El pasado 6 de diciembre por la mañana tuve la ocasión de conversar en detalle sobre el Departamento de Umbrología con Almudena Cacho y Olga Barrio en el matinal de los fines de semana “Más que palabras” de Radio Euskadi, la radio pública vasca. Gracias por vuestro interés y por un rato tan agradable.
Participo de l’Episodi 2: perifèria, amb Eliane Brum de Els visitants: idees que venen i van, un nou pòdcast d’assaig que amplifica el pensament a partir de lesidees dels participants del programa de residències internacionals del CCCB i la UOC, explorant la sonoritat com un llenguatge més del pensament i connectant les seves idees amb veus i experiències locals. La iniciativa és una coproducció del CCCB i la UOC, amb el suport de la Fundació Privada Mir-Puig.
Com sona la terra de ningú? Què hi ha rere les perifèries que sostenen el planeta? Quin és el centre de gravetat al voltant del qual orbita la nostra societat? Aquest episodi explora universos i territoris perifèrics a partir de les reflexions de l’escriptora i periodista brasilera Eliane Brum. Amb la participació de Tomás Criado, Reyes Gallegos, Eduardo Neves i Patricia Gualinga.
Compta amb la veu i el guió de la periodista Noelia Ramírez i l’ambientació sonora de la realitzadora Laura Romero.
Participo del Episodio 2: periferia, con Eliane Brum de Els visitants: idees que venen i van, un nuevo pódcast de ensayo que amplifica el pensamiento a partir de las ideas de los participantes del programa de residencias internacionales del CCCB y la UOC, explorando la sonoridad como un lenguaje más del pensamiento y conectando sus ideas con voces y experiencias locales. La iniciativa es una coproducción del CCCB y la UOC, con el apoyo de la Fundación Privada Mir-Puig.
¿Cómo suena la tierra de nadie? ¿Qué hay detrás de las periferias que sostienen el planeta? ¿Cuál es el centro de gravedad alrededor del cual orbita nuestra sociedad? Este episodio explora universos y territorios periféricos a partir de las reflexiones de la escritora y periodista brasileña Eliane Brum. Con la participación de Tomás Criado, Reyes Gallegos, Eduardo Neves y Patricia Gualinga.
Cuenta con voz y guion de la periodista cultural Noelia Ramírez y la ambientación sonora de la realizadora Laura Romero.
Quisiera agradecer a Noelia Ramírez de El País por su buen hacer, el interés en el proyecto del Departamento de Umbrología y por una conversación muy agradable, en la que uno a veces echa a volar demasiado la imaginación
PD. Gracias también por eliminar en la versión online el lapsus sobre los pinos “ignífugos”, cuando son todo lo contrario: “combustibles” o “pirófilos” (en fin, el que tiene boca se equivoca).
Dice el antropólogo e investigador Tomás Criado (Madrid, 44 años) que una ciudad acogedora es aquella en la que no haya que asimilarse. “La asimilación siempre es un proyecto violento”, advierte el coordinador del Departamento de Umbrología de Barcelona, una institución especulativa para el estudio y la intervención de la vida urbana de las sombras que, durante dos años, realizará una serie de talleres colaborativos y finalizará con un Festival de las Sombras en 2027.
Hijo de una lingüista y un arquitecto, integrante del colectivo por la diversidad funcional En torno a la silla que formó parte del 15M en Sol, Criado ve en la sombra no solo una respuesta filosófica a cómo todo lo escondido ahora puede curarnos, sino a una aliada útil en un mundo asfixiado de calor.
P. ¿Por qué esa obsesión suya por las sombras?
R. Llevo mucho tiempo interesado en hacer converger dos temas que me preocupan: una ciudad acogedora con los cuerpos diversos y la catástrofe ambiental. Está más ligado de lo que parece. La sombra era el lugar de lo raro, de lo extraño, de lo underground y ahora hemos entendido que esa sombra es la que nos puede salvar.
P. ¿Cómo?
R. De forma mundana y sencilla, lo más fácil es agarrar una superficie y crear una sombra. Eso ya alivia. Pero las sombras no solo nos llevan a hacernos cargo de nuestras oscuridades, de todo lo que la modernidad ha dejado en el rincón de no pensar y que ahora nos vuelve. También nos obliga a repensar una arquitectura que despreciamos. En un entorno mediterráneo con cambios estacionales quisimos copiar al norte de Europa cuando las arquitecturas de la sombra del Medio Oriente, donde el calor es persistente, nos ofrecen muchas más soluciones.
P. Especialmente ahora, que el cambio climático ya no se puede esconder.
R. Vivimos bajo un zumbido de calor constante. Lo climático está impidiendo que tú duermas, que puedas vivir o no y está haciendo que ciertos cuerpos se vean más expuestos que otros. Las viviendas, en las ciudades, no están preparadas para las noches de calor extremo porque no tienen buen aislamiento. Los refugios climáticos son solución intermedia a nivel público, pero el problema principal es que el aire acondicionado se ha planteado como una responsabilización individual. Sobrevivir al calor es una injusticia climática que se reduce a si puedes pagarte el aire o no.
P. ¿Por qué en las ciudades incide esa injusticia?
R. Por su infraestructuración. A finales de siglo XX, las infraestructuras llegaron al extrarradio para acabar con el barraquismo y la red de transporte público consiguió conectar esos puntos. Nuestra socialdemocracia pasó por la infraestructura para generar ciudades con derechos y eso ha sido maravilloso. Barcelona es una de las ciudades que más ha tenido esa obsesión en su proyecto urbanístico: convertirse en una ciudad caminable para todos.
P. ¿Qué problema hay?
R. Nos hemos olvidado de cómo estaba hecha la ciudad. Ahora es una ciudad brutalmente infraestructural que ha fabricado una geología hacia abajo, con sedimentos y sedimentos de hormigón armado. Ese sistema no admite mucha alteridad.
P. ¿En qué sentido?
R. Yo no estoy en contra del poder de los técnicos porque son necesarios, pero deberíamos abrir una conversación sincera para revisar cómo uno de los problemas del urbanismo es que todo está regulado y es muy difícil transformar el espacio. Ahora mismo, sin un permiso, tú no puedes plantar una sombrilla en la calle como la plantas en la playa.
P. ¿Por eso dice que las urbes ahora son jaulas de oro?
R. Nuestro delirio de control del mundo se ha convertido en nuestra mayor trampa mortal. Las ciudades infraestructuradas tienen todos los problemas climáticos, como la inundabilidad o las islas de calor. La dana es un ejemplo muy claro. Llevamos cuatro o cinco años de récords de calor planetario. Europa va a ser el lugar más afectado por el calentamiento y Barcelona será la ciudad más afectada por las olas de calor y el efecto isla de calor.
P. ¿Plantar árboles lo solucionaría?
R. No, las ciudades no se salvarán solo plantando árboles, el debate sobre la producción de energía requiere un Ministerio del Calor y una economía de acción directa como en la posguerra. Los árboles no son la única solución por dos razones: porque la ciudad tal y como la tenemos construida no lo permite y porque nadie está pensando en el riego necesario de esos árboles. A veces nos imaginamos un país que no somos. Todo el debate público está obsesionado con plantar árboles. Pero, ¿qué árbol plantamos? ¿Quién va a regar esos árboles?
P. ¿Qué hacemos entonces?
R. Si queremos pensar en un derecho urbano a las sombras, deberíamos dotarnos de una infraestructura conceptual para pensar en una ciudad estacional. Las ciudades están hechas para todos los meses del año pero, ¿y si pensamos que los semáforos cambiaran su duración respecto al verano o al invierno? Es un gesto sencillo, pero ahí tienes una ciudad que se adapta a los tiempos y a sus ritmos. Podríamos empezar por ahí.
En el proyecto CIUDEN participamos de la Setmana de l’Antropologia 2025 organizada por el Institut Català d’Antropologia (ICA) con una activación del juego de mesa «Ciudades que envejecen», una dinámica de juego especulativo creada específicamente para este proyecto como metodología etnográfica. El dispositivo se jugó por primera vez en junio de 2025 durante unos talleres con agentes que intervienen directamente en las transformaciones urbanas vinculadas al envejecimiento. En esta ocasión, llevamos el juego a un entorno disciplinar abierto al público como propuesta de herramienta metodológica especulativa para la investigación antropológica.
Este taller es una invitación a imaginar posibles futuros del envejecimiento en las ciudades litorales mediterráneas a través de un juego de mesa. A partir de esta propuesta buscamos fomentar el diálogo transdisciplinar e intersectorial para pensar horizontes posibles de los retos urbanos demográficos, ambientales, de vivienda, de movilidad y de equipaciones y servicios.
Los próximos días 2-3 de octubre de 2025, junto con Pablo Alonso y Alejandro Limpo organizaremos en el grupo CareNet de la UOC el seminario: Dispositivos ambientales ¿Cómo hacernos cargo de los paisajes del Antropoceno?
Lugar: Sala U0.1 @ UOC – Carrer del Perú 52, 08018 Barcelona | Evento público, requiere registro
La modernidad convirtió el mundo en un lugar de exploración y explotación. Pero la tierra y la atmósfera, los océanos y la biosfera, por no hablar de las complejas redes de infraestructuras que habitamos, han dejado de ser únicamente escenarios de la vida cultural y política humana. Los paisajes del Antropoceno nos arrojan ante una serie de tareas más allá de los paralizantes mandatos de la modernidad: ¿cómo apreciar las complejas interdependencias que sostienen los mundos contemporáneos? Un buen ejemplo de ello lo tenemos en las frecuentes olas de calor urbanas y marítimas que fabrican innumerables tormentas perfectas en conjunción con nuestros modos de asentamiento urbano. ¿Cómo hacernos cargo de la complejidad de entidades, relaciones, procesos y transformaciones que desbordan en muchas ocasiones las instituciones culturales y políticas heredadas? ¿Qué mundos portan esas instituciones y cómo podemos hacernos cargo de esa herencia?
En este encuentro, proponemos hacer frente a esta tarea de forma experimental y colectiva, abordando lo que llamamos provisoriamente “dispositivos ambientales”. Tomando inspiración de los estudios de la ciencia y la tecnología y, en particular, del concepto ampliado de mediación que han introducido los estudios de medios ambientales y elementales, los dispositivos ambientales pretenden ser una manera de orientar la atención y la creatividad en torno a técnicas y mediaciones que sostienen y articulan entornos y paisajes. En el seminario acogemos diferentes propuestas que abordan mediaciones e iniciativas que buscan retrabajar los paisajes del Antropoceno en este momento crítico: espacios de sombras urbanas y calor, dispositivos para relacionarse con tormentas y espacios urbanos inundables, formas de convivir con micro-partículas tóxicas en suspensión atmosférica, la preparación ante los megaincendios, proyectos que buscan entrar en otras relaciones con cuerpos de agua alterados por la presión antropógena, aproximaciones a la renovada vida social del bioma y diferentes encuentros multiespecie más allá del lenguaje.
Dotando de centralidad a estos dispositivos ambientales, en este seminario queremos hacer presente las diferentes maneras de acoger disposiciones epistémicas y políticas para una indagación compartida sin precedentes: ¿cómo habitar el planeta, en su pluralidad irreductible, asumiendo la pregunta por el cuidado – qué significa “hacerse cargo”– de estas mediaciones?
Programa
(versión de 26/9/2025)
Jueves 2 de Octubre de 2025
9:30-10:00 Bienvenida
10:00-10:30 Tomás Criado, Pablo Alonso y Alejandro Limpo: Dispositivos ambientales ¿Cómo hacernos cargo de los paisajes del Antropoceno?
10:30 -11:15 PLENARIA | Nerea Calvillo: Los Descensos. Mediaciones ambientales en el espacio público. Presenta y modera: Tomás Criado (30’ pres, 15’ Q&A)
11:15-11:30 Pausa
PANEL 1 – Modera: Elisenda Ardèvol
11:30-11:50 Ester Gisbert: Recuperar el xafardeig al safareig. Xismes hidràulics per mullar-nos pel paisatge
11:50-12:10 Hernán Borisonik: Atlas Neguentrópico. Dispositivos biomiméticos para cuerpos de agua
12:10-12:30 Discusión
12:30-12:45 Pausa
PANEL 2 – Modera: Pau Alsina
12:45-13:05 María Heras: Dramaturgias ambientales. Trayendo los cuerpos al diálogo ecosocial
13:05-13:25 Blanca Pujals e Isaac Marrero: Grapando instituciones. Experimentos en la investigación y colaboración basada en las artes
13:25:13:45 Discusión
13:45-15:00 Pausa para comida
PANEL 3 – Modera: Aida Sánchez de Serdio
15:00-15:20 Brais Estévez & Iago Carro: La escuela de calor en Ourense. Inventar la adaptación climática como un colectivo híbrido
15:20-15:40 Ion Fernández de las Heras, Cristina Cano y Blanca Callén: Formas de evidencia infraestructural. Antenas, residuos y atención en los paisajes del Antropoceno
15:40-16:00 Rubén Gómez Soriano y Gonzalo Correa: Compañeros epistémicos. Encuentros multiespecíficos para pensar el mundo por venir
16:00-16:30 Discusión
Viernes 3 de octubre de 2025
9:00-9:30 Bienvenida
9:30-10:15 PLENARIA | Juan Manuel Zaragoza y Miguel Mesa del Castillo: Mar Menor. Historias desde la Zona Crítica. Presenta y modera: Alejandro Limpo (30’ pres, 15’ Q&A)
PANEL 4 – Modera: Toni Roig
10:15-10:35 Albert Arias: Pedaleando el Antropoceno. Ecologías del ciclismo de montaña en el Parque Natural de Collserola
10:35-10:55 Alexandre Molina: Dispositivos para especular. Exploraciones ambientales desde los juegos de mesa
10:55-11:15 Discusión
11:15-11:30 Pausa
PANEL 5 – Modera: Maria Cifre
11:30 -11:50 Laura del Vecchio: Contra el col·lapse? Brunzim! Justicia multiespècie a la fi del món
11:50-12:10 Carlos Pastor: Rituals artístics basats en interaccions més-que-humanes situades en salines
12:10-12:30 Discusión
12:30-12:45 Pausa – desplazamiento
12:45-14:00 Arantza Begueria y Marta Solans: Un chucrut en la calle. Fermentar encuentros multiespecie (20’ pres + chucrut colectivo)
14:00-15:15 Pausa para comida
15:15-16:30 Taller de cierre: ¿Cómo hacernos cargo? Presenta y modera: Pablo Alonso
Aquest estiu al Departament d’Umbrologia estem duent a terme el projecte Comunitats a l’ombra (subvencionat per l’Ajuntament de Barcelona): un mapatge participatiu i un procés d’intervenció per tal de construir “comunitats a l’ombra” en el districte de Sant Andreu de Barcelona, liderat per Nusos Coop i Arquitectura de Contacte.
Institut Escola Vapor i Molí (C. de Guardiola i Feliu, 7-9, 08030 Barcelona) dt. 13 maig · 09:15 – 11:45, dt. 20 maig · 09:15 – 11:45, dt. 03 jun · 09:15 – 11:45
Tallers d’anàlisi i cocreació per empoderar els joves com a agents actius en el procés de transformació ecosocial de la ciutat que habiten.
Arran d’una necessitat ja expressada pel veïnat del barri de Sant Andreu de fer-lo més habitable —especialment durant l’estiu—, es proposa aquest projecte que incorpora els joves que habiten aquest espai de forma quotidiana (l’alumnat de l’Institut Escola Vapor i Molí) en el procés d’identificació d’aquesta necessitat i en el desenvolupament de possibles solucions.
Es duran a terme tres tallers amb l’alumnat de 4t d’ESO, seguint l’esquema següent:
Anàlisi d’usos. El focus no se centra tant en la lectura formal de la ciutat com en tot allò que hi passa en l’àmbit de la vida quotidiana. En aquesta sessió es comptarà amb l’acompanyament d’Umbrology, un col·lectiu d’antropòlogues i geògrafes que orienten l’anàlisi urbana a partir de l’ombra i els canvis socials que aquesta comporta.
Mapatge d’habitabilitat. L’objectiu d’aquesta sessió és entendre i fer visibles els factors que fan que alguns espais observats en la sessió anterior presentin una intensitat d’ús més gran i diversa. Aquesta activitat es realitzarà amb el suport de la cooperativa de ciència ciutadana Nusos, i inclourà la presa de dades com temperatura, humitat, etc.
Construcció col·lectiva d’estratègies. A partir de les conclusions extretes en les sessions anteriors, es dinamitzarà una sessió de cocreació per desenvolupar propostes de millora que reforcin la demanda d’ombres plantejada per la comunitat.
Caminar és una manera interactiva d’explorar i entendre una ciutat. A Barcelona, reconeguda com una de les ciutats més caminables, caminar és una activitat agradable. No obstant això, amb l’augment de la calor, caminar en els mesos estiuencs pot convertir-se en una activitat poc saludable i, fins i tot, perillosa.
Aquest taller convida a persones i entitats interessades pel canvi climàtic a les nostres ciutats, així com a recercaires i estudiants de les cièncias socials, les ciències ambientals, les arts i les disciplines del disseny urbà a pensar des de les seves experiències urbanes amb la calor i el sol: identificant espais de perill o exposició i ideant pràctiques col·lectives de protecció i cura.
Ho farem mitjançant dues activitats: primerament, passejarem al voltant de Can Jaumandreu observant, mesurant i cartografiant zones d’ombra (casuals o intencionals), imaginant-les en diferents estacions de l’any amb l’ajuda d’una app.
Després, traduirem aquestes experiències en un taller de co-creació per grups d’una senyalètica urbana del canvi climàtic, on abordarem diferents propostes, variant (1) els materials utilitzats, (2) els modes d’implementació, i (3) el públic objectiu. Creiem que la senyalètica pot esdevenir una pràctica col·lectiva rellevant per prendre consciència i intervenir els nostres espais públics en un context de canvi climàtic que posa en risc a molts diferents col·lectius i persones.
Tancarem amb un testeig i debat a l’exterior sobre les diferents propostes.
L’activitat està dissenyada per a un grup d’unes 20-30 persones participants.
Amb la participació de: Xavier Acarín, Barbara Adams (New School), Zeynep Akıncı, Adrià Bardagí (Arquitectura de Contacte), Marta Belev, Glòria Carrasco Turigas (IS Global), Sandra Carrizo (Asociación Española Contra el Cáncer-Barcelona), Maria Cifre (CareNet, UOC), Raquel Colacios Parra (TURBA, UOC), Tomás Criado (CareNet, UOC), Dennis Dizon, Ada Duran Berrojo, Marina Duran Lombardía (CareNet, UOC), Carme Garcia (Nusos Coop), Benjamin Gauchia (Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat, AjBCN), Andrea Nóblega Carriquiry (TURBA, UOC), Laura Oliveras (Agència de Salut Pública de Barcelona), Marina Pera (TURBA, UOC), Irene Ripoll Murcia, Sergio Ruiz Cayuela (IMPACTE, UAB) Isabel Ruiz Mallén (TURBA, UOC)
Ahir vaig tenir l’oportunitat de debatre a Bàsics de Betevé amb la Sònia Hernández-Montaño – coordinadora d’arquitectura i salut del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya – sobre els reptes urbans de la calor extrema i com reaprendre a viure a les ciutats d’avui posant l’ombra al centre
***
Barcelona té prou ombra? “Durant 200 anys l’urbanisme europeu s’ha obert al sol, ara és un problema”
Analitzem al ‘bàsics’ com es poden adaptar les ciutats a aquesta nova realitat des dels punts de vista urbanístic, arquitectònic i social
En marxa el pla de Barcelona per ampliar els espais d’ombra a la ciutat. L’objectiu és plantar més de 9.000 arbres d’ara al 2026 i també instal·lar 194 estructures i tendals per mitigar el sol i la calor. Es tracta d’una iniciativa que s’emmarca dins el Pla clima, pensat per atenuar els efectes del canvi climàtic a la ciutat.
Com es poden adaptar les ciutats a aquesta nova realitat des dels punts de vista urbanístic, arquitectònic i social? En una entrevista al bàsicsSònia Hernández-Montaño, coordinadora d’arquitectura i salut del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, considera que els tendals són infraestructures d’emergència però que “a llarg termini s’ha d’anar a la implementació de verd per tot l’avantatge que té i no només la generació d’ombra”.
L’investigador del grup CareNet de la UOC, Tomàs Criado, alerta que “estem en un moment d’emergència o fins i tot mutació climàtica”. Recorda que “en els darrers 200 anys l’urbanisme europeu s’ha obert cap al sol i ara ens trobem amb un problema. Hem de canviar la manera de com ser un habitant urbà”.
Per Criado, les ombres a més de protegir del sol i la calor, “fan la ciutat més inclusiva, sota l’ombra hi ha infants, gent gran…”. Per l’investigador, aquestes persones “haurien de reclamar la seva sobirania de les ombres i generar les que cadascú necessiti”.
Què fan altres ciutats per mitigar els efectes del canvi climàtic?
Altres ciutats del món també es preparen per a les altes temperatures, la calor i el sol i, més enllà dels arbres, proposen solucions per mitigar els efectes de l’escalfament. Alguns exemples els trobem a Sevilla i Màlaga, amb tendals als carrers, les illes de frescor de París, un joc d’ombres a Phoenix, vaporitzadors als carrers de Tòquio, el túnel de paraigües de Doha i les dunes i un oasi urbà a Abu Dhabi.
[ES] El urbanismo de la modernidad puso al Sol en el centro. Pero los peligros de su exposición excesiva, agravados por la crisis climática, exigen repensar la arquitectura y el espacio público desde la sombra.
[CAT] L’urbanisme de la modernitat va posar el Sol al centre. Però els perills d’exposar-s’hi excessivament, agreujats per la crisi climàtica, imposen repensar l’arquitectura i l’espai públic des de l’ombra.
[EN] The urban architecture of modernity placed the Sun centre stage. But the dangers of over-exposure to the Sun’s rays, aggravated by the climate crisis, are forcing us to rethink public spaces and architecture from the perspective of shade.
Miruna Ioana Voiculescu and the team of the Romanian platform of public anthropology Antropedia have gifted me with this wonderful summary in Romanian of the attempts at prototyping a Department of Umbrology – a presentation given in the most recent EASA – as part of their Anthropologie cu impact series.
Thank you all for this wonderful initiative and the beautiful rendition of our work!
Peisaje umbroase: prototipuri pentru un departament de umbrologie
This article is part of Antropedia’s project “Local Knowledge, Global Trends – 100 Perspectives from Antropology”, co-financed by the Administration of the National Cultural Fund (Romania). Narrative poster illustrated by Teodora Predescu, ArtiVistory Collective.
**
Vorbim despre antropologie aplicată atunci când o cercetare are, pe lângă obiectivul înțelegerii și explicării unui context social, și misiunea de a găsi soluții pentru problemele cu care se confruntă grupurile studiate. Din Barcelona vine exemplul unui antropolog implicat într-un proiect de urbanism, care sprijină primăria în dezvoltarea unor prototipuri de umbrare. La Berlin, într-o cercetare doctorală despre afect și reprezentare a migrației/migranților a fost integrat un atelier în care migranții queer au realizat fanzine și au descoperit astfel o arenă pentru exersarea activismului. Proiectele de antropologie aplicată capătă amploare pe măsură din ce tot mai mulți cercetători încep să-și pună întrebarea: cum pot antropologii să aibă un impact în „lumea reală”, din afara mediului academic?
Peisaje umbroase: prototipuri pentru un departament de umbrologie
Fără soare nu ar exista viață pe pământ, dar ce se întâmplă când soarele ne face rău sau chiar ne pune viața în pericol în condiții de caniculă extremă? Aceasta este întrebarea de la care pornește cercetătorul Tomás Criado, afiliat la OUC (Universitat Oberta de Catalunya), în prezentarea sa „Peisaje umbroase: prototipuri pentru un departament de umbrologie”, concentrându-se pe lecțiile învățate din experiența sa cu primăria din Barcelona. În ultima perioadă, accelerarea schimbărilor climatice a scos în evidență vulnerabilitatea deosebită a orașelor cu populațiile lor foarte mari și infrastructurile complexe dificil de adaptat la noile condiții și, prin urmare, nevoia urgentă de a găsi soluții. Unul dintre primele lucruri pe care am fost obligați să le reconsiderăm este relația cu mișcarea soarelui pe cer și, implicit, să redescoperim umbra în forme și practici mai vechi sau mai noi. Și odată cu noi, administrațiile locale și proiectanții de toate felurile au fost obligați să facă loc umbrei și umbririi în discursurile și acțiunile lor. Tot mai mult calitatea de a fi locuibil a unui oraș depinde de protecția pe care o oferă de efectele nocive ale soarelui, astfel că modesta umbră devine o resursă publică.
În Barcelona, verile excesiv de toride ale ultimilor ani, în combinație cu umezeala, au contribuit la disconfortul tot mai accentuat al locuitorilor, iar, din perspectiva grijii pentru cetățenii lor, combaterea caniculei extreme a devenit o prioritate pentru autorități. Astfel, primăria Barcelonei a produs un ambițios „plan al umbrei”, parte din Planul climatic 2018-2030 care cuprinde o gamă foarte diversă de măsuri de la intervenții în spațiile publice, refugii climatice, infrastructuri verzi, infrastructuri pentru umbră, itinerarii bioclimatice, până la încercări de decarbonizare a răcirii clădirilor, finanțarea soluțiilor bazate pe pompe de căldură, având în vedere mai ales sărăcia energetică.
Sub umbrela generoasă a acestui plan, Departamentul pentru schimbare climatică și sustenabilitate din cadrul primăriei Barcelonei, în colaborare cu BIT Habitat Foundation, a inițiat un proiect de ecologie urbană pentru a identifica soluții de umbrire adaptate orașului catalan. Trei consorții alcătuite din birouri de arhitectură, dar și cooperative ale arhitecților, cooperative sociale, lucrători în lemn și furnizori de sere agricole au primit 100.000 de euro pentru a produce un prototip de „umbrar” care să fie instalat într-un spațiu public unde plantarea copacilor nu e posibilă și a cărui eficiență să fie monitorizată. Deocamdată există trei prototipuri (În umbra mozaicului (trencadís); Marea de umbre; Oază. Umbră pentru toți) care, începând cu 29 septembrie 2024, vor fi testate timp de patru luni în oraș (se pot vedea aici: https://www.barcelona.cat/infobarcelona/en/tema/urban-planning-and-infrastructures/the-bit-habitat-challenge-prototypes-are-now-starting-to-provide-shade-2_1424415.html).
Autorul prezentării a ajuns să fie implicat în proiectul de urbanism al municipalității după ce inițial și-a propus să facă o etnografie a acestei etape a „planului umbrei”, asistând doar la întâlnirile tehnice dintre realizatorii prototipurilor și diverșii specialiști urbaniști ai primăriei. Pe măsură ce ședințele se apropiau de final însă, cercetătorul a oferit gratuit consultanță privind „monitorizarea socială” a prototipurilor, uitându-se în special la felul în care oamenii le folosesc efectiv, dar și la cum cei implicați în realizarea lor înțeleg dimensiunea socială și climatică a proiectului și urmărind procedura internă prin care, pe baza prototipurilor, municipalitatea planifică licitații viitoare.
Din această postură, autorul s-a confruntat cu limitările sancțiunilor și ale soluționismului (ideea că tehnologia poate rezolva toate problemele) și, mai ales, cu neajunsurile evaluării impactului social după implementare. Inspirați de o povestire de Tim Horvath („The Discipline of Shadows”), împreună cu etnograful urban columbian Santiago Orrego, care lucrează în Berlin, au avut ideea creării unui departament de umbrologie, o disciplină dedicată studiului vieții urbane a umbrelor, dar și al intervențiilor în spațiul urban după modelul Los Angeles Urban Rangers (http://www.laurbanrangers.org/site/). Acesta este un grup de activiști urbani care oferă drumeții și plimbări cu ghid dintr-o perspectivă critică, cercetând și încurajând explorări alternative ale relației cu mediul urban din Los Angeles. Cei doi cercetători și-au imaginat și organigrama unui astfel de departament de umbrologie din cadrul unei primării: un topograf al umbrelor, un cercetător-creator de umbre, un cartograf al luminii soarelui și un analist al rezilienței umbrei comunitare.
Mai departe, în cadrul proiectului său etnografic, s-a conturat ideea unui prim atelier de cinci zile, The City of Shades (Orașul umbrelor) ținut în iunie 2024, la Barcelona, la care au participat 15 specialiști, dar și studenți din științe sociale, arhitectură etc. și care și-a propus să testeze soluțiile birocratice printr-o serie de plimbări cu ghid, inclusiv vizite în locurile în care urmau să fie construite prototipurile de umbrare ale primăriei. În timpul unei astfel de vizite, când grupul încerca să descrie diferența dintre umbra privată oferită de copertinele barurilor sau cafenelelor și spațiile publice însorite, un participant și-a exprimat intuiția că „umbra nu e un spațiu, e o regiune”. Astfel, explică autorul prezentării, umbra nu mai este un spațiu măsurabil, un ansamblu de module și forme, ci un teritoriu traversat de relații de putere, fluxuri de circulație și de cunoaștere, care poate fi și este disputat de diferiții actori. Toate aceste concluzii au fost transformate într-o fanzină.
În încheiere, un potențial departament de umbrologie și umbrologii săi ar putea constitui, din perspectiva autorului, o ecologie a sprijinului* care să însoțească implementarea prototipurilor de umbrare ale municipalității din Barcelona, atrăgând atenția asupra existenței diferitelor teritorii din oraș și a inegalităților dintre ele și deschizând discuția despre cum putem trăi cu toții în ecologii urbane mai umbroase – cu alte cuvinte, să ajute la integrarea dimensiunii sociale din faza de proiect, ori nu tratarea ei ca încă o problemă tehnică, de rezolvat după realizare. ____________
* Ecologii ale grijii (ecologies of care) și ecologii ale sprijinului (ecologies of support) sunt noțiuni folosite de autorii care au prezentat în acest panel (Către o grijă atmosferică: anularea violenței ecologice, experimentarea cu ecologii ale sprijinului) pentru a descrie multitudinea de reacții și soluții individuale sau colective (inclusiv alături de alte specii) la schimbările atmosferice determinate de încălzirea globală și alte fenomene asociate schimbărilor climatice tocmai pentru a sublinia interdependența și practicile care apar sau sunt redescoperite pentru a ne recalibra relația cu mediul înconjurător.
The Open University of Catalonia’s CareNet research group is pleased to invite you to «Contested Futures: Unsettling ageing, ecological, and digital transitions», an interdisciplinary symposium about the role of futures in research on ageing, climate crisis, and digitalisation.
On the 31st of March, we invited international STS scholars to theorise and empirically analyse the imaginaries, practices and narratives of the future in these three areas.
Helen Manchester (University of Bristol, UK),
Judith Igelsböck (Open University of Catalonia, Spain),
Uriel Fogué (Universidad Politécnica de Madrid, Spain),
Alex Wilkie (Goldsmiths, University of London, UK).
On the 1st of April, we will have a hands-on and participatory workshop on future methods. This workshop is designed to foster a collaborative and speculative exploration of methods, practices and ideas on how to analyse, perform, reimagine and produce futures. Participants of this workshop are the invited international speakers and UOC scholars working on future studies.
What is this workshop about?
Ageing, climate crisis, and digitalisation are three domains deeply shaped by imaginaries, narratives, and prospective practices in which the futures of modern societies are constantly negotiated and contested.
Across these research fields, we observe a recurring invocation of potential futures – futures that have not yet materialised and remain uncertain but still are already shaping the present. These futures often appear in dystopian terms, as threats and risks: ageing, framed as a “demographic bomb” or “grey tsunami” that will overwhelm healthcare and social systems; a world becoming increasingly uninhabitable and unequal due to global warming and extreme weather; and the strangeness of artificial intelligence, as the boundaries between truth and falsehood, knowledge and ignorance, get blurred.
Public policy frames these futures as “challenges”, threats that are also presented as opportunities. They imply an obligation to transform the present in preparation for the future. Anticipating these futures acts as a call to action in the present, shaping life in advance and directing it toward specific horizons. For this reason, these “challenges” are often linked to various transitions –demographic, eco-social and digital– that require the continuous production of new knowledge and innovations.
To mitigate the so-called “demographic bomb”, policies on healthy ageing, ageing biomedicine, and gerontechnology seek to build a future in which people live longer without falling ill, maintain their independence, and defy the effects of ageing. To reconcile the climate crisis with capitalist progress, new technological solutions are emerging: space colonisation, geoengineering, urban adaptation, sustainable infrastructures, green energy. Responding to the risk of losing the ability to distinguish between truth and falsehood, between knowing and not knowing, new initiatives are being developed to promote responsible, ethical and inclusive artificial intelligence.
All of this shows how the future, far from being settled, is an object of contestation. We are concerned with how futures are not only imagined, anticipated, and enacted, but also cancelled, ignored, destroyed, and even colonised.
A space for reflection and practice
In this workshop, we invite scholars working in these three areas to explore questions such as:
What futures guide research on ageing, climate change, and digitisation?
To whom do these futures belong?
Who is empowered to imagine, to narrate, and to generate future-oriented practices-and who is not?
Which futures prevail? Which are silenced?
In what ways are futures being brought into the present and presents brought into the future? By what means, by what practices, by what methods?
What are the effects of power that their anticipation generates, and on whom?
We do not wish to approach these questions solely through theoretical reflection or through the empirical analysis of practices and narratives of the future — although both of these remain essential. Rather, we seek to foster an exchange of practices, methods, and techniques that enable us to think, analyse, transform, reimagine, and reconstruct futures. Thus, this is an invitation to explore the potential of participatory methods, speculative design, arts-based methodologies (visual, performative, etc.), and game-based approaches, among others. We want to create a space not only for analysing futures, but also for experimenting with and constructing new ways of imagining and inhabiting futures.
Schedule
Day 1 – Monday, March 31st
10:00 – 10:30h – Welcome and introduction
10:30 – 11:45h – Session 1
“Communities at the Margins: temporalities and sociodigital futures-in-the-making”
This presentation draws on our experiences co-producing Sociodigital futures (SDF) research with older adults living at the margins in the UK. We adopt a feminist technoscience approach to how SDF are claimed, imagined and acted upon, working with principles of design justice (Constanza-Chock, 2020) and anticipatory orientated design approaches (Korsmeyer, Light and Grocott, 2022).
We have found that the concept of SDF can be at best, intriguing and difficult to grasp; and at worst, alienating and insensitive. Its ‘digital’ component seems to dictate closed-down futures and fear and overwhelm seem to be dominant affective responses. In parallel, the emphasis on ‘futures’ is often perceived as disregarding present, immediate concerns such as the cost-of-living crisis and austerity politics (Brannen and O’Connell, 2022).
Given this we are developing our anticipatory design practices that start from what matters to older adults living at the margins and their lived, felt, embodied encounters with sociodigital infrastructures in the complex, thick present (Haraway, 2016).
Discussant:Blanca Callén (CareNet, Universitat Autónoma de Barcelona)
“A Twin Future: Explorations on Interactive Storytelling “
Digital twins are presently advertised as intelligent and dynamic replicas that are taking digital representation onto the next level. Digital twins can be deployed to monitor and “optimize” processes in a broad range of application areas such as disaster management, health care, or urban development.
Promoters of this emerging technology capitalize on our fascination with twins and the cliché that twinship “represents the ideal form of attachment” (de Bres 2024) and introduce the digital twin as a loyal companion that is intuitively and benevolently supporting the well-being of its ‘real-world’ equivalent. Potentially more problematic facets of digital representation, such as matters of ownership, artificial (in)justice, transparency or (ir)reversibility get out of sight.
In the presentation, I will share my interdisciplinary and collaborative attempts at critically engaging with the creation of digital twin futures beyond utopia and dystopia. These processes could be inspired by (human) twin studies and twin fiction and the various twin kinds and ways of “twinning” and “un-twinning” (Viney 2021) that have been described and lived, devicing the twin-metaphor and using interactive storytelling to open up space for thinking about the future of digital representation.
Discussant:Daniel López (CareNet, Universitat Oberta de Catalunya)
Assuming the ecological performativity of architecture entails understanding constructive and spatial processes as complex frameworks where commitments of different kinds are established. Based on a series of experiences developed over the last few years, this lecture seeks to think of architectural projects as ecological contracts and their constructive details as ecological portals that materially assemble more-than-human pasts, presents and futures.
Discussant:Tomás Criado (CareNet, Universitat Oberta de Catalunya)
“Energy Probes: Speculative Co-Design with More-than-Human Communities”
This presentation explores how inventive and practice-based design methods, combined with Science and Technology Studies, have been deployed to understand and intervene in the practices, hopes and futures of UK-based energy communities engaged in energy transitions. In so doing, I explore how such interdisciplinary methods shape collective engagement with futures, social data production, and nonhuman involvement. Drawing on UK-based fieldwork and co-design, it considers how more-than-human Engagement Workshops, idiotic Energy Probes, and visual Energy Workbooks challenge social science assumptions about method, energy demand reduction, more-than-human participation and data collection. Rather than impartial data elicitation tools, these speculative techniques act as generative and possibilistic methods, aimed at eliciting data on aesthetic and material energy practices, community composition and energy futures. Positioned within debates on futures and inventive methods, this research rethinks engagement and agency in the context of socioecological crises.
Discussant: Israel Rodríguez (CareNet, Universitat Oberta de Catalunya)
13:15 – 13:45h – Final discussion
Day 2 – Tuesday, April 1st
The aim of the second-day workshop is to enable academic exchanges and mutual learning on futuring methods among UOC research groups and invited speakers. This dynamic approach allows researchers to learn from each other and adapt best practices to their own projects, fostering an environment of continuous collaboration and growth. Participants will showcase various futuring methods, engage in the collaborative design of specific methods, and discuss their relevance for the social sciences and humanities.
10:00 – 10:30h – Welcome and presentation
10:30 – 12:00h – Futuring methods showcase
Helen Manchester (Bristol University)
Alex Wilkie (Goldsmiths College, University of London)