Por la intermediación de los comisarios web de La Casa de la Arquitectura––Bartlebooth (Antonio Giráldez López y Pablo Ibáñez Ferrera) y Diego Morera Sánchez, a quienes agradecemos su atención y amabilidad––hace unos meses tuvimos el enorme privilegio de poder presentar nuestro trabajo en el Departamento de Umbrología en una conversación que acaba de ver la luz.
En la misma participamos: Tomás Criado (CareNet, UOC), Marc Sureda (Arquitectura de Contacte) y Antonio R. Montesinos (Laboratorio de Pensamiento Lúdico).
En ella presentamos el Departamento de Umbrología, una institución ficticia de estudio e intervención sobre la vida urbana de las sombras, cuyo principal objetivo es revitalizar los saberes y prácticas de las sombras para la habitabilidad de las ciudades en contextos de crisis climática.
Trabajando «en las sombras, sobre la sombra», el Departamento de Umbrología es un proyecto transdisciplinar financiado por la Fundación Daniel y Nina Carasso que articula a cuatro socios de la ciudad de Barcelona en la encrucijada de las humanidades, la arquitectura, las artes y las ciencias ambientales: los grupos CareNet y DARTS de la UOC, el colectivo Arquitectura de Contacte, las ambientólogas y divulgadoras científicas de Nusos Coop y los artistas especulativos del Laboratorio de Pensamiento Lúdico.
El proper dimecres 15 d’abril a les 12:30 presentaré al Seminari permanent del Departament d’Antropologia Social de la UB, en debat amb Roger Sansi (UB).
On: Laboratori d’Antropologia (Planta 1) Facultat de Geografia i Història, UB.
Activitat oberta fins a completar aforament
Temptejant la foscor: Indagacions col·lectives sobre el futur de l’habitabilitat urbana
La calor extrema i altres mutacions climàtiques actuals han abocat les ciutats del present a la major crisi de disseny a la qual s’han enfrontat en els últims segles. Aquesta transformació i els graus efectes de desigualtat que comporta, desafien radicalment les nostres concepcions culturals de l’habitabilitat urbana i exigeixen una transformació profunda de les nostres institucions conceptuals i polítiques. Quin hauria de ser el paper de les humanitats en aquest context? El meu treball recent s’ha centrat a revertir la tendència comuna en aquest context urbanístic a buscar solucions ràpides per part de professionals molt ben preparats, però amb pràctiques profundament tecnocràtiques. Això planteja una qüestió crucial en un context d’urgència: Com podem prendre’s seriosament la necessitat d’un pensament col·lectiu sobre els efectes de la mutació climàtica en curs, en un context de rapidesa on pensar es fa equivaler a ralentir els processos de presa de decisions? Com podem abordar i afectar la configuració futura de l’espai urbà sense imposar una única visió, i considerant la multiplicitat de formes de vida (humanes i no humanes) que hi coexisteixen? En un context com aquest, necessitem reivindicar la rellevància de l’experimentació i els temptejos amb tot el que no sabem, generant espais d’indagacions col·lectives per tal d’obrir la pregunta de què podria esdevenir l’habitabilitat urbana del futur. Un d’aquests espais possibles és el “Departament d’Umbrologia”, una institució especulativa per a l’estudi i la intervenció de la vida urbana de les ombres. Aquest projecte articula quatre socis de la ciutat de Barcelona a la cruïlla de les humanitats, l’arquitectura, les arts i les ciències ambientals: els grups CareNet i DARTS de la Universitat Oberta de Catalunya, el col·lectiu Arquitectura de Contacte, les ambientòlogues i divulgadores científiques de Nusos Coop i els artistes especulatius del Laboratori de Pensament Lúdic. El projecte es desenvoluparà a partir del gener de 2026 a través d’una sèrie de tallers col·laboratius de co-creació on temptejarem col·lectivament la foscor del moment present. Es tancarà al 2027 amb un Festival de les Ombres on mirarem de donar la rellevància present i futura a molts sabers intergeneracionals, interculturals i interespècie que ens ajudin a reclamar la sobirania popular de les ombres i la protecció que aquestes fan possible en temps de mutació climàtica.
Us convidem al seminari Ciències a l’ombra organitzat pel Departament d’Umbrologia i coordinat per Nusos Cooperativa. En aquest seminari ens interessa compartir i reflexionar sobre metodologies de recerca participatives, obertes i plurals en la recerca científica, posant el dret a l’ombra al centre, com a estratègies davant el canvi climàtic.
Maria Vives Ingla, investigadora del CREAF, on ha estudiat els processos microclimàtics, ecofisiològics i demogràfics que modulen les respostes dels insectes al canvi climàtic. Actualment treballa en projectes sobre la restauració de zones humides i la governança per a l’adaptació al canvi climàtic. També forma part d’Ecotons, art i ciència.
Paloma Yáñez, investigadora del grup TURBA Lab (UOC) i membre del projecte EmCliC, interessada en els impactes locals del canvi climàtic i els mètodes d’adaptació dels humans. També és cineasta independent i creadora del documental etnogràfic La Ola.
Isabelle Bonhoure, investigadora i membre d’OpenSystems (UB) interessada en els processos de co-creació amb grups de ciutadans en situació de vulnerabilitat, i en investigar com la ciència ciutadana social pot combinar recerca de primer nivell amb accions de transformació social.
Algunes preguntes de partida seran:
Què vol dir parlar de la calor?
Com podem plantejar una ciència que incorpori pluralitat de sabers, perspectives i percepcions i sigui socialment robusta i transformadora?
Què vol dir el rigor científic en aquest context?
De quina manera el dret a l’ombra pot contribuir a un millor confort tèrmic?
El format de la sessió serà:
Benvinguda i obertura del seminari (20’)
Taula rodona de les ponents amb debat obert (90’)
Podeu registrar-vos en el següent formulari: https://forms.gle/qbNRucCoJupw98tp8 (abans del 20 d’abril– inscripcions obertes fins a exhaurir les places)
Agrairem la vostra ajuda enviant aquesta invitació a totes les persones potencialment interessades
El Departament d’Umbrologia és un projecte transdisciplinari finançat per la Fundació Daniel i Nina Carasso que busca prototipar el Departament d’Umbrologia com una institució especulativa per a l’estudi i la intervenció de la vida urbana de les ombres.
Os invitamos al seminario Ciencias a la sombra organizado por el Departamento de Umbrología y coordinado por Nusos Cooperativa. En este seminario nos interesa compartir y reflexionar sobre metodologías de investigación participativas, abiertas y plurales en la investigación científica, poniendo el derecho a la sombra en el centro como estrategia frente al cambio climático.
Maria Vives Ingla, investigadora del CREAF, donde ha estudiado los procesos microclimáticos, ecofisiológicos y demográficos que modulan las respuestas de los insectos al cambio climático. Actualmente trabaja en proyectos sobre la restauración de zonas húmedas y la gobernanza para la adaptación al cambio climático. También forma parte de Ecotons, art i ciència.
Paloma Yáñez, investigadora del grupo TURBA (UOC) y miembro del proyecto EmCliC, interesada en los impactos locales del cambio climático y los métodos de adaptación de los humanos. También es cineasta independiente y creadora del documental etnográfico La Ola.
Isabelle Bonhoure, investigadora y miembro de OpenSystems (UB) interesada en los procesos de co-creación con grupos de ciudadanos en situación de vulnerabilidad, y en investigar cómo la ciencia ciudadana social puede combinar investigación de primer nivel con acciones de transformación social.
Algunas preguntas de partida serán:
¿Qué significa hablar del calor?
¿Cómo podemos plantear una ciencia que incorpore pluralidad de saberes, perspectivas y percepciones y sea socialmente robusta y transformadora?
¿Qué significa el rigor científico en este contexto?
¿De qué manera el derecho a la sombra puede contribuir a un mejor confort térmico?
El formato de la sesión será:
Bienvenida y apertura del seminario (20’)
Mesa redonda de las ponentes con debate abierto (90’)
Podéis registraros en el siguiente formulario: https://forms.gle/qbNRucCoJupw98tp8 (antes del 20 de abril; inscripciones abiertas hasta agotar plazas).
Agradeceremos vuestra ayuda enviando esta invitación a todas las personas potencialmente interesadas.
El Departamento de Umbrología es un proyecto transdisciplinar financiado por la Fundación Daniel y Nina Carasso que busca prototipar el Departamento de Umbrología como una institución especulativa para el estudio y la intervención de la vida urbana de las sombras.
Us convidem a la presentació del Departament d’Umbrologia, que tindrà lloc el proper 26 gener 2026 a les 10h, a la Sala d’actes de Fabra i Coats: Fàbrica de Creació (C. Sant Adrià 20, Barcelona)
Volem prototipar el Departament d’Umbrologia com una institució especulativa per a l’estudi i la intervenció de la vida urbana de les ombres a partir d’una sèrie de tallers de co-creació, col·laboratius i oberts (en el primer any), que desembocaran en un Festival de les Ombres al 2027.
El projecte busca revitalitzar sabers intergeneracionals, interculturals i interespècie, així com estètiques de l’ombra per afrontar comunitàriament les transformacions urbanes que el canvi climàtic suposa. Amb les nostres activitats volem reclamar la sobirania popular de les ombres i la protecció que aquestes ofereixen.
Podeu registrar-vos i incloure les vostres preferències alimentàries en el següent formulari: https://forms.gle/TWbKjEV7RsMcsTN18 (abans del 21 de gener)
Agrairem la vostra ajuda enviant aquesta invitació a totes les persones potencialment interessades
Os invitanos a la presentación del Departamento de Umbrología, que tendrá lugar el próximo 26 de enero de 2026 a las 10 en el Salón de actos de Fabra i Coats: Fàbrica de Creació (C. Sant Adrià 20, Barcelona)
Queremos prototipar el Departamento de Umbrología como una institución especulativa para el estudio y la intervención de la vida urbana de las sombras, a partir de una serie de talleres de co-creación, colaborativos y abiertos (en el primer año), que desembocarán en un Festival de las Sombras en 2027.
El proyecto busca revitalizar saberes intergeneracionales, interculturales e interespecie, así como estéticas de la sombra para afrontar comunitariamente las transformaciones urbanas que el cambio climático supone. Con nuestras actividades queremos reclamar la soberanía popular de las sombras y la protección que éstas ofrecen.
Podéis registraros e incluir vuestras preferencias alimentarias en el siguiente formulario:https://forms.gle/TWbKjEV7RsMcsTN18 (antes del 21 de enero)
Agradeceríamos vuestra ayuda enviando esta invitación a cualquier persona potencialmente interesada.
Durant aquest any Nusos Coop, Arquitectura de Contacte i el Departament d’Umbrologia (un projecte del grup de recerca CareNet de la UOC) hem estat analitzant i reflexionant la importància de les ombres i l’impacte de la calor en la vida social a l’espai públic, com a part del projecte FEM COMUNITAT A L’OMBRA, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.
El proper dilluns dia 15 de desembre a les 16h a la Fàbrica del Sol (Pg. de Salvat Papasseit, 1 – Barcelona) us convidem a la presentació de la Guia: La ciutat de les ombres, resultat d’aquest projecte. Una guia com a recurs per analitzar, comprendre, imaginar, intervenir i recordar les ombres urbanes.
En una època signada per múltiples crisis (ecològica, econòmico-urbanística, educativa, de narratives, entre altres), la imaginació s’anuncia igualment en estat crític. Si definim imaginar com l’acte de fer present allò que és absent, quin és el destí de la imaginació en el seu rol com a praxi de transformació social? La Jornada Prospeccions i pràctiques de la imaginació vol posar en debat tant les prospeccions teòriques com les pràctiques de la imaginació amb què diferents grups de treball i de recerca de la UOC estan treballant en diferents àmbits i formes d’actuació.
Programa
9.30h
Introducció: Marina Garcés i Ignasi Gozalo Salellas (UOC, Mussol)
Los próximos días 2-3 de octubre de 2025, junto con Pablo Alonso y Alejandro Limpo organizaremos en el grupo CareNet de la UOC el seminario: Dispositivos ambientales ¿Cómo hacernos cargo de los paisajes del Antropoceno?
Lugar: Sala U0.1 @ UOC – Carrer del Perú 52, 08018 Barcelona | Evento público, requiere registro
La modernidad convirtió el mundo en un lugar de exploración y explotación. Pero la tierra y la atmósfera, los océanos y la biosfera, por no hablar de las complejas redes de infraestructuras que habitamos, han dejado de ser únicamente escenarios de la vida cultural y política humana. Los paisajes del Antropoceno nos arrojan ante una serie de tareas más allá de los paralizantes mandatos de la modernidad: ¿cómo apreciar las complejas interdependencias que sostienen los mundos contemporáneos? Un buen ejemplo de ello lo tenemos en las frecuentes olas de calor urbanas y marítimas que fabrican innumerables tormentas perfectas en conjunción con nuestros modos de asentamiento urbano. ¿Cómo hacernos cargo de la complejidad de entidades, relaciones, procesos y transformaciones que desbordan en muchas ocasiones las instituciones culturales y políticas heredadas? ¿Qué mundos portan esas instituciones y cómo podemos hacernos cargo de esa herencia?
En este encuentro, proponemos hacer frente a esta tarea de forma experimental y colectiva, abordando lo que llamamos provisoriamente “dispositivos ambientales”. Tomando inspiración de los estudios de la ciencia y la tecnología y, en particular, del concepto ampliado de mediación que han introducido los estudios de medios ambientales y elementales, los dispositivos ambientales pretenden ser una manera de orientar la atención y la creatividad en torno a técnicas y mediaciones que sostienen y articulan entornos y paisajes. En el seminario acogemos diferentes propuestas que abordan mediaciones e iniciativas que buscan retrabajar los paisajes del Antropoceno en este momento crítico: espacios de sombras urbanas y calor, dispositivos para relacionarse con tormentas y espacios urbanos inundables, formas de convivir con micro-partículas tóxicas en suspensión atmosférica, la preparación ante los megaincendios, proyectos que buscan entrar en otras relaciones con cuerpos de agua alterados por la presión antropógena, aproximaciones a la renovada vida social del bioma y diferentes encuentros multiespecie más allá del lenguaje.
Dotando de centralidad a estos dispositivos ambientales, en este seminario queremos hacer presente las diferentes maneras de acoger disposiciones epistémicas y políticas para una indagación compartida sin precedentes: ¿cómo habitar el planeta, en su pluralidad irreductible, asumiendo la pregunta por el cuidado – qué significa “hacerse cargo”– de estas mediaciones?
Programa
(versión de 26/9/2025)
Jueves 2 de Octubre de 2025
9:30-10:00 Bienvenida
10:00-10:30 Tomás Criado, Pablo Alonso y Alejandro Limpo: Dispositivos ambientales ¿Cómo hacernos cargo de los paisajes del Antropoceno?
10:30 -11:15 PLENARIA | Nerea Calvillo: Los Descensos. Mediaciones ambientales en el espacio público. Presenta y modera: Tomás Criado (30’ pres, 15’ Q&A)
11:15-11:30 Pausa
PANEL 1 – Modera: Elisenda Ardèvol
11:30-11:50 Ester Gisbert: Recuperar el xafardeig al safareig. Xismes hidràulics per mullar-nos pel paisatge
11:50-12:10 Hernán Borisonik: Atlas Neguentrópico. Dispositivos biomiméticos para cuerpos de agua
12:10-12:30 Discusión
12:30-12:45 Pausa
PANEL 2 – Modera: Pau Alsina
12:45-13:05 María Heras: Dramaturgias ambientales. Trayendo los cuerpos al diálogo ecosocial
13:05-13:25 Blanca Pujals e Isaac Marrero: Grapando instituciones. Experimentos en la investigación y colaboración basada en las artes
13:25:13:45 Discusión
13:45-15:00 Pausa para comida
PANEL 3 – Modera: Aida Sánchez de Serdio
15:00-15:20 Brais Estévez & Iago Carro: La escuela de calor en Ourense. Inventar la adaptación climática como un colectivo híbrido
15:20-15:40 Ion Fernández de las Heras, Cristina Cano y Blanca Callén: Formas de evidencia infraestructural. Antenas, residuos y atención en los paisajes del Antropoceno
15:40-16:00 Rubén Gómez Soriano y Gonzalo Correa: Compañeros epistémicos. Encuentros multiespecíficos para pensar el mundo por venir
16:00-16:30 Discusión
Viernes 3 de octubre de 2025
9:00-9:30 Bienvenida
9:30-10:15 PLENARIA | Juan Manuel Zaragoza y Miguel Mesa del Castillo: Mar Menor. Historias desde la Zona Crítica. Presenta y modera: Alejandro Limpo (30’ pres, 15’ Q&A)
PANEL 4 – Modera: Toni Roig
10:15-10:35 Albert Arias: Pedaleando el Antropoceno. Ecologías del ciclismo de montaña en el Parque Natural de Collserola
10:35-10:55 Alexandre Molina: Dispositivos para especular. Exploraciones ambientales desde los juegos de mesa
10:55-11:15 Discusión
11:15-11:30 Pausa
PANEL 5 – Modera: Maria Cifre
11:30 -11:50 Laura del Vecchio: Contra el col·lapse? Brunzim! Justicia multiespècie a la fi del món
11:50-12:10 Carlos Pastor: Rituals artístics basats en interaccions més-que-humanes situades en salines
12:10-12:30 Discusión
12:30-12:45 Pausa – desplazamiento
12:45-14:00 Arantza Begueria y Marta Solans: Un chucrut en la calle. Fermentar encuentros multiespecie (20’ pres + chucrut colectivo)
14:00-15:15 Pausa para comida
15:15-16:30 Taller de cierre: ¿Cómo hacernos cargo? Presenta y modera: Pablo Alonso
It is organized around eight key themes and concepts that have marked anthropological debates in Europe over the past 20 years. Featuring engaging contributions, anthropologists from different generations and backgrounds come together to collaboratively reflect on questions that keep recurring throughout the book series. As a tribute to anthropology in and of Europe, the book is an experiment in collaboration as much as a testament to anthropology’s vitality and relevance in a world which sees itself confronted by challenges of planetary dimension.
I was honoured to have been invited by the editor to act as ‘chapter editor’ of a reflection on the transformations of ethnography in the recent decades, tasked with selecting collaborators to accompany me in this reflection. Following an editorial suggestion, these were to be ethnographers at different stages of their careers, experimenting with and exploring the mediaof ethnography and a wide range of problems. At the editors’ request, these were t be relevant colleagues different from my regular cothinkers or coinstigators. Also, it required finding the appropriate way of discussing these matters without the grounds of existing knowledge or interactions, and without a suitable opportunity to meet in person to do this. To respond to this challenge, I conceived my role less as an editor and more as a ‘host’: the facilitator of a collaborative process, creating the conditions for the conversation to be fruitful in a rather open-ended way
I had the immense luck of counting on the following guests for our conversations ‘in the kitchen’ of more than textual ethnography:
Maka Suárez, part of the Kaleidos collective (Universidad de Cuenca, Ecuador), who collaborated in the construction of the digital ethnographic platform (EthnoData) designed by Jorge Núñez to pursue research and public engagement work on data practices in and around different forms of violence in Ecuador.
Claudio Sopranzetti, coauthor of The King of Bangkok, a collaborative ethno- graphic novel with editor and translator Chiara Natalucci and illustrator Sara Fabbri based on fieldwork on political movements in Thailand.
Indrawan Prabaharyaka, a member of Labtek Apung (Floating Tech-Lab), a collective whose members are a chemist, an engineer, a visual artist, an architect, and an anthropologist. We work on urban ecology We have done several projects on river pollution, we are currently experimenting with architectural- cinematographic techniques to immerse in and engage with the world of nonhuman primates in Muaragembong, mangrove patches at the periphery of Jakarta.
Marina Peterson, who besides her interest in airport noise as amplifying the indefinite urbanism of Los Angeles has been exploring how experimental forms of writing and sound recording can probe into difficult-to-grasp atmospheric phenomena. She is codirector of the Bureau for Experimental Ethnography at UT Austin, which organizes events and through a series of online meetings: recorded, later transcribed. A selection of these conversations formed the basis of the chapter, subject to a few rounds of rewritting.
***
Our conversations took place online: recorded, then transcribed. A selection of them formed the backbone of the first manuscript of the chapter, later reworked several times. In sharing fragments of our choral and virtual kitchen- like exchanges, we aim to further the book’s concern with collaborations and engagements, discussing the ‘more- than- textual’ transformations of ethnography. As we see it, this entails: (i) learning to appreciate collaborative experiments, projects and engagements – hence, opening up to the multivocality of the places we do research in, the plurality of ways of thinking, doing, telling and conceptualizing already present in the lives of our epistemic partners, from which we could re- learn and re- imagine our practice; and (ii) discussing the challenges of doing multimodal ethnographic projects today – the hopes and wishes, but also the problems or the predicaments encountered when exploring ethnography’s different means and modes of storytelling and doing abstraction. All in all, this was a very enjoyable process. We hope the result is also interesting for you, reader!
Ethnographies: In the kitchen of ‘more than textual’ ethnography
Throughout the last century, ethnography has come to stand as anthropology’s main empirical approach. Over this period, ethnography has developed into a particular mode of enquiry, partaking in and learning from the worlds and lives of people and other beings. This chapter aims to explore the challenges and possibilities of ‘more- than- textual’ approaches, paying particular attention to our own collaborative experiments as well as those of others who inspired us or with whom we have been in conversation. In reflecting about their challenges, we aim to foreground the ‘adventure of relevance’ that contemporary explorations in jointly crafting
research objects and conditions of contemporary anthropological enquiry might entail. We will discuss how contemporary ethnographic works have not simply expanded beyond the graphic but have affected our approaches and our objects of study, also refiguring how and what we take the object of anthropology to be, well beyond ethnos. Indeed, going beyond functionalist, structuralist or cultural–interpretivist approaches, some colleagues have started foregrounding multi- species or more- than- human or environmental concerns, engaging with hard-to-grasp atmospheric phenomena. What we find so intriguing about these experimental openings of the ‘more- than- textual’ is that they force us to consider the following questions: What is ethnography today? And, even more importantly, what could it become?
How to quote: Criado, T.S., Peterson, M., Prabaharyaka, I., Sopranzetti, C. & Suárez, M. (2025). Ethnographies: In the kitchen of ‘more than textual’ ethnography. In J. Tošić, S. Strasser & A. Lems (Eds.) Re-turns, Entanglements and Collaborations: Anthropological Experimentations (pp. 281-309). New York: Berghahn | PDF
Aquest estiu al Departament d’Umbrologia estem duent a terme el projecte Comunitats a l’ombra (subvencionat per l’Ajuntament de Barcelona): un mapatge participatiu i un procés d’intervenció per tal de construir “comunitats a l’ombra” en el districte de Sant Andreu de Barcelona, liderat per Nusos Coop i Arquitectura de Contacte.
Institut Escola Vapor i Molí (C. de Guardiola i Feliu, 7-9, 08030 Barcelona) dt. 13 maig · 09:15 – 11:45, dt. 20 maig · 09:15 – 11:45, dt. 03 jun · 09:15 – 11:45
Tallers d’anàlisi i cocreació per empoderar els joves com a agents actius en el procés de transformació ecosocial de la ciutat que habiten.
Arran d’una necessitat ja expressada pel veïnat del barri de Sant Andreu de fer-lo més habitable —especialment durant l’estiu—, es proposa aquest projecte que incorpora els joves que habiten aquest espai de forma quotidiana (l’alumnat de l’Institut Escola Vapor i Molí) en el procés d’identificació d’aquesta necessitat i en el desenvolupament de possibles solucions.
Es duran a terme tres tallers amb l’alumnat de 4t d’ESO, seguint l’esquema següent:
Anàlisi d’usos. El focus no se centra tant en la lectura formal de la ciutat com en tot allò que hi passa en l’àmbit de la vida quotidiana. En aquesta sessió es comptarà amb l’acompanyament d’Umbrology, un col·lectiu d’antropòlogues i geògrafes que orienten l’anàlisi urbana a partir de l’ombra i els canvis socials que aquesta comporta.
Mapatge d’habitabilitat. L’objectiu d’aquesta sessió és entendre i fer visibles els factors que fan que alguns espais observats en la sessió anterior presentin una intensitat d’ús més gran i diversa. Aquesta activitat es realitzarà amb el suport de la cooperativa de ciència ciutadana Nusos, i inclourà la presa de dades com temperatura, humitat, etc.
Construcció col·lectiva d’estratègies. A partir de les conclusions extretes en les sessions anteriors, es dinamitzarà una sessió de cocreació per desenvolupar propostes de millora que reforcin la demanda d’ombres plantejada per la comunitat.
Caminar és una manera interactiva d’explorar i entendre una ciutat. A Barcelona, reconeguda com una de les ciutats més caminables, caminar és una activitat agradable. No obstant això, amb l’augment de la calor, caminar en els mesos estiuencs pot convertir-se en una activitat poc saludable i, fins i tot, perillosa.
Aquest taller convida a persones i entitats interessades pel canvi climàtic a les nostres ciutats, així com a recercaires i estudiants de les cièncias socials, les ciències ambientals, les arts i les disciplines del disseny urbà a pensar des de les seves experiències urbanes amb la calor i el sol: identificant espais de perill o exposició i ideant pràctiques col·lectives de protecció i cura.
Ho farem mitjançant dues activitats: primerament, passejarem al voltant de Can Jaumandreu observant, mesurant i cartografiant zones d’ombra (casuals o intencionals), imaginant-les en diferents estacions de l’any amb l’ajuda d’una app.
Després, traduirem aquestes experiències en un taller de co-creació per grups d’una senyalètica urbana del canvi climàtic, on abordarem diferents propostes, variant (1) els materials utilitzats, (2) els modes d’implementació, i (3) el públic objectiu. Creiem que la senyalètica pot esdevenir una pràctica col·lectiva rellevant per prendre consciència i intervenir els nostres espais públics en un context de canvi climàtic que posa en risc a molts diferents col·lectius i persones.
Tancarem amb un testeig i debat a l’exterior sobre les diferents propostes.
L’activitat està dissenyada per a un grup d’unes 20-30 persones participants.
Amb la participació de: Xavier Acarín, Barbara Adams (New School), Zeynep Akıncı, Adrià Bardagí (Arquitectura de Contacte), Marta Belev, Glòria Carrasco Turigas (IS Global), Sandra Carrizo (Asociación Española Contra el Cáncer-Barcelona), Maria Cifre (CareNet, UOC), Raquel Colacios Parra (TURBA, UOC), Tomás Criado (CareNet, UOC), Dennis Dizon, Ada Duran Berrojo, Marina Duran Lombardía (CareNet, UOC), Carme Garcia (Nusos Coop), Benjamin Gauchia (Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat, AjBCN), Andrea Nóblega Carriquiry (TURBA, UOC), Laura Oliveras (Agència de Salut Pública de Barcelona), Marina Pera (TURBA, UOC), Irene Ripoll Murcia, Sergio Ruiz Cayuela (IMPACTE, UAB) Isabel Ruiz Mallén (TURBA, UOC)
¿Qué capacidad tienen las comunidades para gestionar sus recursos, enfrentar la crisis ecológica e imaginar alternativas futuras? ¿Qué formas de reconsiderar las relaciones con el ambiente, la naturaleza y otros seres podemos encontrar? ¿Qué rol pueden jugar el arte contemporáneo y los procesos de participación pública para vislumbrar y movilizar deseos hacia la transformación social
Agenciamientos ecológicos reúne ensayos, experiencias y propuestas para rearticular la relaciones entre comunidades, territorios y futuros viables a través de procesos artísticos. Busca reconocer, en diferentes territorios y geografías, prácticas, léxicos y discursos que ponen de manifiesto la agencia de las comunidades en procesos de autogobierno, poner en cuestión las visiones heredadas en la concepción de lo que nos rodea y la capacidad del arte contemporáneo y la participación comunitaria para catalizar nuevos relatos y narrativas con los que enfrentar la crisis de imaginación ante un futuro climático incierto.
Con textos de Elisa Aaltola, Christian Alonso, Natalia Balseiro, Graham Bell Tornado, Marisol de la Cadena, Concomitentes, Katalin Erdődi, Alfredo Escapa, Brais Estévez Vilariño, Llorián García Flórez, Yayo Herrero, Michael Marder, Tomás Sánchez Criado, Antje Schiffers y Fran Quiroga
Gracias a su amable invitación a colaborar en la propuesta, Brais Estévez Vilariño y yo participamos del volumen con el siguiente capítulo:
La crisis de las crisálidas. Reactivar la política en el fin del mundo
Hace ya más de diez años, la inestabilidad, la falta de horizonte, la ruptura de sentido o, dicho de otro modo, la falta de suelo o su desahucio precipitó intentos y tentativas generativas de salir al encuentro del otro. Esa fuga permitió elaborar en común lo que nos pasaba con relación a la crisis que bloqueaba nuestras vidas desde 2008. Sin embargo, hoy, esa falta de suelo común nos sitúa en un vacío del que nos defendemos desde el yo, a donde parecemos habernos desterrado. Entre los impasses de la época y la desorientación generalizada ante un mundo que nos desafía con un sinfín de amenazas y horizontes apocalípticos, se extienden el malestar y la angustia. La angustia es un afecto que pasa por el cuerpo, pero quizá convenga pensarlo como señal de un momento inquietante. Aunque muchas veces no resulte sencillo discernir el origen de la angustia, en este texto queremos tantear una genealogía posible del malestar de la época y sus efectos políticos paralizantes. Para ello, provocaremos un encuentro entre la teoría psicoanalítica y el pensamiento ecológico de Bruno Latour e Isabelle Stengers.
