Categories
accessibility animals caring infrastructures city-making ecologies events more-than-human participatory & collaborative design of care infrastructures pavements publications re-learning design uncommoning

The possible city: On dismantling Infrastructure to make Interstice habitable for all life forms > Interspecies City, CCCB

I have uploaded the text for my talk in the Interspecies City seminar (29 April 2026, CCCB) to my university’s open repository.

The whole seminar was also recorded, and here’s the video of my talk:

The possible city: On dismantling Infrastructure to make Interstice habitable for all life forms

Although the genealogy of the term ‘public space’ is relatively recent, its material form has deeper roots and can be read as part of what could be called a modern Euro-American mode of building cities. Drawing from Egin Isin’s work public space can be read as part of a genealogy of the city as a ‘machine of difference,’ laying out distinct figures of citizenship, founded on an analysis of their alterities. Here, I offer an update to Isin’s typology in the form of a ‘tale of two cities,’ one attempting to make it face the conditions of our urban present. The first I will call Infrastructure, the existent city at the end of the modern world: one that divides, spatializes, and segregates bodies and beings according to notions of hygiene and modernist governmentality. I exemplify through the historical treatment of pavements, rats, dogs and trees, as well as disabled people. I argue that this form of urban infrastructuration offers nothing more than a ‘conditional inclusion’ to humancentric welfare. The focus on devising infrastructural solutions (hard surfaces or similar brutal forms of urban emplacement) has contributed to new forms of othering, exposing a wide plurality of urban bodies to uninhabitable milieus, further eroding the welcoming and gathering functions of public space. The second city it’s called Interstice: the possible city yet to come, sadly visible because of as well as subjugated by Infrastructure. Intervening in this domain of infrastructural solutionism, I foreground activist, artistic and pedagogical projects where multispecies urban landscapes appear less as an infrastructure and more as interstices of urban habitability: where different forms of coexistence between human and non-human bodies can be explored and supported.

How to cite: Criado, T. (29 April 2026). The possible city: On dismantling Infrastructure to make Interstice habitable for all life form International seminar Interspecies City, CCCB, Barcelona. https://hdl.handle.net/10609/155182

Categories
accessibility caring infrastructures city-making pavements publications technical aids urban and personal devices

Pa – Pavements > Errant Elements

For the last couple of years Marina Peterson and Gretchen Bakke have been putting together Errant Elements, a beautiful project to create a chapbook series organized around the Periodic Table of the Elements.

In their words:

Dmitri Mendeleev left gaps in his model of the periodic table for the not-yet-known — elements that the prior century sought to standardize and classify by atomic weight and chemical properties — to allow history to fill in, but not to leave open to speculation, or to leave alone. What can be made from what is that isn’t yet? How might the elements be constitutive of something different? What is missing or lacking? How can those absences be incorporated or invented into the base materials? What needs to change from what we have to make what we don’t have?

The form – 118 folded chapbooks designed to be combined in various ways – supports a collective exploration of the combinatory affordances and stories of the elements. The format is a trifold brochure that folds into a 5×5” square. This allows readers to connect pieces in different ways, constructing official or imagined elements and reading across diverse entries in ways that open new imaginaries.

Thanks to their gracious invitation, I took the chance to propose a submission on the element Pa (Protractinium) or, rather, in my attempt: “Pavements” – but also “Panot”, something of a particular obsession of mine since I started doing fieldwork on urban accessibility.

My errant element starts like this:

Poor pavements, nobody seems to be thinking of them.
Unless they are broken, that is. This invisibility is telling

…

You could check it out below. But, FYI, the whole set of chapbooks will be for sale. Contact the editors for more info!

How to quote: Criado, T.S. (2025.) Pa – “Pavement” but also “Panot”. In M. Peterson & G. Bakke (Eds.) Errant Elements, issue 2: 91. | PDF

Categories
accessibility atmosphere caring infrastructures ecologies ecologies of support ethnographic experimentation events experimental collaborations heat and shade more-than-human movilidad research projects urban and personal devices

Comunitats a l’ombra (Departament d’Umbrologia, estiu 2025)

Aquest estiu al Departament d’Umbrologia estem duent a terme el projecte Comunitats a l’ombra (subvencionat per l’Ajuntament de Barcelona): un mapatge participatiu i un procés d’intervenció per tal de construir “comunitats a l’ombra” en el districte de Sant Andreu de Barcelona, liderat per Nusos Coop i Arquitectura de Contacte.

+info: https://umbrology.org/bcn2025/

***

Maig-Juny 2025

De les aules a la ciutat de les ombres

Activitat de les Setmanes d’Arquitectura 2025, organitzada per Arquitectura de Contacte amb Nusos Coop i el Departament d’Umbrologia.

Institut Escola Vapor i Molí (C. de Guardiola i Feliu, 7-9, 08030 Barcelona)
dt. 13 maig · 09:15 – 11:45, dt. 20 maig · 09:15 – 11:45, dt. 03 jun · 09:15 – 11:45

Tallers d’anàlisi i cocreació per empoderar els joves com a agents actius en el procés de transformació ecosocial de la ciutat que habiten.

Arran d’una necessitat ja expressada pel veïnat del barri de Sant Andreu de fer-lo més habitable —especialment durant l’estiu—, es proposa aquest projecte que incorpora els joves que habiten aquest espai de forma quotidiana (l’alumnat de l’Institut Escola Vapor i Molí) en el procés d’identificació d’aquesta necessitat i en el desenvolupament de possibles solucions.

Es duran a terme tres tallers amb l’alumnat de 4t d’ESO, seguint l’esquema següent:

Anàlisi d’usos. El focus no se centra tant en la lectura formal de la ciutat com en tot allò que hi passa en l’àmbit de la vida quotidiana. En aquesta sessió es comptarà amb l’acompanyament d’Umbrology, un col·lectiu d’antropòlogues i geògrafes que orienten l’anàlisi urbana a partir de l’ombra i els canvis socials que aquesta comporta.

Mapatge d’habitabilitat. L’objectiu d’aquesta sessió és entendre i fer visibles els factors que fan que alguns espais observats en la sessió anterior presentin una intensitat d’ús més gran i diversa. Aquesta activitat es realitzarà amb el suport de la cooperativa de ciència ciutadana Nusos, i inclourà la presa de dades com temperatura, humitat, etc.

Construcció col·lectiva d’estratègies. A partir de les conclusions extretes en les sessions anteriors, es dinamitzarà una sessió de cocreació per desenvolupar propostes de millora que reforcin la demanda d’ombres plantejada per la comunitat.

Relatoria

***

Cap a una senyalètica urbana del canvi climàtic

Passejada i taller de co-creació

20 de juny de 2025, 9:30-14:00 @ Sala U0.3, Universitat Oberta de Catalunya (c. Perù 52, 08018, Barcelona)

Passejada i taller de co-creació ideats per Tomás Criado i Zeynep Sıla Akıncı

Organitzat pel Departament d’Umbrologia @ CareNet de la Universitat Oberta de Catalunya, en col·laboració amb Arquitectura de Contacte i Nusos Coop

Plantejament

Caminar és una manera interactiva d’explorar i entendre una ciutat. A Barcelona, reconeguda com una de les ciutats més caminables, caminar és una activitat agradable. No obstant això, amb l’augment de la calor, caminar en els mesos estiuencs pot convertir-se en una activitat poc saludable i, fins i tot, perillosa.

Aquest taller convida a persones i entitats interessades pel canvi climàtic a les nostres ciutats, així com a recercaires i estudiants de les cièncias socials, les ciències ambientals, les arts i les disciplines del disseny urbà a pensar des de les seves experiències urbanes amb la calor i el sol: identificant espais de perill o exposició i ideant pràctiques col·lectives de protecció i cura.

Ho farem mitjançant dues activitats: primerament, passejarem al voltant de Can Jaumandreu observant, mesurant i cartografiant zones d’ombra (casuals o intencionals), imaginant-les en diferents estacions de l’any amb l’ajuda d’una app.

Després, traduirem aquestes experiències en un taller de co-creació per grups d’una senyalètica urbana del canvi climàtic, on abordarem diferents propostes, variant (1) els materials utilitzats, (2) els modes d’implementació, i (3) el públic objectiu. Creiem que la senyalètica pot esdevenir una pràctica col·lectiva rellevant per prendre consciència i intervenir els nostres espais públics en un context de canvi climàtic que posa en risc a molts diferents col·lectius i persones.

Tancarem amb un testeig i debat a l’exterior sobre les diferents propostes.

L’activitat està dissenyada per a un grup d’unes 20-30 persones participants.

Amb la participació de: Xavier Acarín, Barbara Adams (New School), Zeynep Akıncı, Adrià Bardagí (Arquitectura de Contacte), Marta Belev, Glòria Carrasco Turigas (IS Global), Sandra Carrizo (Asociación Española Contra el Cáncer-Barcelona), Maria Cifre (CareNet, UOC), Raquel Colacios Parra (TURBA, UOC), Tomás Criado (CareNet, UOC), Dennis Dizon, Ada Duran Berrojo, Marina Duran Lombardía (CareNet, UOC), Carme Garcia (Nusos Coop), Benjamin Gauchia (Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat, AjBCN), Andrea Nóblega Carriquiry (TURBA, UOC), Laura Oliveras (Agència de Salut Pública de Barcelona), Marina Pera (TURBA, UOC), Irene Ripoll Murcia, Sergio Ruiz Cayuela (IMPACTE, UAB) Isabel Ruiz Mallén (TURBA, UOC)

Relatoria

***

Juliol-Setembre 2025

Mapatge participatiu de les ombres del districte de Sant Andreu

[En procés]

Relatoria

Categories
accessibility caring infrastructures city-making collectives ecologies ecologies of support objects of care and care practices older people urban and personal devices

Taller «Ciudades que envejecen» @ UOC

El encuentro «Ciudades que envejecen» es una parte clave en el proceso de investigación del proyecto CIUDEN. Se trata de un taller participativo con personas y entidades interesadas en las transformaciones urbanas vinculadas con el envejecimiento: personas mayores, asociaciones y entidades del sector, personal técnico de administraciones públicas y personas expertas o investigadoras. El taller se repetirá en dos días consecutivos, con personas diferentes cada día.

Aunque Barcelona litoral no es el lugar más envejecido de Cataluña, sí es el más poblado y con mayor densidad y diversidad de personas mayores. Además, por su proximidad a la costa y sus infraestructuras y servicios, se ha convertido en un lugar para buen envejecer actual. Sin embargo, el futuro del envejecimiento en este territorio se verá seriamente condicionado por el cambio demográfico y climático en proceso.

Atendidos estos desafíos, en estos talleres queremos dar espacio a una serie de cuestiones clave para el proyecto: ¿Cómo imaginamos el futuro de las personas mayores en Barcelona litoral? ¿Cómo se transformará Barcelona litoral ante estos retos? ¿Cómo serán las casas, los transportes, los equipamientos e infraestructuras de protección ambiental amigables para las personas mayores del futuro? ¿Cómo podrían diseñarse y qué organizaciones e instituciones tendrían que encargarse?

A través de una metodología participativa de juego buscamos fomentar el diálogo transdisciplinario e intersectorial, para pensar horizontes posibles conectando los diferentes actores que intervienen en las transformaciones urbanas vinculadas al envejecimiento.

12/06/2025 & 13/06/2025

9:00 a 14:00h | Sede de la UOC en Barcelona (Rambla del Poblenou, 154, edificio C). Salas C0.6 y C0.7

El taller contará con la participación de representantes de diferentes entidades públicas, de investigación y del sector asociativo vinculadas con el envejecimiento urbano: 

Agència de Salut Pública de Barcelona
Alella Cuidadora
AMB
Barcelona InTerdisciplinary research group on plAnetary heaLth (BITAL), UOC
Barcelona Regional
BIT Habitat
Can70
Care City Lab, Ajuntament de Mataró
Colors Sitges Link
Comissionat per l’impuls del POUM de Mataró, Ajuntament de Mataró
Consell de la Gent Gran, Ajuntament de Barcelona
Dept. Treball Social, UB
Dinamització de persones grans, Diputació de Barcelona
Directora de Serveis d’Atenció a l’Envelliment, Ajuntament de Barcelona
European Social Research Unit, UB
FATEC & FATEC Maresme
Fundació Enllaç
Grup Communication Networks & Social Change (CNSC), UOC
TMB Accessibilitat

Materiales

Hacemos disponibles para descarga los documentos de trabajo preparados para los encuentros.

Ciudades que envejecen: el futuro del urbanismo de la edad tardía en Barcelona litoral: un cuadernillo de textos (en castellano) en los que reflexionamos sobre [1] el proceso de concreción del trabajo de campo y la decisión tomada por llevarlo a cabo en Barcelona litoral, [2] la geo-infraestructuración territorial y sus efectos en el envejecimiento presente y futuro en el territorio, [3] los ensamblajes habitacionales, ambientales, de movilidad y de equipamientos que traman los retos para el «buen envejecer» del futuro en el litoral barcelonés.

Exposició ‘Ciutats que envelleixen’ (12 i 13 de juny de 2025): los materiales expositivos (en catalán) exhibidos durante los talleres.

Los materiales se encuentran en el repositorio institucional de acceso abierto de la UOC, publicados bajo licencia Creative Commons BY-SA. El equipo del proyecto lo conforman Tomás Criado, Daniel López, Alexandre Molina y Carmen Lozano. El diseño gráfico de los materiales es de Miranda Pérez-Hita.

Movilidad

Transcripción [castellano]

¿Cómo nos moveremos en el futuro, con qué dispositivos y en qué condiciones? Para quienes ya tenemos una edad, en la infancia imaginamos que un día tendríamos coches voladores, aunque por ahora sólo haya muchos patinetes eléctricos. Hemos conseguido defender la importancia del transporte público, pero seguimos utilizando masivamente vehículos privados. La crisis climática nos obligará a hacernos cargo de pensar en alternativas mejores. Las calles accesibles son uno de nuestros mayores logros colectivos para el buen envejecer, pero ¿podremos mantenerlas tal y como las conocemos ahora? No parece fácil en un escenario donde los pavimentos sellados complican el efecto isla de calor de nuestras ciudades, ¿cómo  podremos fabricar entornos accesibles que también permitan la adaptación al calor extremo?

Transcripció [català]

Com ens mourem en el futur, amb quins dispositius i en quines condicions? Per als qui ja tenim una edat, quan erem petits vam imaginar que un dia tindríem cotxes voladors, encara que ara de moment només hi hagi molts patinets elèctrics. Hem aconseguit defensar la importància del transport públic, però continuem utilitzant massivament vehicles privats. La crisi climàtica ens obligarà a fer-nos càrrec de com pensar en millors alternatives. Els carrers accessibles són un dels nostres majors assoliments col·lectius per al bon envellir, però podrem mantenir-los tal com les coneixem ara? No sembla fàcil en un escenari on els paviments tancats compliquen l’efecte illa de calor de les nostres ciutats, com podrem fabricar entorns accessibles que també permetin l’adaptació a la calor extrema?

Vivienda  

Transcripción [castellano]

Si la medida estrella de las políticas de envejecimiento al inicio de la democracia eran las residencias, que garantizaban a las personas mayores un entorno accesible donde vivir, con las necesidades básicas cubiertas y atención social y sanitaria, actualmente la medida estrella es una desinstitucionalización que promueve el envejecimiento autónomo y en comunidad como alternativa al modelo familista y privatizado de los cuidados. Actualmente, vivimos un verdadero boom de alternativas residenciales para poder envejecer “como casa”: pisos con servicios, unidades de convivencia asistidas, cohousing senior, viviendas multigeneracionales, residencias abiertas y distribuidas. Pero muchos de estos nuevos tipos de viviendas para mayores son aún experimentales y para una minoría. Uno de los obstáculos a los que se encuentra es un mercado inmobiliario financiarizado que genera cada vez más desigualdad y conflicto entre generaciones. Paradójicamente, las personas mayores de hoy son las grandes propietarias de la vivienda, pero será esta la tendencia del futuro? Cómo imaginamos las viviendas para envejecer en el futuro? Qué retos infraestructurales plantea el diseño de viviendas accesibles, asequibles, asistidas y adaptadas climáticamente si asumimos que las generaciones futuras de mayores serán más diversas y probablemente vivirán con más desigualdades?

Transcripció [català]

Si la política estrella per al bon envellir de fa unes dècades van ser les residències, que oferien atenció a necessitats residencials, de cures i de salut, a més d’un suport a les activitats diàries, en els últims temps hi ha hagut un veritable boom d’alternatives residencials per a poder envellir “com a casa”: pisos amb serveis, residències amb dissenys casolans, cohousing sènior, habitatges multigeneracionals. A pesar que moltes d’aquestes solucions estan sostingudes per actors públics, les persones promotores s’enfronten amb un impossible mercat immobiliari financeritzat. Paradoxalment, les persones grans d’avui són les grans propietàries de l’habitatge, però serà aquesta la tendència del futur? Com imaginem els habitatges per a envellir en el futur? Quins reptes infraestructurals planteja el disseny d’habitatges accessibles, assequibles, assistits i adaptats climàticament si assumim que les generacions futures de persones grans seran més diverses i probablement viuran amb més desigualtats?

Equipamientos y servicios

Transcripción [castellano]

Si hoy damos un paseo por la ciudad con la mirada atenta, encontraremos variedad de dispositivos urbanos pensados para las personas mayores. Aceras con relieves y texturas para alertar o ayudar a caminar a personas con baja visión; un universo de rampas y semáforos con sonido. 

Nos bajaremos de un autobús de piso bajo que se inclina a un costado para facilitar la salida, tras haber escuchado el nombre de la parada, que también apareció en una pantalla. En la siguiente manzana habrá un parque con instalaciones deportivas pensadas para mantener una vida activa y saludable. Al llegar a la playa, encontraremos una rampa para acceder a la orilla sin el riesgo de perder el equilibrio en la arena. De regreso compraremos fruta y pediremos que nos la acerquen a casa o nos llegará tras haberla pedido desde el móvil.

Pero ¿cómo de bien conectados están estos lugares y qué problemas pueden emerger en estas transiciones de espacios? ¿A qué saltos nos enfrentan los entornos urbanos que habitamos? ¿Cómo podríamos pensar la proximidad o dispersión de equipamientos e infraestructuras para una buena vejez en las ciudades del futuro?

Transcripció [català]

Si avui fem una passejada per la ciutat amb una mirada atenta, trobarem una gran varietat de dispositius urbans pensats per a les persones grans. Voreres amb relleus i textures per a alertar o ajudar a caminar a persones amb baixa visió; un univers de rampes i semàfors amb so.

Ens baixarem d’un autobús de pis baix que s’inclina a un costat per a facilitar la sortida, després d’haver escoltat el nom de la parada, que també va aparèixer en una pantalla. En el següent carrer hi haurà un parc amb instal·lacions esportives pensades per a mantenir una vida activa i saludable. En arribar a la platja, trobarem una rampa per a accedir a la vora del mar sense el risc de perdre l’equilibri en la sorra. De retorn comprarem fruita i demanarem que ens l’acostin a casa o ens arribarà després d’haver-la demanat amb el mòbil.

Però com de ben connectats estan aquests llocs i quins problemes poden emergir en aquestes transicions d’espais? A quins salts ens enfronten els entorns urbans que habitem? Com podríem pensar la proximitat o dispersió d’equipaments i infraestructures per a una bona vellesa a les ciutats del futur?

Ambiental

Transcripción [castellano]

La vida urbana del futuro requerirá una exploración conjunta de las preocupaciones demográficas y ambientales. Esto es un reto mayúsculo, cuando la agenda de la accesibilidad–– con sus pavimentos sellados–– y la de la adaptación al calor urbano, con su demanda de porosidad y vegetación, parecen estar lejos la una de la otra. Pero los problemas no acaban ahí: ¿Cómo habitaremos el litoral del futuro cuando playas y paseos marítimos estén seriamente condicionados por los efectos de la subida del nivel del mar? ¿De qué manera podríamos pensar la ciudad como un entorno de protección colectiva frente a condiciones climáticas adversas? ¿Cómo podríamos pensar formas de convivencia comunitaria que se hagan cargo de los límites del planeta? ¿De qué maneras se podría garantizar una provisión energética descarbonizada para climatizar entornos críticos? ¿Cómo podríamos lograr que la pobreza energética no sea un escollo para acceder a lugares donde resguardarnos de temperaturas extremas?

Transcripció [català]

La vida urbana del futur requerirà una exploració conjunta de les preocupacions demogràfiques i ambientals. Això és un repte majúscul, quan l’agenda de l’accessibilitat–– amb els seus paviments tancats–– i la de l’adaptació a la calor urbana, amb la seva demanda de porositat i vegetació, semblen estar lluny l’una de l’altra. Però els problemes no acaben aquí: Com habitarem el litoral del futur quan platges i passejos marítims estiguin seriosament condicionats pels efectes de la pujada del nivell del mar? De quina manera podríem pensar la ciutat com un entorn de protecció col·lectiva enfront de condicions climàtiques adverses? Com podríem pensar formes de convivència comunitària que es facin càrrec dels límits del planeta? De quines maneres es podria garantir una provisió energètica descarbonitzada per a climatitzar entorns crítics? Com garantir que la pobresa energètica no sigui un escull per a accedir a llocs on resguardar-nos de temperatures extremes?

Categories
accessibility caring infrastructures city-making events functional diversity & disability rights independent-living movilidad techniques & ways of doing urban and personal devices

Seminario en el Institut d’Història de la Ciència (UAB) > Técnicos sensibles

Gracias a la amable invitación de Rubén Gómez Soriano estaré el próximo 27 de febrero presentando en el seminario del Institut d’Història de la Ciència de la UAB, donde hablaré de uno de los capítulos de mi proyecto de libro An Uncommon City.

Técnicos sensibles: La construcción de la accesibilidad
como infraestructura pública en Barcelona

27/02/2025, 12:00-13:30h
Sala Seminari iHC-UAB i en línia

Tomás Criado (investigador RyC, CareNet-IN3, UOC)
Presentat per Rubén Gómez (professor lector UAB i membre iHC)

En esta presentación quisiera presentar un relato genealógico, a caballo entre la antropología y la historia de la ciencia, de las luchas y la inventiva epistémica y política que emergieron del encuentro entre activistas y técnicos de la administración que tuvo lugar en un singular entorno institucional: el Instituto Municipal de Personas con Discapacidad (IMPD) del Ajuntament de Barcelona, principal institución municipal dedicada a la participación de las personas con discapacidad desde los años 1980 en la elaboración de versiones de leyes, normativas e infraestructuras de accesibilidad urbana y cultural. Quisiera poner el foco en las prácticas de los profesionales resultantes de ese encuentro, a los que denomino “técnicos sensibles”, por la centralidad que tiene en sus tareas diversas formas de “sensibilizar” a ciudadanos y otros profesionales, privados y de la administración en diferentes procesos en los que se construye la accesibilidad como una forma de infraestructura pública. Una tarea crucial para activar – en el lenguaje de la filósofa de la ciencia Isabelle Stengers – otras formas urbanismo posible desde la diversidad corporal. Una actividad frágil y falible, no exenta de trabas y dificultades en un entorno altamente tecnocrático.

Categories
accessibility atmosphere caring infrastructures ecologies ecologies of support events heat and shade objects of care and care practices techniques & ways of doing urban and personal devices

Prototipos para un Departamento de Umbrología > Futuros Urbanos (USC)

Gracias a la amable invitación de Brais Estévez Vilariño, participaré del seminario de Futuros Urbanos 24-25 de la Facultad de Geografía e Historia de la Universidad de Santiago de Compostela, “un espacio de encuentro para compartir indagaciones en curso e imaginar futuros deseables.”

El próximo 21 de noviembre a las 13:30 CET (online en Teams, acceso libre y gratuito), estaré presentando Prototipos para un Departamento de Umbrología: El calor como un asunto que pensar con las manos, sobre mis recientes indagaciones acompañando un proceso de prototipado de infraestructuras de sombreado público para mitigar el calor en la ciudad de Barcelona, especulando con la posible creación de un Departamento de Umbrología por venir.

Para más información de trasfondo, véase:

Categories
accessibility caring infrastructures heat and shade older people press releases urban and personal devices

Nueva entrevista @ UOC

Photo: Ioannes Thyrsus

[CAT] Urbanisme i envelliment en l’era del canvi climàtic

“Queda molt per aprendre de la gent gran, tant del passat com per al futur que està per construir”

Tomás Sánchez Criado, expert en transformacions urbanes de la cura vinculades a l’accessibilitat, la calor extrema i l’envelliment poblacional, és investigador Ramón y Cajal, amb una Beca Leonardo, en el grup CareNet de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En aquesta conversa, l’investigador repassa els principals reptes que plantegen dues qüestions molt connectades entre si, el canvi climàtic i l’envelliment de la població, des d’una perspectiva tant nacional com internacional. A més, recorda una de les múltiples activitats en què ha participat recentment per contribuir a fer d’aquest món un lloc més habitable: el taller La ciutat de les ombres en el marc de les Setmanes d’Arquitectura de Barcelona.

[ES] Urbanismo y envejecimiento en la era del cambio climático

“Queda mucho por aprender de los mayores, tanto del pasado como para el futuro que está por construir”

Tomás Sánchez Criado, experto en transformaciones urbanas del cuidado vinculadas a la accesibilidad, el calor extremo y el envejecimiento poblacional, es investigador Ramón y Cajal, con una Beca Leonardo, en el grupo CareNet del Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En esta conversación, el investigador repasa los principales retos que plantean dos cuestiones muy conectadas entre sí, el cambio climático y el envejecimiento de la población, desde una perspectiva tanto nacional como internacional. Además, recuerda una de las múltiples actividades en las que ha participado para contribuir a hacer de este mundo un lugar más habitable: el taller La ciudad de las sombras en el marco de las Semanas de Arquitectura de Barcelona.

[EN] Urban planning and ageing in an era of climate change

“We still have much to learn from our elders, about the past and about the future we hope to build”

Tomás Sánchez Criado, an expert in care transformations in urban contexts relating to accessibility, extreme heat and population ageing, is a Ramón y Cajal researcher, with a Leonardo Grant, in the CareNet group of the Internet Interdisciplinary Institute (IN3) at the Universitat Oberta de Catalunya (UOC). In this conversation, he reviews the main challenges posed by two closely related issues, climate change and population ageing, from a domestic and an international perspective, and also comments on one of the many activities in which he has recently participated to help make this world a more habitable place: a workshop on “La ciutat de les ombres” (The City of Shadows), as part of Barcelona’s Architecture Weeks.

Categories
accessibility caring infrastructures city-making ecologies of support ethnographic experimentation objects of care and care practices older people policies press releases urban and personal devices

Ciudades que envejecen: Los futuros del urbanismo de la edad avanzada en el litoral español (CIUDEN) > BBVA Leonardo

Desde Octubre de 2024 hasta Marzo de 2026 y gracias a haber sido galardonado con una Beca Leonardo de Investigación Científica y Creación Cultural 2024 de la Fundación BBVA, estaré desarrollando un nuevo proyecto, titulado Ciudades que envejecen: Los futuros del urbanismo de la edad avanzada en el litoral español (CIUDEN), que me ayudará a desarrollar la línea de trabajo etnográfico y de implicación pública sobre las relaciones entre “cuerpo y ciudad” en la que vengo trabajando desde mi retorno a España.

Las Becas Leonardo de la Fundación BBVA están destinadas a apoyar el trabajo de investigadores y creadores culturales que, encontrándose en estadios intermedios de su carrera, se caractericen por una trayectoria científica, tecnológica o cultural altamente innovadora.

Al dotar a estas becas con el nombre propio de Leonardo da Vinci se quiere enfatizar los atributos característicos de esa figura universal de la cultura, destacadamente la pasión por el conocimiento, la apertura y exploración de nuevos campos y problemas, la interacción entre trabajo teórico y observacional o experimental, así como el diálogo y realimentación entre los dominios de las ciencias de la naturaleza y de la vida, la tecnología, las humanidades y las artes.

En correspondencia con su nombre, las «Becas Leonardo» se dirigen a facilitar el desarrollo de proyectos individuales que aborden facetas significativas y novedosas de objetos y cuestiones científicas, tecnológicas y culturales del presente, elegidas libremente por sus autores.

[ES] Ciudades que envejecen: Los futuros del urbanismo de la edad avanzada en el litoral español desea estudiar el litoral mediterráneo español como un laboratorio presente y futuro de distintas versiones de la ‘buena vida’ bajo el sol, en un momento peculiar en el que las crisis demográficas, de vivienda y medioambientales confluyen en una tormenta perfecta. En los últimos cincuenta años, la costa mediterránea española –uno de los mayores enclaves para la ‘migración de retiro’ en el continente europeo– se ha enfocado en el urbanismo de la edad avanzada (‘late life urbanism’) a través de una enorme inversión en infraestructuras urbanas de cuidado y en la transformación de la accesibilidad en viviendas, así como en equipamientos urbanos (transporte público, parques, playas).

En este contexto crítico de formas urbanas de envejecimiento, el proyecto tiene dos objetivos principales: (i) estudiar la genealogía del urbanismo de la edad avanzada (trabajo de campo y de archivo) en uno de los siguientes enclaves: la Costa Blanca (Alicante), la Costa del Sol (Málaga), el Maresme (Barcelona) o Mallorca; y (ii) elicitar la imaginación de futuros para la vida urbana de las ciudades que envejecen dentro de los límites planetarios (a través de talleres especulativos e inmersivos).

El proyecto tiene lugar entre octubre de 2024 y marzo de 2026.

[EN] Ageing Cities: The Futures of Late Life Urbanism on the Spanish coast wishes to study the Spanish Mediterranean coast as a present and future laboratory of versions of the ‘good life’ under the sun, at a peculiar moment when housing, demographic and environmental crises are coalescing into the perfect storm. For more than fifty years, the Spanish Mediterranean coast, one of the main hotspots of ‘retirement migration’ in the continent, has developed a signature approach to late life urbanism: with a great investment in urban infrastructures of care and urban accessibility transforming dwellings, as well as urban equipment, such as public transports, parks and beaches. In this critical context of urban forms of aging the project has two main objectives: (i) studying the genealogy of late life urbanism (undertaking fieldwork and archival research) in one of the following enclaves: Costa Blanca (Alicante), Costa del Sol (Málaga), Maresme (Barcelona) or Mallorca; and (ii) eliciting the imagination around the futures of late life urbanism (by means of immersive speculative workshops) within planetary boundaries. 

The project will run from October 2024 to March 2026.

[CAT] Ciutats que envelleixen: Els futurs de l’urbanisme de l’edat avançada al litoral espanyol vol estudiar el litoral mediterrani espanyol com un laboratori present i futur de diferents versions de la ‘bona vida’ sota el sol, en un moment peculiar en què les crisis demogràfiques, habitacionals i mediambientals conflueixen en la tempesta perfecta. En els darrers cinquanta anys, la costa mediterrània espanyola – un dels principals enclavaments per a la ‘migració de retir’ al continent europeu – s’ha enfocat a l’urbanisme de l’edat avançada (‘late life urbanism’) a través d’una enorme inversió en infraestructures urbanes de cura i en la transformació de l’accessibilitat a vivendes, així com en equipaments urbans (transport públic, parcs, platges).

En aquest context crític de formes urbanes d’envelliment, el projecte té dos objectius principals: (i) estudiar la genealogia de l’urbanisme de l’edat avançada (treball de camp i d’arxiu) en un dels enclavaments següents: la Costa Blanca (Alacant) , la Costa del Sol (Màlaga), el Maresme (Barcelona) o Mallorca; i (ii) elicitar la imaginació de futurs per a la vida urbana de les ciutats que envelleixen dins dels límits planetaris (a través de tallers especulatius i immersius).

El projecte tindrà lloc entre l’octubre del 2024 i el març del 2026.

Categories
accessibility caring infrastructures city-making functional diversity & disability rights publications techniques & ways of doing urban and personal devices

Naked Fieldnotes. A Rough Guide to Ethnographic Writing

Denielle Elliott & Matthew J. Wolf-Meyer have been for the last years working on a much-needed compilation on the art of fieldnotes, called Naked Fieldnotes. A Rough Guide to Ethnographic Writing. The volume has been recently published by Minnesota University Press.

In their words:

Unlocking the experience of conducting qualitative research, Naked Fieldnotes pairs fieldnotes based on observations, interviews, and other contemporary modes of recording research encounters with short, reflective essays, offering rich examples of how fieldnotes are shaped by research experiences. By granting access to these personal archives, the contributors unsettle taboos about the privacy of ethnographic writing and give scholars a diverse, multimodal approach to conceptualizing and doing ethnographic fieldwork.

As they expound in the introduction:

The practice of writing a fieldnote—­ what goes in, what is left out, who the audience is—­ is a difficult one to acquire, which is belied by the breadth of books and classes that purport to teach novice ethnographers to write fieldnotes. Like any writing, fieldnotes are the outcome of a learned sensibility that can be acquired only through the practice of writing […] This is one of the persistent challenges of teaching ethnographic methods, particularly when most of what students learn about ethnographic writing and fieldnotes is inferred from exemplary ethnographies. Students want prescriptive, generic expectations of what goes into a fieldnote and what a fieldnote should look like, thereby ensuring their writing of “good” fieldnotes; as an index of this sentiment, a few exceptional (p. x)

Growing out of the frustrations we have had as novice ethnographers—­ and that we have shared with our students—­ this collection of fieldnotes is intended to dispel the myths about the charismatic nature of fieldnotes and ethnographers by providing readers with a diversity of techniques, generic experiments, and objects and processes of ethnographic investigation so as to show how research and writing are always shaped by the sensibilities of researchers and the shapes of the ethnographic projects they are conducting. Fieldnotes are always experimental in their attempts to capture that experience. (p.xi)

I very much wish to thank them for their invitation to share one of mine, titled:

Munich, Blind Activism, Participatory Urban Design, November 2015

This note is part of my attempt at doing fieldwork with the Bavarian Association for the Blind and Partially Sighted (BBSB). It captures one of the organization’s in/accessibility explorations of a square in Munich on November 12, 2015. This took place after the square had already been finalized by the city administration, an anomaly in how to involve disabled people in design projects. As the blind activists already knew, the square presented many inaccessibility issues. Doing fieldwork in a very graphic-­intensive field like architecture requires one to think from the visual materials, so when I was handed the promotional brochure, including pictures and renderings, architectural diagrams, and an explanation of the urban intervention, I took a very fast decision: I put away my phone, which I used only to take my own pictures, mostly to remember the details they were talking about as well as the steps, and I opted to scribble on top of the brochure. I followed them for about three hours (from nine in the morning to noon) as they went about different aspects: the tactile differentiation of the creative pavements, the color differentiation of the pavements, and a few other things. My scribbled notes were rather nonlinear interjections, taken at different moments in the brochure. The pictures I took with my phone allowed me to have a sense of sequence afterward.

Recommended citation: Criado, T.S. (2024). Munich, blind activism, participatory urban design, November 2015. In D. Elliott & M. Wolf-Meyer (Eds.) Naked Fieldnotes: A Compendium of Raw and Unedited Ethnographic Research (pp. 59-70). Minnesota: Minnesota University Press | PDF

Categories
accessibility caring infrastructures more-than-human multimodal objects of care and care practices older people publications technical aids urban and personal devices

Ageing Cities > Zine

How are cities and urban designers responding to the challenge of population ageing? How can we as ethnographers understand the social and material transformations underway in their efforts to shape ‘ageing-friendly’ cities or cities ‘for all ages’? These are two of the leading research questions of our ethnographic study project “Ageing Cities” on which we worked together in the academic year 2021-2022.

Our main concern has been to explore the distinctive intergenerational design challenges of what some architects and urban planners are beginning to call “Late Life Urbanism” (check the video of the final presentation).

Our exploration included an excursion in April 2022 to Alicante, Benidorm and neighbouring urban enclaves in the Costa Blanca (Spain). The area is relevant as ageing bodies and practices have become, since the 1960s, a sort of vector of urbanisation in the region: developing into what some geographers call “the Pensioners’ Coast.”

Considering the intriguing history of migration of this region, with pensioners from all over Central and Northern Europe (but also from other regions of Spain) relocating there, the “Pensioners’ Coast” is an interesting experimental ground to witness what happens when older bodies take centre-stage. Over the course of seven eventful and exciting days we had the chance to explore how sensitised urban designers from the area respond to the intergenerational design challenges these bodies bring in different ways.

In a joint endeavour with STS-inspired architectural researchers from the Critical Pedagogies, Ecological Politics and Material Practices research group of the University of Alicante, the visit allowed us to explore different approaches to architectural practice where older people have more active roles in the design and management of ageing cities (from cooperative senior cohousing to inter- and multigenerational housing projects, as well as accessible public space infrastructures, ranging from sidewalks to beaches and public transportation).

With this Zine we wish to share some of our main reflections, learnings to engage ethnographically with late life urbanism in Costa Blanca (or should we say eng-age?). The Zine could be taken as a long thank you note and a memoir of our encounters with different initiatives. But we also see it as a relevant intergenerational gift of sorts, lent to future urban researchers on these topics.

Download

Lo-Res PDF | Hi-Res PDF

Editorial team

Adam Petráš, Anna Maria Schlotmann, Christine Maicher, Doreen Sauer, Erman Dinç, Maximilian Apel & Tomás Sánchez Criado

Design and typesetting

Maximilian Apel

CC BY NC ND November 2023 Institut für Europäische Ethnologie, Humboldt-Universität zu Berlin