Categories
art caring infrastructures heat and shade objects of care and care practices publications

Diseña #28 > Solar Drawings and Moving Shades: An Affective Aesthetics for the Urban Climatic Mutation | Dibujos solares y sombras móviles: Una estética afectiva para la mutación climática urbana

Fantastic news to start the year!

Together with my dear friend Carla Boserman, we have just published an article on the small power of anthotypes as an affective aesthetics for the urban climatic mutation.

The article is part of Diseña’s wonderful special issue #28 “The Planetary Condition: Designs, Coaexistences, and Care to Reimagine Habitability” (like always in their fabulous bilingual edition)

Solar Drawings and Moving Shades: An Affective Aesthetics for the Urban Climatic Mutation

In a world saturated with planetary images that compel but rarely mobilize, we turn to solar drawings as an affective aesthetics for climate action. Ho,w can drawing attune us to changing landscapes while supporting transdisciplinary inquiries? We explored this in a workshop held in Barcelona in 2024, focusing on urban shades and extreme heat. At its core were anthotypes—solar drawings made with spinach emulsion—used to record the flickering presence of shades in different urban arenas. Thinking with anthotypes allows us to be affected by solar exposure as a planetary condition, reframing shades as inhabited or inhabitable regions. As we see it, these unstable records can become relevant forms of experiential research, activating embodied visual sensitivities to correspond to worlds undergoing climatic mutation through speculative explorations that seek to take overheated urban milieus into our own drawing hands.

Dibujos solares y sombras móviles: Una estética afectiva para la mutación climática urbana

En un mundo saturado de imágenes planetarias que cautivan pero rara vez movilizan, recurrimos al dibujo solar como una estética afectiva para la acción climática. ¿Cómo puede el dibujo sintonizarnos con paisajes en transformación y, al mismo tiempo, sustentar indagaciones transdisciplinarias? Exploramos esta cuestión en un taller realizado en Barcelona en 2024 sobre las sombras urbanas y el calor extremo. El núcleo del trabajo fueron las antotipias —dibujos solares realizados con emulsión de espinacas— utilizadas para registrar la presencia crepitante de las sombras en diferentes entornos urbanos. Pensar con antotipias permite dejarnos afectar por la exposición solar como una condición planetaria, reformulando las sombras como regiones habitadas o habitables. A nuestro entender, estos registros inestables pueden convertirse en formas relevantes de investigación experiencial, activando sensibilidades visuales encarnadas para corresponder a mundos en mutación climática a través de exploraciones especulativas que busquen hacerse cargo de los entornos urbanos sobrecalentados con nuestras propias manos dibujantes.

How to quote: Criado, T.S. & Boserman, C. (2026). Solar Drawings and Moving Shades: An Affective Aesthetics for the Urban Climatic Mutation | Dibujos solares y sombras móviles: Una estética afectiva para la mutación climática urbana. Diseña, 28 Article.4 | PDF (English)PDF (Español)

Categories
ethnographic experimentation events experimental collaborations inventory multimodal

CoCA 2026 > Taula rodona: “Hi ha antropologia més enllà de l’etnografia?”

Taula rodona: “Hi ha antropologia més enllà de l’etnografia?” al 4t Congrés Català d’Antropologia

El proper 30 de gener de 2026 a les 12h – Aula Magna, Geografia i Història, UB

Coordina: Roger Sansi Roca

Participa: Elisenda Ardèvol, Roger Canals, Isaac Marrero-Guillamón i Tomàs Criado.

Des de fa dècades, l’antropologia es qüestiona els seus fonaments com a disciplina, aparentment sense haver arribat a una conclusió consensuada. La relació entre antropologia i etnografia és una de les qüestions més complexes i polèmiques en aquest debat. Per una banda sembla que l’etnografia es elvalor principal de l’antropologia: les teories passen però l’etnografia es queda; la etnografia es allò que caracteritza la disciplina i que cal protegir de l’apropiació d’altres disciplines. Per altra banda, continuen a proliferar les propostes experimentals, multimodals, etc., que sovint es defineixen com a etnogràfiques, però que per altra banda semblen qüestionar els límits del que tradicionalment entenem com a etnografia. De fet tenim una definició clara d’ etnografia, més enllà dels manuals que compartim amb els nostres estudiants? Tindria sentit abandonar el concepte d’etnografia com proposa Tim Ingold? Hi ha antropologia més enllà de la etnografia? I si el que defineix la disciplinarietat és una metodologia, valdria la pena pensar l’antropologia més enllà de la disciplina, no només en termes inter-disciplinars, però anti-disciplinars? Convidem a aquesta taula rodona a antropòlegs que adrecin aquestes qüestions no necessàriament de forma directa, proposant models generals del que es o no es l’antropologia o l’etnografia, sinó a partir de la seva pràctica i la seva experiència. L’objectiu es situar aquestes qüestions en el terreny de què fem com a antropòlegs, no nomes què pensem.

Categories
accessibility caring infrastructures city-making pavements publications technical aids urban and personal devices

Pa – Pavements > Errant Elements

For the last couple of years Marina Peterson and Gretchen Bakke have been putting together Errant Elements, a beautiful project to create a chapbook series organized around the Periodic Table of the Elements.

In their words:

Dmitri Mendeleev left gaps in his model of the periodic table for the not-yet-known — elements that the prior century sought to standardize and classify by atomic weight and chemical properties — to allow history to fill in, but not to leave open to speculation, or to leave alone. What can be made from what is that isn’t yet? How might the elements be constitutive of something different? What is missing or lacking? How can those absences be incorporated or invented into the base materials? What needs to change from what we have to make what we don’t have?

The form – 118 folded chapbooks designed to be combined in various ways – supports a collective exploration of the combinatory affordances and stories of the elements. The format is a trifold brochure that folds into a 5×5” square. This allows readers to connect pieces in different ways, constructing official or imagined elements and reading across diverse entries in ways that open new imaginaries.

Thanks to their gracious invitation, I took the chance to propose a submission on the element Pa (Protractinium) or, rather, in my attempt: “Pavements” – but also “Panot”, something of a particular obsession of mine since I started doing fieldwork on urban accessibility.

My errant element starts like this:

Poor pavements, nobody seems to be thinking of them.
Unless they are broken, that is. This invisibility is telling

You could check it out below. But, FYI, the whole set of chapbooks will be for sale. Contact the editors for more info!

How to quote: Criado, T.S. (2025.) Pa – “Pavement” but also “Panot”. In M. Peterson & G. Bakke (Eds.) Errant Elements, issue 2: 91. | PDF

Categories
caring infrastructures collectives ecologies of support ethnographic experimentation events experimental collaborations heat and shade more-than-human

Segones Jornades MUSSOL (UOC): “Prospeccions i pràctiques de la imaginació”

Universitat Oberta de Catalunya

Dijous 4 de desembre, 2025, Edifici C, sala C 0.6

En una època signada per múltiples crisis (ecològica, econòmico-urbanística, educativa, de narratives, entre altres), la imaginació s’anuncia igualment en estat crític. Si definim imaginar com l’acte de fer present allò que és absent, quin és el destí de la imaginació en el seu rol com a praxi de transformació social? La Jornada Prospeccions i pràctiques de la imaginació vol posar en debat tant les prospeccions teòriques com les pràctiques de la imaginació amb què diferents grups de treball i de recerca de la UOC estan treballant en diferents àmbits i formes d’actuació.

Programa

9.30h

Introducció: Marina Garcés i Ignasi Gozalo Salellas (UOC, Mussol)

Presentació del monogràfic “Repensando la Imaginación en Tiempos de Crisis: Enfoques Teóricos e Implicaciones Pragmáticas”, Res Publica.Revista de Historia de las Ideas Políticas, 28(1), 2025: 1-2)

A càrrec de Borja Muntadas i Alba Torrents (Mussol), editors del monogràfic

9.45-10.45h — Conferència inicial

Keynote Speaker: Antonio Casado da Rocha (EHU) — Prácticas de la imaginación situada: hermandades epistémicas contra el apocalipsis en Arantzazu

11.00-12.30 — Sessió 1: La imaginació prospectiva. Estudis i hipòtesis

  • Elisenda Ardèvol (UOC, Mediaccions) — Imaginaris emergents de la natura enmig de la crisi climàtica i ambiental
  • Tomás Criado (UOC, CareNet) — Temptejant la foscor: Indagacions col·lectives sobre el futur de l’habitabilitat urbana
  • Andrés Burbano (UOC, Pacts) — IA, arqueologia i futurabilitat
  • Cris Pujol (UOC, GAME) — Nostàlgia i desig de pertinença en els imaginaris audiovisuals de la postcrisi

Coffee Break

13.00-14.30 — Sessió 2: La imaginació situada. Pràctiques i projectes

  • Susanna Tesconi (UOC, Mussol) — Experimentar futurs més enllà del solucionisme educatiu
  • María Heras (UOC, Turba) — Cossos que imaginen: recerca i aprenentatge col·lectiu en temps de crisi ecosocial
  • Amalia Creus /Inés Martins / Efraín Foglia (UOC, Nodes/Mediaccions) — Cartografies crítiques, cures i mobilitat urbana 
  • Albert Chamorro (UAB, CRAE) — Tecnologies de reconeixement al servei del contrapoder: una investigació artística

Organització: Grup de Recerca MUSSOL (UOC) 

Coordinació:Ignasi Gozalo Salellas i Marina Garcés (UOC) 

Amb el suport de la Unitat de recerca TRÀNSIC (UOC) i del Projecte Archeologies of the Unimaginable (Research Accelerator 2024, UOC)

Categories
ethnographic experimentation experimental collaborations intravention inventory multimodal publications

Multimodal Appreciation: A Kit for Evaluating Multimodal Works in Anthropology and Beyond

Today we’re celebrating!

Our Multimodal Appreciation: A Kit for Evaluating Multimodal Works in Anthropology and Beyond is finally out!

After more than a year of work writing and designing the kit, we have finally received the printed copies from the press!

Unboxing of the kit, picture by Andrew Gilbert

Written by Judith Albrecht, Tomás Criado, Ignacio Farías, Andrew Gilbert, Carla J Maier.
Published CC BY SA Institut für Europäische Ethnologie · HU Berlin, 2025 [ISBN 978-3-00-084575-8]

Cover and layout design: Dina Fluck

Acknowledgements

This book has been made possible with the generous support of the Volkswagen Foundation (project number 0069945-00, Multimodal Appreciation: Prototypes for the Evaluation and Institutionalisation of More-than-Textual Ethnography) as well additional funding from Humboldt-Universität zu Berlin and Burg Giebichenstein University of Art and Design Halle.

Summary

This kit provides a set of ­ practical exercises and a framework for valuing and assessing multimodal works. It recognizes their unique capacity to weave together and activate diverse media forms, collaborative practices, and public engagement while expanding the traditional boundaries of anthropological knowledge production.

This kit is intentionally designed as an open-ended, dynamic resource. We are certain that there are dimensions we have overlooked and anticipate that new dimensions will emerge through its use. This is why you’ll find blank cards, expandable lists, adaptable templates, and blank pages throughout the kit – they are invitations for you to contribute your own insights, document new approaches, and expand the kit based on your experiences in appreciating and evaluating multimodal works. Your engagement with the kit actively shapes its evolution, making it a lively and collectively enriched resource rather than a fixed set of instructions.

Download

You could download the kit here.

Printed copies

If interested in receiving a printed copy, please contact any of us!

***

How to quote: Albrecht, J., Criado, T., Farías, I., Gilbert, A. & Maier, C.J. (2025). Multimodal Appreciation: A Kit for Evaluating Multimodal Works in Anthropology and Beyond. Published CC BY SA Institut für Europäische Ethnologie · HU Berlin [ISBN 978-3-00-084575-8] | PDF

Categories
ethnographic experimentation experimental collaborations multimodal publications

For an inviting anthropology > JRAI

Together with Francisco Martínez & Eeva Berglund, we’ve just published an article in the Journal of the Royal Anthropological Institute, where we imagine an ‘inviting’ anthropology.

This joint endeavour has been very long in the making: first drafted as a book proposal in 2019, it slowly grew into a positional essay, which has had many lives before its current instantiation.

We have benefitted from the very constructive feedback of JRAI’s editorial team and peer reviewers, whose insights have allowed us to bring it to fruition.

My university, the Open University of Catalonia, has funded the OA publication of the article, which is now out here: https://doi.org/10.1111/1467-9655.70017

Besides, we’ve had the immense luck of receiving commentaries by Tim Ingold and George E. Marcus, to whom we wish to extend our warmest gratitude for their time and insight.

For an inviting anthropology

Abstract

Anthropologists have recently become inspired, captivated even, by the practices of the arts, design, and architecture in efforts to renew anthropology’s modes of engagement and understandings of its relevance, particularly affecting how we approach ethnographic fieldwork. Having each worked for well over a decade at these crossroads, the authors reflect on a search for anthropological relevance undertaken through collaborative materializations of the field, in situations where anthropologists go beyond gestures of cultural critique and participant observation. This entails creating hosting environments where our counterparts turn not just into co-ethnographers or co-thinkers, but also and mainly into ethnographic guests. The idea is familiar in a discipline rooted in forcing uninvited visits on hosts around the world. However, in our material explorations, we envision a different route. For us, hosting, as a mode of inquiry, provides openings to a more inviting anthropology, involving zones of mutual uncertainty among a multiplicity of actors so as to instil generative puzzlement without imposing our discipline on others. We conclude by making a plea for practising anthropology as a field of invitations in hopes of remaking worlds together with our ethnographic guests.

Pour une anthropologie accueillante

Résumé

Les pratiques des arts, du design et de l’architecture sont récemment devenues une source d’inspiration, voire de fascination, pour les anthropologues, qui y voient un moyen de renouveler les modes d’engagement de l’anthropologie et l’appréhension de sa pertinence, notamment dans la manière d’aborder le travail de terrain ethnographique. Après avoir travaillé chacun pendant une bonne dizaine d’années à cette croisée des chemins, les auteurs réfléchissent à la recherche d’une pertinence anthropologique par des matérialisations collaboratives sur le terrain, dans des situations où les anthropologues vont au-delà des gestes de la critique culturelle et de l’observation des participants. Il s’agit de créer des environnements d’accueil dans lesquels nos interlocuteurs ne sont pas seulement co-ethnographes ou co-penseurs mais aussi, et surtout, des invités ethnographiques. L’idée est familière, dans une discipline fondée sur le fait de s’imposer chez les gens partout dans le monde sans y avoir été invité. Dans leurs explorations matérielles, les auteurs envisagent une voie différente : pour eux, accueillir est un mode d’investigation qui inaugure une anthropologie plus ouverte, dans laquelle les zones d’incertitude mutuelle entre une multitude d’acteurs leur permettent de susciter une perplexité générative sans imposer leur discipline aux autres. En conclusion, ils plaident pour une anthropologie pratiquée comme un champ d’invitations, dans l’espoir de refaire le monde avec leurs invités ethnographiques.

How to quote: Criado, T.S., Martínez, F. & Berglund, E. (2025). For an Inviting Anthropology. Journal of the Royal Anthropological Institute. DOI: https://doi.org/10.1111/1467-9655.70017 | PDF

Categories
caring infrastructures city-making collectives concepts ecologies multimodal

Podcast CCCB > Els visitants #2 Perifèria / Los visitantes #2 Periferia

Participo de l’Episodi 2: perifèria, amb Eliane Brum de Els visitants: idees que venen i van, un nou pòdcast d’assaig que amplifica el pensament a partir de lesidees dels participants del programa de residències internacionals del CCCB i la UOC, explorant la sonoritat com un llenguatge més del pensament i connectant les seves idees amb veus i experiències locals. La iniciativa és una coproducció del CCCB i la UOC, amb el suport de la Fundació Privada Mir-Puig.

Com sona la terra de ningú? Què hi ha rere les perifèries que sostenen el planeta? Quin és el centre de gravetat al voltant del qual orbita la nostra societat? Aquest episodi explora universos i territoris perifèrics a partir de les reflexions de l’escriptora i periodista brasilera Eliane Brum.
Amb la participació de Tomás Criado, Reyes Gallegos, Eduardo Neves i Patricia Gualinga.

Compta amb la veu i el guió de la periodista Noelia Ramírez i l’ambientació sonora de la realitzadora Laura Romero.

Participo del Episodio 2: periferia, con Eliane Brum de Els visitants: idees que venen i van, un nuevo pódcast de ensayo que amplifica el pensamiento a partir de las ideas de los participantes del programa de residencias internacionales del CCCB y la UOC, explorando la sonoridad como un lenguaje más del pensamiento y conectando sus ideas con voces y experiencias locales. La iniciativa es una coproducción del CCCB y la UOC, con el apoyo de la Fundación Privada Mir-Puig.

¿Cómo suena la tierra de nadie? ¿Qué hay detrás de las periferias que sostienen el planeta? ¿Cuál es el centro de gravedad alrededor del cual orbita nuestra sociedad? Este episodio explora universos y territorios periféricos a partir de las reflexiones de la escritora y periodista brasileña Eliane Brum.
Con la participación de Tomás Criado, Reyes Gallegos, Eduardo Neves y Patricia Gualinga.

Cuenta con voz y guion de la periodista cultural Noelia Ramírez y la ambientación sonora de la realizadora Laura Romero.

Categories
concepts ethnographic experimentation experimental collaborations multimodal publications

Vocabulario para la experimentación etnográfica > Cultural Anthropology

Hoy se ha publicado la serie del Editors’ Forum Theorizing the Contemporary de Cultural Anthropology titulada:

Vocabulario para la experimentación etnográfica

Editado por Adolfo Estalella, Tomás Criado y Francisco Martínez

Este foro sitúa la experimentación como un impulso creciente en antropología que desborda la escritura permeando el análisis, el trabajo de campo, la teorización y la representación. Las contribuciones que aquí recogemos entienden la experimentación etnográfica como el diseño de situaciones, dispositivos y colaboraciones que refiguran nuestras relaciones con lo empírico y lo analítico mediante prototipados, mediaciones materiales y modos performativos de indagación. Este giro responde a la insuficiencia de métodos y formatos heredados para abordar problemas contemporáneos, cuestionando así las formas y normas de la disciplina. A través de un repertorio de proyectos en todo el arco hispanoparlante, la atención a la experimentación en el momento empírico nos permite expandir la etnografía, pensar con las contrapartes, y convertir a nuestros interlocutores en acompañantes epistémicos antes, durante, y después del trabajo de campo. En diálogo con tradiciones colaborativas y comprometidas, la propuesta perfila una estética y ética propias y muestra su despliegue más allá del norte global. La colección convoca a antropólogos y antropólogas hispanohablantes de Europa y América para proponer un vocabulario que cartografíe este territorio, exhiba su vitalidad y explore las posibilidades que abre para rehacer la etnografía con otras y otros.

ÍNDICE

  • Introducción, Adolfo Estalella (Consejo Superior de Investigaciones Científicas), Tomás Criado (Universitat Oberta de Catalunya) y Francisco Martínez (Universidad de Murcia)
  • Co-fabular. Isaac Marrero Guillamón (Universidad de Barcelona)
  • Conjurar. Ricardo Greene (Universidad San Sebastián)
  • Dejar hacer. Francisco Martínez (Universidad de Murcia)
  • Desconcierto. Diana Espirito Santo (Pontificia Universidad Católica de Chile)
  • (Des)plegar. Santiago Orrego (Universidad Humboldt de Berlín)
  • Ensamblaje ecléctico. Roger Canals (Universitat de Barcelona)
  • Evocar. Mariana Xochiquétzal Rivera García (Instituto Nacional de Antropología e Historia, México)
  • Hacer-aprender. Sebastián Carenzo y Ana Mazzino (Universidad Nacional de Quilmes)
  • Inacabado. Tania Pérez-Bustos (Universidad Nacional de Colombia)
  • Inventariar. Adolfo Estalella (Consejo Superior de Investigaciones Científicas) y Tomás Criado (Universitat Oberta de Catalunya)
  • Montajes colaborativos. Silvia Citro y Soledad Torres Agüero (CONICET, EACYP- Universidad de Buenos Aires)
  • Narrar a distancia. María Eugenia Ulfe (Pontificia Universidad Católica del Perú).
  • Proceso. Roger Sansi Roca (Universitat de Barcelona)
  • Provocación. Ruy Blanes (Universidad de Goteborg)
  • Titubear. Ignacio Farías, Felix Marlow y Rebecca Wall (Universidad Humboldt de Berlín)
  • Tramar. Candela Morado e Isabel Gutiérrez Sánchez (Consejo Superior de Investigaciones Científicas)
  • Visualización Colaborativa. Jorge Núñez (Universidad de Ámsterdam) y Maka Suarez (Universidad de Oslo)
Categories
city-making ecologies ecologies of support ethnographic experimentation events games older people urban and personal devices

Taller «Ciudades que envejecen» @ Setmana de l’Antropologia 2025

En el proyecto CIUDEN participamos de la Setmana de l’Antropologia 2025 organizada por el Institut Català d’Antropologia (ICA) con una activación del juego de mesa «Ciudades que envejecen», una dinámica de juego especulativo creada específicamente para este proyecto como metodología etnográfica. El dispositivo se jugó por primera vez en junio de 2025 durante unos talleres con agentes que intervienen directamente en las transformaciones urbanas vinculadas al envejecimiento. En esta ocasión, llevamos el juego a un entorno disciplinar abierto al público como propuesta de herramienta metodológica especulativa para la investigación antropológica.

Este taller es una invitación a imaginar posibles futuros del envejecimiento en las ciudades litorales mediterráneas a través de un juego de mesa. A partir de esta propuesta buscamos fomentar el diálogo transdisciplinar e intersectorial para pensar horizontes posibles de los retos urbanos demográficos, ambientales, de vivienda, de movilidad y de equipaciones y servicios.

Lugar: Museu Etnològic i de Cultures del Món – Sede Montcada (Carrer Montcada, 12-14, Barcelona).

Actividad con inscripción previa aquí.

Martes 4/11/2025 | 10:00h-13:30h | presencial

Categories
caring infrastructures city-making collectives ethics, politics and economy of care events games multimodal older people participatory & collaborative design of care infrastructures urban and personal devices

Ciclo HABITARES II @ Universidade da Coruña

El equipo del proyecto CIUDEN participamos en el ciclo HABITARES II, organizado por el Equipo de Investigación Sociedades en Movimiento en el marco del Maestrado en Políticas Sociais e Intervención Sociocomunitaria de la Universidade da Coruña con la sesión «Cidades que envellecen: reensamblar os futuros urbanos das persoas maiores».

Acceso a la sesión: https://msteams.link/N5BB

29/10/2025 | 16:00h | online