El próximo 6 de noviembre de 2026 participaré en la jornada, presencial y en línea, La irrupción del refugio climático: la protección climática como condición de la habitabilidad en el Antropoceno.
En un contexto de creciente inestabilidad climática, los refugios climáticos se están convirtiendo en una figura central de las políticas urbanas de adaptación. Pero al mismo tiempo que se formulan sus funciones como dispositivo de protección frente al calor extremo, ¿qué posibilidades abren para reinventar colectivamente nuestras formas de habitar y protegernos en un mundo cada vez más incierto? ¿Qué promesas, deseos y límites acompañan su rápida expansión?
La jornada reunirá a investigadoras, investigadores y profesionales de diferentes instituciones para explorar estas cuestiones y reflexionar sobre las posibilidades que abren los refugios climáticos como espacios de experimentación colectiva, acción climática y profundización democrática.
El evento se celebrará en la Facultade de Ciencias Políticas de la Universidade de Santiago de Compostela y contará con un formato híbrido, permitiendo la asistencia tanto presencial como en línea. Quienes deseen asistir pueden inscribirse a través del formulario habilitado.
En este encuentro, presentaré mi ponencia titulada Refugios de la especulación colectiva: Cómo reclamar la soberanía climática popular, donde hablaré de algunas de las reflexiones a las que venimos dando forma en el Departamento de Umbrología.
Quiero agradecer muy especialmente a Brais Estévez y Julia Hidalgo por su amable invitación a formar parte, aunque sea a distancia, de este espacio de diálogo y reflexión.
Allò tel·lúric, del llatí tellus, la terra, designa alhora el que pertany a la terra i el que la sacseja. Pensar avui des d’aquesta doble accepció vol dir reconèixer que la crisi ecosocial no és només una crisi de recursos, d’emissions o d’eficiència. És també una crisi de les formes amb què imaginem, representem i habitem el planeta. Les crisis ecològiques contemporànies no es poden abordar només des d’una perspectiva tècnica o de sostenibilitat aplicada. Demanen també revisar críticament els imaginaris que sostenen les infraestructures digitals, les maneres de visualitzar i modelitzar el planeta, les polítiques de la interfície i les relacions entre cossos, afectes i entorns més-que-humans.
Imaginaris tel·lúrics reuneix tres artistes-investigadors i els grups de recerca MEDIACCIONS, CARENET, MEDUSA i PACTS de la Unitat TRÀNSIC de la UOC en una jornada de treball compartit. Volem qüestionar la narrativa del solucionisme tecnològic i explorar nous imaginaris que vinculin la materialitat de la tecnologia amb els límits biosfèrics.
Cada bloc combina la presentació de les pràctiques artístiques d’un convidat amb un diàleg creuat entre investigadors dels grups, l’artista i el públic assistent.
Tres terrenys: superfície, més-que-humà i infraestructura. Cada bloc el dinamitzen dos investigadors de grups diferents;
Bloc 1 · Visualitat, paisatge i superfície
Amb Abelardo Gil-Fournier. Dinamitzen Tomás Criado (CARENET) i Elisenda Ardèvol (MEDIACCIONS)
Com les tecnologies de la imatge i els satèl·lits produeixen una manera de veure la Terra que separa l’observador de l’ecologia. Una exploració de les imatges que produeixen el territori i el paisatge des de la materialitat de la llum i del suport, i de la superfície com a espai polític.
Bloc 2 · Imaginaris ecològics i escolta del més-que-humà
Amb Paula Bruna. .Dinamitzen Andrés Burbano (PACTS) i Miguel Rivas (MEDUSA).
Des de les interaccions entre art, ecologia política i ficció especulativa, explorem el Plantocè i les perspectives més-que-humanes en ple Antropocè: una observació sensible de l’entorn on l’art i la tecnologia no serveixen per vigilar, sinó per traduir els ritmes de la vida, amb èmfasi en la regeneració i la cura.
Bloc 3 · Materialitat digital i infraestructures crítiques
Amb Mario Santamaría.Dinamitzen Pau Alsina (PACTS) i Efrain Foglia (MEDIACCIONS).
El cost ambiental darrere del «núvol»: les xarxes físiques de dades, el consum energètic d’internet i com la tecnologia crítica pot fer visibles aquestes realitats per afavorir una educació digital responsable.
Programa
Hora
Activitat
9.00 – 9.30
Acollida i cafè
9.30 – 10.00
Benvinguda (els quatre grups)
10.00 – 11.00
Bloc 1 · Visualitat, paisatge i superfície – Abelardo Gil-Fournier
11.00 – 12:00
Bloc 2 · Imaginaris ecològics i escolta del més-que-humà – Paula Bruna
12.00 – 12.15
Pausa
12.15 – 13.15
Bloc 3 · Materialitat digital i infraestructures crítiques – Mario Santamaría
13.15 – 14.15
Diàleg final: preguntes compartides i agenda comuna
14:15 – 14:30
Cloenda
* MEDIACCIONS participa a través del projecte Abrir el Futuro: Imaginarios Emergentes de Naturaleza ante la Crisis Climática y Medioambiental (PID2024-159564NB-I00 MICIU/AEI/FEDER, UE)
*PACTS participa a través del projecte MAAST_ES: Arqueología de los medios del arte, la ciencia y la tecnología en España (PID2025-176120NB-I00 MICIU/AEI/FEDER, UE)
El proyecto Ciudades que envejecen: Los futuros del urbanismo de la edad avanzada en el litoral español (financiado por la Beca Leonardo de Investigación Científica y Creación Cultural 2024 de la Fundación BBVA entre octubre 2024 y octubre 2026) ha tenido dos objetivos principales: (1) estudiar etnográficamente los retos técnicos y las experiencias del envejecimiento urbano en el litoral de Barcelona, en un momento peculiar en el que las crisis demográficas, de vivienda y medioambientales confluyen en una tormenta perfecta para el urbanismo; y (2) explorar un dispositivo metodológico (en formato juego de mesa) para elicitar la futurización participativa del urbanismo de la edad avanzada. Con este dispositivo participativo, principal resultado del proyecto, buscamos mantener abierta una pregunta fundamental para el futuro del buen envejecer: ¿quiénes y cómo podrán rediseñar las ciudades que envejecen del futuro? Esta tarea requiere trabajar activamente por un buen envejecer que sea genuinamente plural, divergente y atento a las desigualdades y grandes diversidades que atraviesan la vejez hoy. Esperamos que los materiales aquí reunidos sirvan no solo para dinamizar procesos de imaginación colectiva, sino también para elicitar un tejido duradero de relaciones entre la administración, la investigación y el activismo asociativo de las personas mayores. Confiamos en que los resultados empíricos y metodológicos que este trabajo reúne ayuden a explorar modos de gobernanza novedosos para el buen envejecer, tanto en el litoral de Barcelona como en cualquier otro territorio dispuesto a soñar y construir el porvenir del envejecer urbano.
Planning Miseducation is a book full of intentions and intensities. It is an intervention against dissatisfaction with how urban design and planning have been taught. If you ever imagine teaching and learning planning and design for cities differently, rather than mere repetition without making a difference, this book is for you. If you believe that planning and design are about making spaces of hope, for a city yet to come, this book is also for you. It is a reference for those who are keen to stop the bad education, to relearn the urban expertises from informal, street-related knowledges, and to take the risk of planning and organising the positive miseducation of future planners and designers.
Contributors: Geetika Anand, Antonio Bernacchi, Tomás Criado, Rendy Diningrat, Federica Duca, Enrique Espinosa Sánchez, Adolfo Estalella, Ignacio Farías, Verónica Francés, Ester Gisbert, Rupali Gupte, Mennatullah Hendawy, Gilly Karjevsky, José Laulhé, Alicia Lazzaroni, Mark Lemanski, Pablo Llobera, Ana López Ortego, Veljko Markovic, Candela Morado, Enrique Nieto, Manuel Pascual, Alberto Peralta, Camilo Pinto AKA Casi Nadie, Indrawan Prabaharyaka, La Escuela Nunca y los Otros Futuros (Ignacio Rivas, Leandro Cappetto and Eloise Maltby Maland), Poonam Prakash, Nahuel Quiroga, Prasad Shetty, Jörg Stollmann, Fotini Takirdiki, Rosario Talevi, Kemal Taruc, Raúl Urquiaga and Bohdan Volynskyi.
In my contribution I wish to imagine a practice of weird urban study where to miseducate planners to engage in:
A School for the Urban Pluriverse: Learning to Inquire on the Many Ways of Inhabiting
The peculiar Euro-American way of living has come to be premised on highly infrastructured urban landscapes, of variegated kinds. Once considered the pinnacle of modernity, these settlements have had an unmitigated role in unfolding human-centric modes of inhabiting, with disastrous planetary effects: the anthropogenic environmental devastation some call the “urban Anthropocene”. In this disorienting moment, which calls into question how the Moderns have inhabited planet Earth and what they took for granted, might require urban experts and regular urbanites to re-learn what urban habitation might mean from many other urban actors. The current predicaments suggest the need for new learning spaces: not secluded institutions where to be instructed in what must be known; rather, porous sites devoted to making the plural conditions of urban habitability thinkable and liveable as a problem not yet fully known, that is, as a ‘pluriverse’. This notion, cultivated by pragmatist thinkers, has been reinvigorated by a decolonial urban agenda suggesting there are many different and uncommon ways of living beyond the modern ‘one-world world’ worth exploring. Following these lines of insight, this text is a manifesto for A School for the Urban Pluriverse: a space where different urbanites, including urban experts with their technical knowledges, might get acquainted or ‘sensitise’ themselves to the needs of these times of change. Such an experimental pedagogical impulse would demand searching for inspiration in those forms of living — human or other than human — crushed by modern ways of infrastructural inhabitation. Perhaps there are no better guides, no better ways to proceed than to inquire into what it might mean to inhabit together with the many others left behind by the modern urban project. Put otherwise,working with manifold urban actors and thinking collectively about what to do with existing modern infrastructure might invite us to imagine a school where to re-learn what urban inhabiting might mean today.
As part of the first international conference organized by STS-CAT on 3rd-5th February, 2027 titled “STS Encounters in the Mediterranean”, Pablo Alonso, Alejandro Limpo and myself will be hosting a panel called Devicing Ecologies: How to Care for the Mediterranean Anthropocene? (see more info below)
Panel 11: Devicing Ecologies: How to Care for the Mediterranean Anthropocene?
Convenors: Tomás Criado, Pablo Alonso García, Alejandro Limpo
Modernity transformed the world into a site of intensive exploration and exploitation, rendering the atmosphere, oceans, and the complex infrastructural networks we inhabit into mere backdrops for human political and cultural life. In the Anthropocene, however, these landscapes have erupted as active, unpredictable agents. Nowhere is this more palpable than in the Mediterranean basin. Once conceptualized as the Mare Nostrum—a structured space of human transit and trade—the contemporary Mediterranean sea and its encompassing landscapes are rapidly mutating into a Mare Monstrum: a volatile, feral geography where socio-ecological «monsters» emerge. From severe urban and marine heatwaves to toxic atmospheric suspensions, mega-fires, and anthropogenically altered water bodies, these phenomena disrupt inherited political, cultural, and epistemic institutions. They demand not only new bestiaries to map them but also experimental, collective practices to learn how to become with and care for them.
This panel proposes to confront this challenge by introducing and testing the conceptual framework of “devicing ecologies.” Drawing inspiration from Science and Technology Studies (STS) and the expanded notion of mediation developed by Environmental and Elemental Media Studies, we approach a conversation around the study and practice of specific techniques, arrangements, and material operations that actively articulate, sustain, and render sensible troubled landscapes, or what we wish to call “devicing ecologies.” Moving beyond generic environmental discourses, devicing ecologies emphasizes the situated, technical, and artistic / creative processes through which particular landscapes are both made palpable and ecologically viable. It underscores a double meaning: analyzing the material infrastructures that make ecologies legible, while actively devising new practices to render them habitable for different beings.
We invite a variety of empirical and conceptual takes on creative interventions that explore how diverse communities and collectives are devicing ecologies to inhabit, map, and care for the Mediterranean Anthropocene otherwise. We welcome papers addressing, but not limited to:
Localized responses to extreme heat.
Practices for living with flooding and urban stormwater infrastructures.
Everyday coexistence with toxic micro-particles and atmospheric suspensions.
Responses to environmental warfare, genocide / ecocide.
Community preparedness and practices surrounding mega-fires.
Collective responses to sacrifice zones or the effects of areas of industrial activity.
Initiatives engaging with anthropogenically altered bodies of water.
Multispecies reconfigurations of social life beyond human language.
By centering these as forms of “devicing ecologies”, this panel aims to foster a shared inquiry into the epistemic and political mediations and dispositions required to care for Anthropocene landscapes. More concretely, we ask: How can we inhabit the irreducible plurality of the Mediterranean region and landscapes while taking material responsibility of vital mediations that could continue rendering them inhabitable, therefore, not only ours but of many others.
Estiu rere estiu, batem rècords. Per què les nostres ciutats s’han convertit en trampes de calor? El disseny urbà actual està pensat per al passat, no per a l’emergència climàtica. Podem adaptar-nos-hi abans no sigui massa tard?
A la Universitat Oberta de Catalunya avui estrenem “Preguntes obertes: Les nostres ciutats estan preparades per la calor extrema?”
Parlo com a un dels tres experts del Centre de Recerca Interdisciplinari en Transformacions Socials i Culturals (UOC-TRÀNSIC) – l’Irra Rodríguez-Giralt, la Isabel Ruiz Mallén i jo mateix – que compartim tres projectes que es fixen en el disseny de les ciutats, els patis escolars i els seus entorns de ciment o la prevenció d’uns incendis cada cop més propers a les àrees urbanes.
Des de les ciències socials i les humanitats també es dona resposta als reptes d’avui!
The public in public spaces is usually understood as consisting of human beings (and perhaps their pets). But the public can include many more life forms. There is a vast variety of organisms, from microbes and fungi to plants and animals whose home is the city.
What would it mean to design for all those publics? How can we take into account the lives of all those urban dwellers who are not human, and who are not always treated with due compassion? What is a public space that might be accessible for all forms of life?
9:30 a.m. Introduction: Hans Ibelings
9:45 – 11:45 a.m.
The evolution of public space
Urban public space has a very long history, but the term “public space” is only half a century old, and its definition has been evolving and expanding.
Sonia Curnier, architect and associate professor in Architectural and Urban Theory / HEIA-FR Tomás Criado, anthropologist and interdisciplinary researcher at the Universitat Oberta de Catalunya
12:00 – 1:30 p.m.
Life in the city
How can we imagine city life in an all-encompassing way? What does it mean to be human in a public space for everyone? How can we encounter and engage with other organisms?
Michael Marder, philosopher, Ikerbasque Research Professor of Philosophy at the University of the Basque Country Marta Tafalla, philosopher and lecturer at the Autonomous University of Barcelona
3:00 – 5:00 p.m.
The design of public space for other than humans
How can and should public space accommodate organisms that are other than human? What would this require from designers if public space is to be made truly inclusive?
Helen Wilson, social and cultural geographer, professor at Durham University Aura Luz Melis, architect and partner at the Amsterdam-based design studio Inside Outside Joan Pino Vilalta, professor of Ecology at the Autonomous University of Barcelona and director of the Centre for Ecological Research and Forestry Applications (CREAF)
Por la intermediación de los comisarios web de La Casa de la Arquitectura––Bartlebooth (Antonio Giráldez López y Pablo Ibáñez Ferrera) y Diego Morera Sánchez, a quienes agradecemos su atención y amabilidad––hace unos meses tuvimos el enorme privilegio de poder presentar nuestro trabajo en el Departamento de Umbrología en una conversación que acaba de ver la luz.
En la misma participamos: Tomás Criado (CareNet, UOC), Marc Sureda (Arquitectura de Contacte) y Antonio R. Montesinos (Laboratorio de Pensamiento Lúdico).
En ella presentamos el Departamento de Umbrología, una institución ficticia de estudio e intervención sobre la vida urbana de las sombras, cuyo principal objetivo es revitalizar los saberes y prácticas de las sombras para la habitabilidad de las ciudades en contextos de crisis climática.
Trabajando «en las sombras, sobre la sombra», el Departamento de Umbrología es un proyecto transdisciplinar financiado por la Fundación Daniel y Nina Carasso que articula a cuatro socios de la ciudad de Barcelona en la encrucijada de las humanidades, la arquitectura, las artes y las ciencias ambientales: los grupos CareNet y DARTS de la UOC, el colectivo Arquitectura de Contacte, las ambientólogas y divulgadoras científicas de Nusos Coop y los artistas especulativos del Laboratorio de Pensamiento Lúdico.
El proper dimecres 15 d’abril a les 12:30 presentaré al Seminari permanent del Departament d’Antropologia Social de la UB, en debat amb Roger Sansi (UB).
On: Laboratori d’Antropologia (Planta 1) Facultat de Geografia i Història, UB.
Activitat oberta fins a completar aforament
Temptejant la foscor: Indagacions col·lectives sobre el futur de l’habitabilitat urbana
La calor extrema i altres mutacions climàtiques actuals han abocat les ciutats del present a la major crisi de disseny a la qual s’han enfrontat en els últims segles. Aquesta transformació i els graus efectes de desigualtat que comporta, desafien radicalment les nostres concepcions culturals de l’habitabilitat urbana i exigeixen una transformació profunda de les nostres institucions conceptuals i polítiques. Quin hauria de ser el paper de les humanitats en aquest context? El meu treball recent s’ha centrat a revertir la tendència comuna en aquest context urbanístic a buscar solucions ràpides per part de professionals molt ben preparats, però amb pràctiques profundament tecnocràtiques. Això planteja una qüestió crucial en un context d’urgència: Com podem prendre’s seriosament la necessitat d’un pensament col·lectiu sobre els efectes de la mutació climàtica en curs, en un context de rapidesa on pensar es fa equivaler a ralentir els processos de presa de decisions? Com podem abordar i afectar la configuració futura de l’espai urbà sense imposar una única visió, i considerant la multiplicitat de formes de vida (humanes i no humanes) que hi coexisteixen? En un context com aquest, necessitem reivindicar la rellevància de l’experimentació i els temptejos amb tot el que no sabem, generant espais d’indagacions col·lectives per tal d’obrir la pregunta de què podria esdevenir l’habitabilitat urbana del futur. Un d’aquests espais possibles és el “Departament d’Umbrologia”, una institució especulativa per a l’estudi i la intervenció de la vida urbana de les ombres. Aquest projecte articula quatre socis de la ciutat de Barcelona a la cruïlla de les humanitats, l’arquitectura, les arts i les ciències ambientals: els grups CareNet i DARTS de la Universitat Oberta de Catalunya, el col·lectiu Arquitectura de Contacte, les ambientòlogues i divulgadores científiques de Nusos Coop i els artistes especulatius del Laboratori de Pensament Lúdic. El projecte es desenvoluparà a partir del gener de 2026 a través d’una sèrie de tallers col·laboratius de co-creació on temptejarem col·lectivament la foscor del moment present. Es tancarà al 2027 amb un Festival de les Ombres on mirarem de donar la rellevància present i futura a molts sabers intergeneracionals, interculturals i interespècie que ens ajudin a reclamar la sobirania popular de les ombres i la protecció que aquestes fan possible en temps de mutació climàtica.
Us convidem al seminari Ciències a l’ombra organitzat pel Departament d’Umbrologia i coordinat per Nusos Cooperativa. En aquest seminari ens interessa compartir i reflexionar sobre metodologies de recerca participatives, obertes i plurals en la recerca científica, posant el dret a l’ombra al centre, com a estratègies davant el canvi climàtic.
Maria Vives Ingla, investigadora del CREAF, on ha estudiat els processos microclimàtics, ecofisiològics i demogràfics que modulen les respostes dels insectes al canvi climàtic. Actualment treballa en projectes sobre la restauració de zones humides i la governança per a l’adaptació al canvi climàtic. També forma part d’Ecotons, art i ciència.
Paloma Yáñez, investigadora del grup TURBA Lab (UOC) i membre del projecte EmCliC, interessada en els impactes locals del canvi climàtic i els mètodes d’adaptació dels humans. També és cineasta independent i creadora del documental etnogràfic La Ola.
Isabelle Bonhoure, investigadora i membre d’OpenSystems (UB) interessada en els processos de co-creació amb grups de ciutadans en situació de vulnerabilitat, i en investigar com la ciència ciutadana social pot combinar recerca de primer nivell amb accions de transformació social.
Algunes preguntes de partida seran:
Què vol dir parlar de la calor?
Com podem plantejar una ciència que incorpori pluralitat de sabers, perspectives i percepcions i sigui socialment robusta i transformadora?
Què vol dir el rigor científic en aquest context?
De quina manera el dret a l’ombra pot contribuir a un millor confort tèrmic?
El format de la sessió serà:
Benvinguda i obertura del seminari (20’)
Taula rodona de les ponents amb debat obert (90’)
Podeu registrar-vos en el següent formulari: https://forms.gle/qbNRucCoJupw98tp8 (abans del 20 d’abril– inscripcions obertes fins a exhaurir les places)
Agrairem la vostra ajuda enviant aquesta invitació a totes les persones potencialment interessades
El Departament d’Umbrologia és un projecte transdisciplinari finançat per la Fundació Daniel i Nina Carasso que busca prototipar el Departament d’Umbrologia com una institució especulativa per a l’estudi i la intervenció de la vida urbana de les ombres.
Os invitamos al seminario Ciencias a la sombra organizado por el Departamento de Umbrología y coordinado por Nusos Cooperativa. En este seminario nos interesa compartir y reflexionar sobre metodologías de investigación participativas, abiertas y plurales en la investigación científica, poniendo el derecho a la sombra en el centro como estrategia frente al cambio climático.
Maria Vives Ingla, investigadora del CREAF, donde ha estudiado los procesos microclimáticos, ecofisiológicos y demográficos que modulan las respuestas de los insectos al cambio climático. Actualmente trabaja en proyectos sobre la restauración de zonas húmedas y la gobernanza para la adaptación al cambio climático. También forma parte de Ecotons, art i ciència.
Paloma Yáñez, investigadora del grupo TURBA (UOC) y miembro del proyecto EmCliC, interesada en los impactos locales del cambio climático y los métodos de adaptación de los humanos. También es cineasta independiente y creadora del documental etnográfico La Ola.
Isabelle Bonhoure, investigadora y miembro de OpenSystems (UB) interesada en los procesos de co-creación con grupos de ciudadanos en situación de vulnerabilidad, y en investigar cómo la ciencia ciudadana social puede combinar investigación de primer nivel con acciones de transformación social.
Algunas preguntas de partida serán:
¿Qué significa hablar del calor?
¿Cómo podemos plantear una ciencia que incorpore pluralidad de saberes, perspectivas y percepciones y sea socialmente robusta y transformadora?
¿Qué significa el rigor científico en este contexto?
¿De qué manera el derecho a la sombra puede contribuir a un mejor confort térmico?
El formato de la sesión será:
Bienvenida y apertura del seminario (20’)
Mesa redonda de las ponentes con debate abierto (90’)
Podéis registraros en el siguiente formulario: https://forms.gle/qbNRucCoJupw98tp8 (antes del 20 de abril; inscripciones abiertas hasta agotar plazas).
Agradeceremos vuestra ayuda enviando esta invitación a todas las personas potencialmente interesadas.
El Departamento de Umbrología es un proyecto transdisciplinar financiado por la Fundación Daniel y Nina Carasso que busca prototipar el Departamento de Umbrología como una institución especulativa para el estudio y la intervención de la vida urbana de las sombras.
