On March 12th and 13th, the Berlin colleagues with whom I have developed the Multimodal Appreciation kit will be visiting Barcelona: https://www2.hu-berlin.de/multimodalappreciation/kit/ (a toolkit for evaluating multimodal ethnographic research).
We have organized a two-part seminar: the first session will be held at UB on the 12th (more disciplinary), and the second at UOC on the 13th, focusing on interdisciplinary forms of multimodal ethnographic research.
I would greatly appreciate any help with spreading the word!
[ES]
Los próximos 12 y 13 de marzo visitarán Barcelona mis colegas de Berlín con quienes hemos desarrollado el kit Multimodal Appreciation: https://www2.hu-berlin.de/multimodalappreciation/kit/ (un kit para la evaluación de la investigación etnográfica multimodal).
Hemos organizado un seminario (que se impartirá en inglés) con dos partes: una en la UB el día 12 (más disciplinaria) y otra el día 13 en la UOC, más centrada en las formas interdisciplinarias de investigación etnográfica multimodal.
Els propers 12 i 13 de març visitaran Barcelona els meus col·legues de Berlín amb qui hem desenvolupat el kit Multimodal Appreciation: https://www2.hu-berlin.de/multimodalappreciation/kit/ (un kit per a l’avaluació de la recerca etnogràfica multimodal).
Hem organitzat un seminari (que es farà en anglès) amb dues parts: una a la UB el dia 12 (més disciplinària) i una altra el dia 13 a la UOC, més centrada en les formes interdisciplinàries de recerca etnogràfica multimodal.
El proper 30 de gener de 2026 a les 12h – Aula Magna, Geografia i Història, UB
Coordina: Roger Sansi Roca
Participa: Elisenda Ardèvol, Roger Canals, Isaac Marrero-Guillamón i Tomàs Criado.
Des de fa dècades, l’antropologia es qüestiona els seus fonaments com a disciplina, aparentment sense haver arribat a una conclusió consensuada. La relació entre antropologia i etnografia és una de les qüestions més complexes i polèmiques en aquest debat. Per una banda sembla que l’etnografia es elvalor principal de l’antropologia: les teories passen però l’etnografia es queda; la etnografia es allò que caracteritza la disciplina i que cal protegir de l’apropiació d’altres disciplines. Per altra banda, continuen a proliferar les propostes experimentals, multimodals, etc., que sovint es defineixen com a etnogràfiques, però que per altra banda semblen qüestionar els límits del que tradicionalment entenem com a etnografia. De fet tenim una definició clara d’ etnografia, més enllà dels manuals que compartim amb els nostres estudiants? Tindria sentit abandonar el concepte d’etnografia com proposa Tim Ingold? Hi ha antropologia més enllà de la etnografia? I si el que defineix la disciplinarietat és una metodologia, valdria la pena pensar l’antropologia més enllà de la disciplina, no només en termes inter-disciplinars, però anti-disciplinars? Convidem a aquesta taula rodona a antropòlegs que adrecin aquestes qüestions no necessàriament de forma directa, proposant models generals del que es o no es l’antropologia o l’etnografia, sinó a partir de la seva pràctica i la seva experiència. L’objectiu es situar aquestes qüestions en el terreny de què fem com a antropòlegs, no nomes què pensem.
Durant aquest any Nusos Coop, Arquitectura de Contacte i el Departament d’Umbrologia (un projecte del grup de recerca CareNet de la UOC) hem estat analitzant i reflexionant la importància de les ombres i l’impacte de la calor en la vida social a l’espai públic, com a part del projecte FEM COMUNITAT A L’OMBRA, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.
El proper dilluns dia 15 de desembre a les 16h a la Fàbrica del Sol (Pg. de Salvat Papasseit, 1 – Barcelona) us convidem a la presentació de la Guia: La ciutat de les ombres, resultat d’aquest projecte. Una guia com a recurs per analitzar, comprendre, imaginar, intervenir i recordar les ombres urbanes.
After more than a year of work writing and designing the kit, we have finally received the printed copies from the press!
Unboxing of the kit, picture by Andrew Gilbert
Written by Judith Albrecht, Tomás Criado, Ignacio Farías, Andrew Gilbert, Carla J Maier. Published CC BY SA Institut für Europäische Ethnologie · HU Berlin, 2025 [ISBN 978-3-00-084575-8]
This kit provides a set of practical exercises and a framework for valuing and assessing multimodal works. It recognizes their unique capacity to weave together and activate diverse media forms, collaborative practices, and public engagement while expanding the traditional boundaries of anthropological knowledge production.
This kit is intentionally designed as an open-ended, dynamic resource. We are certain that there are dimensions we have overlooked and anticipate that new dimensions will emerge through its use. This is why you’ll find blank cards, expandable lists, adaptable templates, and blank pages throughout the kit – they are invitations for you to contribute your own insights, document new approaches, and expand the kit based on your experiences in appreciating and evaluating multimodal works. Your engagement with the kit actively shapes its evolution, making it a lively and collectively enriched resource rather than a fixed set of instructions.
This joint endeavour has been very long in the making: first drafted as a book proposal in 2019, it slowly grew into a positional essay, which has had many lives before its current instantiation.
We have benefitted from the very constructive feedback of JRAI’s editorial team and peer reviewers, whose insights have allowed us to bring it to fruition.
My university, the Open University of Catalonia, has funded the OA publication of the article, which is now out here: https://doi.org/10.1111/1467-9655.70017
Besides, we’ve had the immense luck of receiving commentaries by Tim Ingold and George E. Marcus, to whom we wish to extend our warmest gratitude for their time and insight.
For an inviting anthropology
Abstract
Anthropologists have recently become inspired, captivated even, by the practices of the arts, design, and architecture in efforts to renew anthropology’s modes of engagement and understandings of its relevance, particularly affecting how we approach ethnographic fieldwork. Having each worked for well over a decade at these crossroads, the authors reflect on a search for anthropological relevance undertaken through collaborative materializations of the field, in situations where anthropologists go beyond gestures of cultural critique and participant observation. This entails creating hosting environments where our counterparts turn not just into co-ethnographers or co-thinkers, but also and mainly into ethnographic guests. The idea is familiar in a discipline rooted in forcing uninvited visits on hosts around the world. However, in our material explorations, we envision a different route. For us, hosting, as a mode of inquiry, provides openings to a more inviting anthropology, involving zones of mutual uncertainty among a multiplicity of actors so as to instil generative puzzlement without imposing our discipline on others. We conclude by making a plea for practising anthropology as a field of invitations in hopes of remaking worlds together with our ethnographic guests.
Pour une anthropologie accueillante
Résumé
Les pratiques des arts, du design et de l’architecture sont récemment devenues une source d’inspiration, voire de fascination, pour les anthropologues, qui y voient un moyen de renouveler les modes d’engagement de l’anthropologie et l’appréhension de sa pertinence, notamment dans la manière d’aborder le travail de terrain ethnographique. Après avoir travaillé chacun pendant une bonne dizaine d’années à cette croisée des chemins, les auteurs réfléchissent à la recherche d’une pertinence anthropologique par des matérialisations collaboratives sur le terrain, dans des situations où les anthropologues vont au-delà des gestes de la critique culturelle et de l’observation des participants. Il s’agit de créer des environnements d’accueil dans lesquels nos interlocuteurs ne sont pas seulement co-ethnographes ou co-penseurs mais aussi, et surtout, des invités ethnographiques. L’idée est familière, dans une discipline fondée sur le fait de s’imposer chez les gens partout dans le monde sans y avoir été invité. Dans leurs explorations matérielles, les auteurs envisagent une voie différente : pour eux, accueillir est un mode d’investigation qui inaugure une anthropologie plus ouverte, dans laquelle les zones d’incertitude mutuelle entre une multitude d’acteurs leur permettent de susciter une perplexité générative sans imposer leur discipline aux autres. En conclusion, ils plaident pour une anthropologie pratiquée comme un champ d’invitations, dans l’espoir de refaire le monde avec leurs invités ethnographiques.
Participo de l’Episodi 2: perifèria, amb Eliane Brum de Els visitants: idees que venen i van, un nou pòdcast d’assaig que amplifica el pensament a partir de lesidees dels participants del programa de residències internacionals del CCCB i la UOC, explorant la sonoritat com un llenguatge més del pensament i connectant les seves idees amb veus i experiències locals. La iniciativa és una coproducció del CCCB i la UOC, amb el suport de la Fundació Privada Mir-Puig.
Com sona la terra de ningú? Què hi ha rere les perifèries que sostenen el planeta? Quin és el centre de gravetat al voltant del qual orbita la nostra societat? Aquest episodi explora universos i territoris perifèrics a partir de les reflexions de l’escriptora i periodista brasilera Eliane Brum. Amb la participació de Tomás Criado, Reyes Gallegos, Eduardo Neves i Patricia Gualinga.
Compta amb la veu i el guió de la periodista Noelia Ramírez i l’ambientació sonora de la realitzadora Laura Romero.
Participo del Episodio 2: periferia, con Eliane Brum de Els visitants: idees que venen i van, un nuevo pódcast de ensayo que amplifica el pensamiento a partir de las ideas de los participantes del programa de residencias internacionales del CCCB y la UOC, explorando la sonoridad como un lenguaje más del pensamiento y conectando sus ideas con voces y experiencias locales. La iniciativa es una coproducción del CCCB y la UOC, con el apoyo de la Fundación Privada Mir-Puig.
¿Cómo suena la tierra de nadie? ¿Qué hay detrás de las periferias que sostienen el planeta? ¿Cuál es el centro de gravedad alrededor del cual orbita nuestra sociedad? Este episodio explora universos y territorios periféricos a partir de las reflexiones de la escritora y periodista brasileña Eliane Brum. Con la participación de Tomás Criado, Reyes Gallegos, Eduardo Neves y Patricia Gualinga.
Cuenta con voz y guion de la periodista cultural Noelia Ramírez y la ambientación sonora de la realizadora Laura Romero.
Editado por Adolfo Estalella, Tomás Criado y Francisco Martínez
Este foro sitúa la experimentación como un impulso creciente en antropología que desborda la escritura permeando el análisis, el trabajo de campo, la teorización y la representación. Las contribuciones que aquí recogemos entienden la experimentación etnográfica como el diseño de situaciones, dispositivos y colaboraciones que refiguran nuestras relaciones con lo empírico y lo analítico mediante prototipados, mediaciones materiales y modos performativos de indagación. Este giro responde a la insuficiencia de métodos y formatos heredados para abordar problemas contemporáneos, cuestionando así las formas y normas de la disciplina. A través de un repertorio de proyectos en todo el arco hispanoparlante, la atención a la experimentación en el momento empírico nos permite expandir la etnografía, pensar con las contrapartes, y convertir a nuestros interlocutores en acompañantes epistémicos antes, durante, y después del trabajo de campo. En diálogo con tradiciones colaborativas y comprometidas, la propuesta perfila una estética y ética propias y muestra su despliegue más allá del norte global. La colección convoca a antropólogos y antropólogas hispanohablantes de Europa y América para proponer un vocabulario que cartografíe este territorio, exhiba su vitalidad y explore las posibilidades que abre para rehacer la etnografía con otras y otros.
ÍNDICE
Introducción, Adolfo Estalella (Consejo Superior de Investigaciones Científicas), Tomás Criado (Universitat Oberta de Catalunya) y Francisco Martínez (Universidad de Murcia)
Co-fabular. Isaac Marrero Guillamón (Universidad de Barcelona)
Conjurar. Ricardo Greene (Universidad San Sebastián)
Dejar hacer. Francisco Martínez (Universidad de Murcia)
Desconcierto. Diana Espirito Santo (Pontificia Universidad Católica de Chile)
(Des)plegar. Santiago Orrego (Universidad Humboldt de Berlín)
El equipo del proyecto CIUDEN participamos en el ciclo HABITARES II, organizado por el Equipo de Investigación Sociedades en Movimiento en el marco del Maestrado en Políticas Sociais e Intervención Sociocomunitaria de la Universidade da Coruña con la sesión «Cidades que envellecen: reensamblar os futuros urbanos das persoas maiores».
Los próximos días 2-3 de octubre de 2025, junto con Pablo Alonso y Alejandro Limpo organizaremos en el grupo CareNet de la UOC el seminario: Dispositivos ambientales ¿Cómo hacernos cargo de los paisajes del Antropoceno?
Lugar: Sala U0.1 @ UOC – Carrer del Perú 52, 08018 Barcelona | Evento público, requiere registro
La modernidad convirtió el mundo en un lugar de exploración y explotación. Pero la tierra y la atmósfera, los océanos y la biosfera, por no hablar de las complejas redes de infraestructuras que habitamos, han dejado de ser únicamente escenarios de la vida cultural y política humana. Los paisajes del Antropoceno nos arrojan ante una serie de tareas más allá de los paralizantes mandatos de la modernidad: ¿cómo apreciar las complejas interdependencias que sostienen los mundos contemporáneos? Un buen ejemplo de ello lo tenemos en las frecuentes olas de calor urbanas y marítimas que fabrican innumerables tormentas perfectas en conjunción con nuestros modos de asentamiento urbano. ¿Cómo hacernos cargo de la complejidad de entidades, relaciones, procesos y transformaciones que desbordan en muchas ocasiones las instituciones culturales y políticas heredadas? ¿Qué mundos portan esas instituciones y cómo podemos hacernos cargo de esa herencia?
En este encuentro, proponemos hacer frente a esta tarea de forma experimental y colectiva, abordando lo que llamamos provisoriamente “dispositivos ambientales”. Tomando inspiración de los estudios de la ciencia y la tecnología y, en particular, del concepto ampliado de mediación que han introducido los estudios de medios ambientales y elementales, los dispositivos ambientales pretenden ser una manera de orientar la atención y la creatividad en torno a técnicas y mediaciones que sostienen y articulan entornos y paisajes. En el seminario acogemos diferentes propuestas que abordan mediaciones e iniciativas que buscan retrabajar los paisajes del Antropoceno en este momento crítico: espacios de sombras urbanas y calor, dispositivos para relacionarse con tormentas y espacios urbanos inundables, formas de convivir con micro-partículas tóxicas en suspensión atmosférica, la preparación ante los megaincendios, proyectos que buscan entrar en otras relaciones con cuerpos de agua alterados por la presión antropógena, aproximaciones a la renovada vida social del bioma y diferentes encuentros multiespecie más allá del lenguaje.
Dotando de centralidad a estos dispositivos ambientales, en este seminario queremos hacer presente las diferentes maneras de acoger disposiciones epistémicas y políticas para una indagación compartida sin precedentes: ¿cómo habitar el planeta, en su pluralidad irreductible, asumiendo la pregunta por el cuidado – qué significa “hacerse cargo”– de estas mediaciones?
Programa
(versión de 26/9/2025)
Jueves 2 de Octubre de 2025
9:30-10:00 Bienvenida
10:00-10:30 Tomás Criado, Pablo Alonso y Alejandro Limpo: Dispositivos ambientales ¿Cómo hacernos cargo de los paisajes del Antropoceno?
10:30 -11:15 PLENARIA | Nerea Calvillo: Los Descensos. Mediaciones ambientales en el espacio público. Presenta y modera: Tomás Criado (30’ pres, 15’ Q&A)
11:15-11:30 Pausa
PANEL 1 – Modera: Elisenda Ardèvol
11:30-11:50 Ester Gisbert: Recuperar el xafardeig al safareig. Xismes hidràulics per mullar-nos pel paisatge
11:50-12:10 Hernán Borisonik: Atlas Neguentrópico. Dispositivos biomiméticos para cuerpos de agua
12:10-12:30 Discusión
12:30-12:45 Pausa
PANEL 2 – Modera: Pau Alsina
12:45-13:05 María Heras: Dramaturgias ambientales. Trayendo los cuerpos al diálogo ecosocial
13:05-13:25 Blanca Pujals e Isaac Marrero: Grapando instituciones. Experimentos en la investigación y colaboración basada en las artes
13:25:13:45 Discusión
13:45-15:00 Pausa para comida
PANEL 3 – Modera: Aida Sánchez de Serdio
15:00-15:20 Brais Estévez & Iago Carro: La escuela de calor en Ourense. Inventar la adaptación climática como un colectivo híbrido
15:20-15:40 Ion Fernández de las Heras, Cristina Cano y Blanca Callén: Formas de evidencia infraestructural. Antenas, residuos y atención en los paisajes del Antropoceno
15:40-16:00 Rubén Gómez Soriano y Gonzalo Correa: Compañeros epistémicos. Encuentros multiespecíficos para pensar el mundo por venir
16:00-16:30 Discusión
Viernes 3 de octubre de 2025
9:00-9:30 Bienvenida
9:30-10:15 PLENARIA | Juan Manuel Zaragoza y Miguel Mesa del Castillo: Mar Menor. Historias desde la Zona Crítica. Presenta y modera: Alejandro Limpo (30’ pres, 15’ Q&A)
PANEL 4 – Modera: Toni Roig
10:15-10:35 Albert Arias: Pedaleando el Antropoceno. Ecologías del ciclismo de montaña en el Parque Natural de Collserola
10:35-10:55 Alexandre Molina: Dispositivos para especular. Exploraciones ambientales desde los juegos de mesa
10:55-11:15 Discusión
11:15-11:30 Pausa
PANEL 5 – Modera: Maria Cifre
11:30 -11:50 Laura del Vecchio: Contra el col·lapse? Brunzim! Justicia multiespècie a la fi del món
11:50-12:10 Carlos Pastor: Rituals artístics basats en interaccions més-que-humanes situades en salines
12:10-12:30 Discusión
12:30-12:45 Pausa – desplazamiento
12:45-14:00 Arantza Begueria y Marta Solans: Un chucrut en la calle. Fermentar encuentros multiespecie (20’ pres + chucrut colectivo)
14:00-15:15 Pausa para comida
15:15-16:30 Taller de cierre: ¿Cómo hacernos cargo? Presenta y modera: Pablo Alonso
Von Ethnolog:innen wird heute erwartet, dass sie sich zu aktuellen sozialen Problemen und Debatten positionieren. Dieser Reader bietet erstmals einen Überblick über die vielfältigen Praktiken, Formate und Ansätze, mit denen das Vorhaben der »Public Anthropology« an Instituten der ethnologischen Fächer in Deutschland heute umgesetzt wird. In fünf Sektionen – Öffentlichkeiten, Kollaborationen, Positionierungen, Transformationen und Vermittlung – diskutieren Autor:innen verschiedener Karrierestufen praxisnahe Beispiele für öffentlich-ethnologisches Arbeiten. Sie machen sowohl die wissenschaftlichen und gesellschaftlichen Zugewinne der Public Anthropology als auch die damit verbundenen Herausforderungen sichtbar. Mit seinen fundierten konzeptuellen Rahmungen vermittelt der Reader Studierenden und Forschenden der ethnologischen Fächer wertvolles Hintergrundwissen zu (inter)nationalen Debatten im Feld der Public Anthropology. Gleichzeitig stellt er wichtige Ressourcen für das praktische Arbeiten in diesem Bereich bereit. Damit bietet er auch Anregungen für Wissenschaftler:innen und Studierende benachbarter Disziplinen ebenso wie gesellschaftliche Akteur:innen, die Interesse an Public Science haben.
Together with Judith Albrecht, Ignacio Farías, Andrew Gilbert, Carla J. Maier and Nasima Selim we publish a manifesto for multimodal work in Public Anthropology:
Multimodales Arbeiten in der Public Anthropology – A Map of Interventions und kein Territorium. Ein Manifest
Judith Albrecht, Tomás Criado, Ignacio Farías, Andrew Gilbert, Carla J. Maier & Nasima Selim
Abstract: Das Manifest betont das transformative Potenzial multimodaler Forschung in der Public An thro po logy und fordert eine institutionalisierte Evaluierung multimodaler Projekte. Multimodale Arbeiten wie Filme, Games, Graphic Novels und Ausstellungen ermöglichen durch ihre multisensorischen und kollaborativen Ansätz vielschichtigere Zugänge zu komplexen gesellschaftlichen und kulturellen Zusammenhängen als rein textbasierte Arbeiten. Das Manifest präsentiert Ergebnisse des Forschungsprojekts »Multimodal Appreciation«, darunter ein Toolkit zur Bewertung multimodaler Projekte. Anstatt sich als eine weitere Subdisziplin zu positionieren, wird multimodales Arbeiten in der Public An thro po logy als grundlegende Haltung gesehen, die Theorie, Praxis und gesellschaftliche Relevanz mit der Entwicklung neuer Evaluationskriterien und -praktiken, Publikationsformate und Öffentlichkeiten konsequent zusammendenkt.
Keywords: Multimodal; Evaluation; multisensorisch; multimedial; kollaborativ; Public Anthropology