinante de doctorandes, trabajando sobre muy diferentes proyectos etnográficos en el ámbito de los STS y el cuerpo, la salud y las ciencias biológicas, sino que esta será una gran oportunidad de poder compartir y poner en discusión mis investigaciones en curso en el Laboratorio de Estudios de la Ciencia y la Tecnología que la Dra. García Deister coordina como parte del Posgrado en Filosofía de la Ciencia.
¡Una gran ocasión para tramar alianzas sobre inventiva etnográfica y los STS en lengua castellana!
Para quien pudiera interesar, adjunto los detalles.
PROGRAMA
A través del apoyo PAEP 2025, el Laboratorio de Estudios de la Ciencia y la Tecnología de la Facultad de Ciencias y el Programa de Posgrado en Filosofía de la Ciencia de la UNAM convocan al ciclo de conferencias y al taller: La invención etnográfica, que impartirá el Dr. Tomás Criado, en el marco del Seminario de Posgrado Aproximaciones teórico-metodológicas a los STS, a cargo de la Dra. Vivette García Deister y el Dr. Alexis Bedolla Velázquez.
Conferencia #1 27 de agosto de 2025 | Inventar dispositivos de campo: La indagación etnográfica como problematización conjunta
En esta conferencia me gustaría poder repasar el programa sobre la etnografía que une mis más recientes compilaciones (Experimental Collaborations y An Ethnographic Inventory): un trabajo co-desarrollado con mi colega Adolfo Estalella que pone de evidencia la centralidad conceptual y descriptiva de pensar la etnografía desde sus “dispositivos de campo”, esto es, desde las disposiciones afectivas, así como los arreglos sociales y materiales que hacen la etnografía posible. Un trabajo descriptivo y conceptual que nos muestra la etnografía como un trabajo relacional que convierte a los Otros en acompañantes epistémicos de una problematización conjunta del mundo.
Lecturas
Para esta sesión recomiendo las dos introducciones de los libros:
– Criado, T. S., & Estalella, A. (2018). Introduction: Experimental Collaborations. En A. Estalella & T. S. Criado (Eds.), Experimental Collaborations: Ethnography through Fieldwork Devices (pp. 1-30). Berghahn.
– Estalella, A., & Criado, T. S. (2023). Introduction: The ethnographic invention. En An Ethnographic Inventory (pp. 1-14). Routledge.
Para profundizar, sugiero los siguientes capítulos en que me apoyaré en mi conferencia:
– Marrero-Guillamón, I. (2018). Making fieldwork public: Repurposing ethnography as a hosting platform in Hackney Wick, London. En A. Estalella & T. S. Criado (Eds.), Experimental Collaborations: Ethnography through Fieldwork Devices (pp. 179-200). Berghahn.
– Pérez-Bustos, T. (2023). How to stitch ethnography. En T. Criado & A. Estalella (Ed.) An Ethnographic Inventory. Field Devices for Anthropological Inquiry (pp.192–199). London: Routledge.
– Farías, I. y Criado, T. (2023). How to game ethnography. En T. Criado & A. Estalella (Ed.) An Ethnographic Inventory. Field Devices for Anthropological Inquiry (pp. 102–111). London: Routledge.
– Pierotti, G. y Giordano, C. (2023). How to get caught in the ethnographic material. En T. Criado & A. Estalella (Ed.) An Ethnographic Inventory. Field Devices for Anthropological Inquiry (pp. 102–121). London: Routledge.
Conferencia #2 28 de agosto de 2025 | Fragmentos de una etnografía futura: Prototipos para un Departamento de Umbrología
En esta conferencia quisiera poder hablaros de mi proyecto más reciente en curso, una colaboración con el Ayuntamiento de Barcelona que, en sus planes de adaptación climática, ha puesto de manifiesto la importancia del diseño de las sombras, convirtiéndolas en una Zona Crítica del cuidado urbano contemporáneo.
Concepto
En muchos lugares del mundo, el calor ha dejado de ser un evento meteorológico abstracto, recurrente o estacional. Las mutaciones climáticas del presente están alterando nuestras culturas climáticas, con efectos desiguales y devastadores, requiriendo innumerables exploraciones sobre cómo articular formas de vida futura más plurales y cuidadosas. En un momento en que los profesionales del diseño y las administraciones se esfuerzan por encontrar adaptaciones urbanas futuras, las personas que trabajamos en el ámbito de los STS con una perspectiva etnográfica también tenemos un importante papel que poder jugar. Sin embargo, esto puede requerir adaptaciones cruciales de nuestra práctica etnográfica.
Convencionalmente descrita como una práctica empírica, inmersiva y de naturaleza documental, con un objetivo descriptivo, hecha en el presente aunque atenta a las ramificaciones pasadas de los hechos observados, ¿cómo tomar en serio la necesidad de estudiar y de afectar al futuro del diseño urbano? En mi opinión, no sólo necesitaremos buenas descripciones, sino también una “etnografía futura”: con enfoques más prospectivos y especulativos, buscando afectar las sensibilidades de los profesionales del diseño urbano, para evitar que las llamadas a la acción desde el campo del diseño se impongan tecnocráticamente (es decir, sin considerar la multiplicidad de nuestras prácticas urbanas).
Como parte de un trabajo etnográfico en los últimos dos años acompañando iniciativas de diseño de sombras en el espacio público en Barcelona, he sentido la necesidad imperiosa de responder a los prototipos urbanísticos con el prototipado de un espacio etnográfico colectivo: el “Departamento de Umbrología” (https://umbrology.org/), una entidad ficcional inspirada en la investigación artística, que trata de contribuir a la futurización especulativa de nuestras formas de habitar cuidadosamente en entornos urbanos recalentados; y lo hace mediante dispositivos de campo etnográficos como talleres de co-creación, juegos observacionales, paseos experienciales y prácticas de dibujo atmosférico en las que no sólo describimos las ciudades de las sombras del presente. También tanteamos especulativamente fragmentos de una etnografía futura, sensibilizándonos a la importancia que tendrán las sombras en las transformaciones del cuidado urbano.
Referencias (para profundizar tras la conferencia, haré mención a argumentos que aquí aparecen)
Criado, T. S. (2021). Anthropology as a careful design practice? Zeitschrift für Ethnologie, 145(2020, 1), 47-70.
Criado, T.S. (2024). The City of Shades: Ethnography of Urban Habitability in Times of Climate Mutation. Tarde, a handbook of minimal and irrellevant urban entanglements, 6. URL: https://tarde.info/the-city-of-shades/
29 de agosto de 2025 | Taller: Dar cuenta de la invención etnográfica de proyectos del Laboratorio de STS la UNAM
Hora y Lugar
10:00-14:00, Facultad de Ciencias UNAM, Laboratorio de Estudios de la Ciencia y la Tecnología
Concepto
En esta sesión quisiera aprender de vuestra inventiva en los trabajos en curso del Laboratorio de STS de la UNAM y ayudaros a pensar cómo documentarla para que inspire a otras personas. Ese es el espíritu que anima la plataforma xcol, https://xcol.org/
Para el taller, me gustaría pediros que traigáis (1) un objeto (preferiblemente con presencia material densa, no sólo una foto en el móvil; si es una foto, por favor, imprimidla); (2) varias copias impresas con una ficha de 1 página, como las del inventario etnográfico, sobre vuestro propio proyecto. Para inspiraros, os dejo este pequeño ‘how to’ que quizá pueda orientaros: https://xcol.org/xposition/writing-inventions-a-how-to-guide-to-approach-the-description-of-field-devices/
Para nuestra conversación inicial, me gustaría usar un método peculiar, una adaptación del “Seminario a la carta” que inventamos en 2014 en unos encuentros entre científicas sociales y diseñadores. Se trata de un juego de cartas para seminarios de lecturas con una metodología igualitaria cuyas reglas podéis consultar aquí: https://workshopalacarte.wordpress.com/castellano/ En este caso, las lecturas serán vuestras fichas.
Lectura preparatoria
Criado, T. S., & Estalella, A. (2023). Conclusion: Taking inventory. En T. S. Criado & A. Estalella (Eds.), An Ethnographic Inventory: Field Devices for Anthropological Inquiry (pp. 222-230). Routledge.