El proper dimecres 15 d’abril a les 12:30 presentaré al Seminari permanent del Departament d’Antropologia Social de la UB, en debat amb Roger Sansi (UB).
On: Laboratori d’Antropologia (Planta 1) Facultat de Geografia i Història, UB.
Activitat oberta fins a completar aforament
Temptejant la foscor: Indagacions col·lectives sobre el futur de l’habitabilitat urbana
La calor extrema i altres mutacions climàtiques actuals han abocat les ciutats del present a la major crisi de disseny a la qual s’han enfrontat en els últims segles. Aquesta transformació i els graus efectes de desigualtat que comporta, desafien radicalment les nostres concepcions culturals de l’habitabilitat urbana i exigeixen una transformació profunda de les nostres institucions conceptuals i polítiques. Quin hauria de ser el paper de les humanitats en aquest context? El meu treball recent s’ha centrat a revertir la tendència comuna en aquest context urbanístic a buscar solucions ràpides per part de professionals molt ben preparats, però amb pràctiques profundament tecnocràtiques. Això planteja una qüestió crucial en un context d’urgència: Com podem prendre’s seriosament la necessitat d’un pensament col·lectiu sobre els efectes de la mutació climàtica en curs, en un context de rapidesa on pensar es fa equivaler a ralentir els processos de presa de decisions? Com podem abordar i afectar la configuració futura de l’espai urbà sense imposar una única visió, i considerant la multiplicitat de formes de vida (humanes i no humanes) que hi coexisteixen? En un context com aquest, necessitem reivindicar la rellevància de l’experimentació i els temptejos amb tot el que no sabem, generant espais d’indagacions col·lectives per tal d’obrir la pregunta de què podria esdevenir l’habitabilitat urbana del futur. Un d’aquests espais possibles és el “Departament d’Umbrologia”, una institució especulativa per a l’estudi i la intervenció de la vida urbana de les ombres. Aquest projecte articula quatre socis de la ciutat de Barcelona a la cruïlla de les humanitats, l’arquitectura, les arts i les ciències ambientals: els grups CareNet i DARTS de la Universitat Oberta de Catalunya, el col·lectiu Arquitectura de Contacte, les ambientòlogues i divulgadores científiques de Nusos Coop i els artistes especulatius del Laboratori de Pensament Lúdic. El projecte es desenvoluparà a partir del gener de 2026 a través d’una sèrie de tallers col·laboratius de co-creació on temptejarem col·lectivament la foscor del moment present. Es tancarà al 2027 amb un Festival de les Ombres on mirarem de donar la rellevància present i futura a molts sabers intergeneracionals, interculturals i interespècie que ens ajudin a reclamar la sobirania popular de les ombres i la protecció que aquestes fan possible en temps de mutació climàtica.
Us convidem al seminari Ciències a l’ombra organitzat pel Departament d’Umbrologia i coordinat per Nusos Cooperativa. En aquest seminari ens interessa compartir i reflexionar sobre metodologies de recerca participatives, obertes i plurals en la recerca científica, posant el dret a l’ombra al centre, com a estratègies davant el canvi climàtic.
Maria Vives Ingla, investigadora del CREAF, on ha estudiat els processos microclimàtics, ecofisiològics i demogràfics que modulen les respostes dels insectes al canvi climàtic. Actualment treballa en projectes sobre la restauració de zones humides i la governança per a l’adaptació al canvi climàtic. També forma part d’Ecotons, art i ciència.
Paloma Yáñez, investigadora del grup TURBA Lab (UOC) i membre del projecte EmCliC, interessada en els impactes locals del canvi climàtic i els mètodes d’adaptació dels humans. També és cineasta independent i creadora del documental etnogràfic La Ola.
Isabelle Bonhoure, investigadora i membre d’OpenSystems (UB) interessada en els processos de co-creació amb grups de ciutadans en situació de vulnerabilitat, i en investigar com la ciència ciutadana social pot combinar recerca de primer nivell amb accions de transformació social.
Algunes preguntes de partida seran:
Què vol dir parlar de la calor?
Com podem plantejar una ciència que incorpori pluralitat de sabers, perspectives i percepcions i sigui socialment robusta i transformadora?
Què vol dir el rigor científic en aquest context?
De quina manera el dret a l’ombra pot contribuir a un millor confort tèrmic?
El format de la sessió serà:
Benvinguda i obertura del seminari (20’)
Taula rodona de les ponents amb debat obert (90’)
Podeu registrar-vos en el següent formulari: https://forms.gle/qbNRucCoJupw98tp8 (abans del 20 d’abril– inscripcions obertes fins a exhaurir les places)
Agrairem la vostra ajuda enviant aquesta invitació a totes les persones potencialment interessades
El Departament d’Umbrologia és un projecte transdisciplinari finançat per la Fundació Daniel i Nina Carasso que busca prototipar el Departament d’Umbrologia com una institució especulativa per a l’estudi i la intervenció de la vida urbana de les ombres.
Os invitamos al seminario Ciencias a la sombra organizado por el Departamento de Umbrología y coordinado por Nusos Cooperativa. En este seminario nos interesa compartir y reflexionar sobre metodologías de investigación participativas, abiertas y plurales en la investigación científica, poniendo el derecho a la sombra en el centro como estrategia frente al cambio climático.
Maria Vives Ingla, investigadora del CREAF, donde ha estudiado los procesos microclimáticos, ecofisiológicos y demográficos que modulan las respuestas de los insectos al cambio climático. Actualmente trabaja en proyectos sobre la restauración de zonas húmedas y la gobernanza para la adaptación al cambio climático. También forma parte de Ecotons, art i ciència.
Paloma Yáñez, investigadora del grupo TURBA (UOC) y miembro del proyecto EmCliC, interesada en los impactos locales del cambio climático y los métodos de adaptación de los humanos. También es cineasta independiente y creadora del documental etnográfico La Ola.
Isabelle Bonhoure, investigadora y miembro de OpenSystems (UB) interesada en los procesos de co-creación con grupos de ciudadanos en situación de vulnerabilidad, y en investigar cómo la ciencia ciudadana social puede combinar investigación de primer nivel con acciones de transformación social.
Algunas preguntas de partida serán:
¿Qué significa hablar del calor?
¿Cómo podemos plantear una ciencia que incorpore pluralidad de saberes, perspectivas y percepciones y sea socialmente robusta y transformadora?
¿Qué significa el rigor científico en este contexto?
¿De qué manera el derecho a la sombra puede contribuir a un mejor confort térmico?
El formato de la sesión será:
Bienvenida y apertura del seminario (20’)
Mesa redonda de las ponentes con debate abierto (90’)
Podéis registraros en el siguiente formulario: https://forms.gle/qbNRucCoJupw98tp8 (antes del 20 de abril; inscripciones abiertas hasta agotar plazas).
Agradeceremos vuestra ayuda enviando esta invitación a todas las personas potencialmente interesadas.
El Departamento de Umbrología es un proyecto transdisciplinar financiado por la Fundación Daniel y Nina Carasso que busca prototipar el Departamento de Umbrología como una institución especulativa para el estudio y la intervención de la vida urbana de las sombras.
Us convidem a la presentació del Departament d’Umbrologia, que tindrà lloc el proper 26 gener 2026 a les 10h, a la Sala d’actes de Fabra i Coats: Fàbrica de Creació (C. Sant Adrià 20, Barcelona)
Volem prototipar el Departament d’Umbrologia com una institució especulativa per a l’estudi i la intervenció de la vida urbana de les ombres a partir d’una sèrie de tallers de co-creació, col·laboratius i oberts (en el primer any), que desembocaran en un Festival de les Ombres al 2027.
El projecte busca revitalitzar sabers intergeneracionals, interculturals i interespècie, així com estètiques de l’ombra per afrontar comunitàriament les transformacions urbanes que el canvi climàtic suposa. Amb les nostres activitats volem reclamar la sobirania popular de les ombres i la protecció que aquestes ofereixen.
Podeu registrar-vos i incloure les vostres preferències alimentàries en el següent formulari: https://forms.gle/TWbKjEV7RsMcsTN18 (abans del 21 de gener)
Agrairem la vostra ajuda enviant aquesta invitació a totes les persones potencialment interessades
Os invitanos a la presentación del Departamento de Umbrología, que tendrá lugar el próximo 26 de enero de 2026 a las 10 en el Salón de actos de Fabra i Coats: Fàbrica de Creació (C. Sant Adrià 20, Barcelona)
Queremos prototipar el Departamento de Umbrología como una institución especulativa para el estudio y la intervención de la vida urbana de las sombras, a partir de una serie de talleres de co-creación, colaborativos y abiertos (en el primer año), que desembocarán en un Festival de las Sombras en 2027.
El proyecto busca revitalizar saberes intergeneracionales, interculturales e interespecie, así como estéticas de la sombra para afrontar comunitariamente las transformaciones urbanas que el cambio climático supone. Con nuestras actividades queremos reclamar la soberanía popular de las sombras y la protección que éstas ofrecen.
Podéis registraros e incluir vuestras preferencias alimentarias en el siguiente formulario:https://forms.gle/TWbKjEV7RsMcsTN18 (antes del 21 de enero)
Agradeceríamos vuestra ayuda enviando esta invitación a cualquier persona potencialmente interesada.
Los próximos días 2-3 de octubre de 2025, junto con Pablo Alonso y Alejandro Limpo organizaremos en el grupo CareNet de la UOC el seminario: Dispositivos ambientales ¿Cómo hacernos cargo de los paisajes del Antropoceno?
Lugar: Sala U0.1 @ UOC – Carrer del Perú 52, 08018 Barcelona | Evento público, requiere registro
La modernidad convirtió el mundo en un lugar de exploración y explotación. Pero la tierra y la atmósfera, los océanos y la biosfera, por no hablar de las complejas redes de infraestructuras que habitamos, han dejado de ser únicamente escenarios de la vida cultural y política humana. Los paisajes del Antropoceno nos arrojan ante una serie de tareas más allá de los paralizantes mandatos de la modernidad: ¿cómo apreciar las complejas interdependencias que sostienen los mundos contemporáneos? Un buen ejemplo de ello lo tenemos en las frecuentes olas de calor urbanas y marítimas que fabrican innumerables tormentas perfectas en conjunción con nuestros modos de asentamiento urbano. ¿Cómo hacernos cargo de la complejidad de entidades, relaciones, procesos y transformaciones que desbordan en muchas ocasiones las instituciones culturales y políticas heredadas? ¿Qué mundos portan esas instituciones y cómo podemos hacernos cargo de esa herencia?
En este encuentro, proponemos hacer frente a esta tarea de forma experimental y colectiva, abordando lo que llamamos provisoriamente “dispositivos ambientales”. Tomando inspiración de los estudios de la ciencia y la tecnología y, en particular, del concepto ampliado de mediación que han introducido los estudios de medios ambientales y elementales, los dispositivos ambientales pretenden ser una manera de orientar la atención y la creatividad en torno a técnicas y mediaciones que sostienen y articulan entornos y paisajes. En el seminario acogemos diferentes propuestas que abordan mediaciones e iniciativas que buscan retrabajar los paisajes del Antropoceno en este momento crítico: espacios de sombras urbanas y calor, dispositivos para relacionarse con tormentas y espacios urbanos inundables, formas de convivir con micro-partículas tóxicas en suspensión atmosférica, la preparación ante los megaincendios, proyectos que buscan entrar en otras relaciones con cuerpos de agua alterados por la presión antropógena, aproximaciones a la renovada vida social del bioma y diferentes encuentros multiespecie más allá del lenguaje.
Dotando de centralidad a estos dispositivos ambientales, en este seminario queremos hacer presente las diferentes maneras de acoger disposiciones epistémicas y políticas para una indagación compartida sin precedentes: ¿cómo habitar el planeta, en su pluralidad irreductible, asumiendo la pregunta por el cuidado – qué significa “hacerse cargo”– de estas mediaciones?
Programa
(versión de 26/9/2025)
Jueves 2 de Octubre de 2025
9:30-10:00 Bienvenida
10:00-10:30 Tomás Criado, Pablo Alonso y Alejandro Limpo: Dispositivos ambientales ¿Cómo hacernos cargo de los paisajes del Antropoceno?
10:30 -11:15 PLENARIA | Nerea Calvillo: Los Descensos. Mediaciones ambientales en el espacio público. Presenta y modera: Tomás Criado (30’ pres, 15’ Q&A)
11:15-11:30 Pausa
PANEL 1 – Modera: Elisenda Ardèvol
11:30-11:50 Ester Gisbert: Recuperar el xafardeig al safareig. Xismes hidràulics per mullar-nos pel paisatge
11:50-12:10 Hernán Borisonik: Atlas Neguentrópico. Dispositivos biomiméticos para cuerpos de agua
12:10-12:30 Discusión
12:30-12:45 Pausa
PANEL 2 – Modera: Pau Alsina
12:45-13:05 María Heras: Dramaturgias ambientales. Trayendo los cuerpos al diálogo ecosocial
13:05-13:25 Blanca Pujals e Isaac Marrero: Grapando instituciones. Experimentos en la investigación y colaboración basada en las artes
13:25:13:45 Discusión
13:45-15:00 Pausa para comida
PANEL 3 – Modera: Aida Sánchez de Serdio
15:00-15:20 Brais Estévez & Iago Carro: La escuela de calor en Ourense. Inventar la adaptación climática como un colectivo híbrido
15:20-15:40 Ion Fernández de las Heras, Cristina Cano y Blanca Callén: Formas de evidencia infraestructural. Antenas, residuos y atención en los paisajes del Antropoceno
15:40-16:00 Rubén Gómez Soriano y Gonzalo Correa: Compañeros epistémicos. Encuentros multiespecíficos para pensar el mundo por venir
16:00-16:30 Discusión
Viernes 3 de octubre de 2025
9:00-9:30 Bienvenida
9:30-10:15 PLENARIA | Juan Manuel Zaragoza y Miguel Mesa del Castillo: Mar Menor. Historias desde la Zona Crítica. Presenta y modera: Alejandro Limpo (30’ pres, 15’ Q&A)
PANEL 4 – Modera: Toni Roig
10:15-10:35 Albert Arias: Pedaleando el Antropoceno. Ecologías del ciclismo de montaña en el Parque Natural de Collserola
10:35-10:55 Alexandre Molina: Dispositivos para especular. Exploraciones ambientales desde los juegos de mesa
10:55-11:15 Discusión
11:15-11:30 Pausa
PANEL 5 – Modera: Maria Cifre
11:30 -11:50 Laura del Vecchio: Contra el col·lapse? Brunzim! Justicia multiespècie a la fi del món
11:50-12:10 Carlos Pastor: Rituals artístics basats en interaccions més-que-humanes situades en salines
12:10-12:30 Discusión
12:30-12:45 Pausa – desplazamiento
12:45-14:00 Arantza Begueria y Marta Solans: Un chucrut en la calle. Fermentar encuentros multiespecie (20’ pres + chucrut colectivo)
14:00-15:15 Pausa para comida
15:15-16:30 Taller de cierre: ¿Cómo hacernos cargo? Presenta y modera: Pablo Alonso
Gracias a la amable sugerencia de la Prof. Dra. Vivette García Deister he sido convidado como profesor invitado de la UNAM en agosto de 2025, a través del apoyo PAEP 2025.
No sólo tendré el gran placer de viajar a Ciudad de México para conocer a un grupo fascinante de doctorandes, trabajando sobre muy diferentes proyectos etnográficos en el ámbito de los STS y el cuerpo, la salud y las ciencias biológicas, sino que esta será una gran oportunidad de poder compartir y poner en discusión mis investigaciones en curso en el Laboratorio de Estudios de la Ciencia y la Tecnología que la Dra. García Deister coordina como parte del Posgrado en Filosofía de la Ciencia.
¡Una gran ocasión para tramar alianzas sobre inventiva etnográfica y los STS en lengua castellana!
Para quien pudiera interesar, adjunto los detalles.
PROGRAMA
A través del apoyo PAEP 2025, el Laboratorio de Estudios de la Ciencia y la Tecnología de la Facultad de Ciencias y el Programa de Posgrado en Filosofía de la Ciencia de la UNAM convocan al ciclo de conferencias y al taller: La invención etnográfica, que impartirá el Dr. Tomás Criado, en el marco del Seminario de Posgrado Aproximaciones teórico-metodológicas a los STS, a cargo de la Dra. Vivette García Deister y el Dr. Alexis Bedolla Velázquez.
Conferencia #1 27 de agosto de 2025 | Inventar dispositivos de campo: La indagación etnográfica como problematización conjunta
En esta conferencia me gustaría poder repasar el programa sobre la etnografía que une mis más recientes compilaciones (Experimental Collaborations y An Ethnographic Inventory): un trabajo co-desarrollado con mi colega Adolfo Estalella que pone de evidencia la centralidad conceptual y descriptiva de pensar la etnografía desde sus “dispositivos de campo”, esto es, desde las disposiciones afectivas, así como los arreglos sociales y materiales que hacen la etnografía posible. Un trabajo descriptivo y conceptual que nos muestra la etnografía como un trabajo relacional que convierte a los Otros en acompañantes epistémicos de una problematización conjunta del mundo.
Lecturas
Para esta sesión recomiendo las dos introducciones de los libros:
– Criado, T. S., & Estalella, A. (2018). Introduction: Experimental Collaborations. En A. Estalella & T. S. Criado (Eds.), Experimental Collaborations: Ethnography through Fieldwork Devices (pp. 1-30). Berghahn.
– Estalella, A., & Criado, T. S. (2023). Introduction: The ethnographic invention. En An Ethnographic Inventory (pp. 1-14). Routledge.
Para profundizar, sugiero los siguientes capítulos en que me apoyaré en mi conferencia:
– Marrero-Guillamón, I. (2018). Making fieldwork public: Repurposing ethnography as a hosting platform in Hackney Wick, London. En A. Estalella & T. S. Criado (Eds.), Experimental Collaborations: Ethnography through Fieldwork Devices (pp. 179-200). Berghahn.
– Pérez-Bustos, T. (2023). How to stitch ethnography. En T. Criado & A. Estalella (Ed.) An Ethnographic Inventory. Field Devices for Anthropological Inquiry (pp.192–199). London: Routledge.
– Farías, I. y Criado, T. (2023). How to game ethnography. En T. Criado & A. Estalella (Ed.) An Ethnographic Inventory. Field Devices for Anthropological Inquiry (pp. 102–111). London: Routledge.
– Pierotti, G. y Giordano, C. (2023). How to get caught in the ethnographic material. En T. Criado & A. Estalella (Ed.) An Ethnographic Inventory. Field Devices for Anthropological Inquiry (pp. 102–121). London: Routledge.
Conferencia #2 28 de agosto de 2025 | Fragmentos de una etnografía futura: Prototipos para un Departamento de Umbrología
En esta conferencia quisiera poder hablaros de mi proyecto más reciente en curso, una colaboración con el Ayuntamiento de Barcelona que, en sus planes de adaptación climática, ha puesto de manifiesto la importancia del diseño de las sombras, convirtiéndolas en una Zona Crítica del cuidado urbano contemporáneo.
Concepto
En muchos lugares del mundo, el calor ha dejado de ser un evento meteorológico abstracto, recurrente o estacional. Las mutaciones climáticas del presente están alterando nuestras culturas climáticas, con efectos desiguales y devastadores, requiriendo innumerables exploraciones sobre cómo articular formas de vida futura más plurales y cuidadosas. En un momento en que los profesionales del diseño y las administraciones se esfuerzan por encontrar adaptaciones urbanas futuras, las personas que trabajamos en el ámbito de los STS con una perspectiva etnográfica también tenemos un importante papel que poder jugar. Sin embargo, esto puede requerir adaptaciones cruciales de nuestra práctica etnográfica.
Convencionalmente descrita como una práctica empírica, inmersiva y de naturaleza documental, con un objetivo descriptivo, hecha en el presente aunque atenta a las ramificaciones pasadas de los hechos observados, ¿cómo tomar en serio la necesidad de estudiar y de afectar al futuro del diseño urbano? En mi opinión, no sólo necesitaremos buenas descripciones, sino también una “etnografía futura”: con enfoques más prospectivos y especulativos, buscando afectar las sensibilidades de los profesionales del diseño urbano, para evitar que las llamadas a la acción desde el campo del diseño se impongan tecnocráticamente (es decir, sin considerar la multiplicidad de nuestras prácticas urbanas).
Como parte de un trabajo etnográfico en los últimos dos años acompañando iniciativas de diseño de sombras en el espacio público en Barcelona, he sentido la necesidad imperiosa de responder a los prototipos urbanísticos con el prototipado de un espacio etnográfico colectivo: el “Departamento de Umbrología” (https://umbrology.org/), una entidad ficcional inspirada en la investigación artística, que trata de contribuir a la futurización especulativa de nuestras formas de habitar cuidadosamente en entornos urbanos recalentados; y lo hace mediante dispositivos de campo etnográficos como talleres de co-creación, juegos observacionales, paseos experienciales y prácticas de dibujo atmosférico en las que no sólo describimos las ciudades de las sombras del presente. También tanteamos especulativamente fragmentos de una etnografía futura, sensibilizándonos a la importancia que tendrán las sombras en las transformaciones del cuidado urbano.
Referencias (para profundizar tras la conferencia, haré mención a argumentos que aquí aparecen)
Criado, T. S. (2021). Anthropology as a careful design practice? Zeitschrift für Ethnologie, 145(2020, 1), 47-70.
Criado, T.S. (2024). The City of Shades: Ethnography of Urban Habitability in Times of Climate Mutation. Tarde, a handbook of minimal and irrellevant urban entanglements, 6. URL: https://tarde.info/the-city-of-shades/
29 de agosto de 2025 | Taller: Dar cuenta de la invención etnográfica de proyectos del Laboratorio de STS la UNAM
Hora y Lugar
10:00-14:00, Facultad de Ciencias UNAM, Laboratorio de Estudios de la Ciencia y la Tecnología
Concepto
En esta sesión quisiera aprender de vuestra inventiva en los trabajos en curso del Laboratorio de STS de la UNAM y ayudaros a pensar cómo documentarla para que inspire a otras personas. Ese es el espíritu que anima la plataforma xcol, https://xcol.org/
Para el taller, me gustaría pediros que traigáis (1) un objeto (preferiblemente con presencia material densa, no sólo una foto en el móvil; si es una foto, por favor, imprimidla); (2) varias copias impresas con una ficha de 1 página, como las del inventario etnográfico, sobre vuestro propio proyecto. Para inspiraros, os dejo este pequeño ‘how to’ que quizá pueda orientaros: https://xcol.org/xposition/writing-inventions-a-how-to-guide-to-approach-the-description-of-field-devices/
Para nuestra conversación inicial, me gustaría usar un método peculiar, una adaptación del “Seminario a la carta” que inventamos en 2014 en unos encuentros entre científicas sociales y diseñadores. Se trata de un juego de cartas para seminarios de lecturas con una metodología igualitaria cuyas reglas podéis consultar aquí: https://workshopalacarte.wordpress.com/castellano/ En este caso, las lecturas serán vuestras fichas.
Lectura preparatoria
Criado, T. S., & Estalella, A. (2023). Conclusion: Taking inventory. En T. S. Criado & A. Estalella (Eds.), An Ethnographic Inventory: Field Devices for Anthropological Inquiry (pp. 222-230). Routledge.
It is organized around eight key themes and concepts that have marked anthropological debates in Europe over the past 20 years. Featuring engaging contributions, anthropologists from different generations and backgrounds come together to collaboratively reflect on questions that keep recurring throughout the book series. As a tribute to anthropology in and of Europe, the book is an experiment in collaboration as much as a testament to anthropology’s vitality and relevance in a world which sees itself confronted by challenges of planetary dimension.
I was honoured to have been invited by the editor to act as ‘chapter editor’ of a reflection on the transformations of ethnography in the recent decades, tasked with selecting collaborators to accompany me in this reflection. Following an editorial suggestion, these were to be ethnographers at different stages of their careers, experimenting with and exploring the mediaof ethnography and a wide range of problems. At the editors’ request, these were t be relevant colleagues different from my regular cothinkers or coinstigators. Also, it required finding the appropriate way of discussing these matters without the grounds of existing knowledge or interactions, and without a suitable opportunity to meet in person to do this. To respond to this challenge, I conceived my role less as an editor and more as a ‘host’: the facilitator of a collaborative process, creating the conditions for the conversation to be fruitful in a rather open-ended way
I had the immense luck of counting on the following guests for our conversations ‘in the kitchen’ of more than textual ethnography:
Maka Suárez, part of the Kaleidos collective (Universidad de Cuenca, Ecuador), who collaborated in the construction of the digital ethnographic platform (EthnoData) designed by Jorge Núñez to pursue research and public engagement work on data practices in and around different forms of violence in Ecuador.
Claudio Sopranzetti, coauthor of The King of Bangkok, a collaborative ethno- graphic novel with editor and translator Chiara Natalucci and illustrator Sara Fabbri based on fieldwork on political movements in Thailand.
Indrawan Prabaharyaka, a member of Labtek Apung (Floating Tech-Lab), a collective whose members are a chemist, an engineer, a visual artist, an architect, and an anthropologist. We work on urban ecology We have done several projects on river pollution, we are currently experimenting with architectural- cinematographic techniques to immerse in and engage with the world of nonhuman primates in Muaragembong, mangrove patches at the periphery of Jakarta.
Marina Peterson, who besides her interest in airport noise as amplifying the indefinite urbanism of Los Angeles has been exploring how experimental forms of writing and sound recording can probe into difficult-to-grasp atmospheric phenomena. She is codirector of the Bureau for Experimental Ethnography at UT Austin, which organizes events and through a series of online meetings: recorded, later transcribed. A selection of these conversations formed the basis of the chapter, subject to a few rounds of rewritting.
***
Our conversations took place online: recorded, then transcribed. A selection of them formed the backbone of the first manuscript of the chapter, later reworked several times. In sharing fragments of our choral and virtual kitchen- like exchanges, we aim to further the book’s concern with collaborations and engagements, discussing the ‘more- than- textual’ transformations of ethnography. As we see it, this entails: (i) learning to appreciate collaborative experiments, projects and engagements – hence, opening up to the multivocality of the places we do research in, the plurality of ways of thinking, doing, telling and conceptualizing already present in the lives of our epistemic partners, from which we could re- learn and re- imagine our practice; and (ii) discussing the challenges of doing multimodal ethnographic projects today – the hopes and wishes, but also the problems or the predicaments encountered when exploring ethnography’s different means and modes of storytelling and doing abstraction. All in all, this was a very enjoyable process. We hope the result is also interesting for you, reader!
Ethnographies: In the kitchen of ‘more than textual’ ethnography
Throughout the last century, ethnography has come to stand as anthropology’s main empirical approach. Over this period, ethnography has developed into a particular mode of enquiry, partaking in and learning from the worlds and lives of people and other beings. This chapter aims to explore the challenges and possibilities of ‘more- than- textual’ approaches, paying particular attention to our own collaborative experiments as well as those of others who inspired us or with whom we have been in conversation. In reflecting about their challenges, we aim to foreground the ‘adventure of relevance’ that contemporary explorations in jointly crafting
research objects and conditions of contemporary anthropological enquiry might entail. We will discuss how contemporary ethnographic works have not simply expanded beyond the graphic but have affected our approaches and our objects of study, also refiguring how and what we take the object of anthropology to be, well beyond ethnos. Indeed, going beyond functionalist, structuralist or cultural–interpretivist approaches, some colleagues have started foregrounding multi- species or more- than- human or environmental concerns, engaging with hard-to-grasp atmospheric phenomena. What we find so intriguing about these experimental openings of the ‘more- than- textual’ is that they force us to consider the following questions: What is ethnography today? And, even more importantly, what could it become?
How to quote: Criado, T.S., Peterson, M., Prabaharyaka, I., Sopranzetti, C. & Suárez, M. (2025). Ethnographies: In the kitchen of ‘more than textual’ ethnography. In J. Tošić, S. Strasser & A. Lems (Eds.) Re-turns, Entanglements and Collaborations: Anthropological Experimentations (pp. 281-309). New York: Berghahn | PDF
Aquest estiu al Departament d’Umbrologia estem duent a terme el projecte Comunitats a l’ombra (subvencionat per l’Ajuntament de Barcelona): un mapatge participatiu i un procés d’intervenció per tal de construir “comunitats a l’ombra” en el districte de Sant Andreu de Barcelona, liderat per Nusos Coop i Arquitectura de Contacte.
Institut Escola Vapor i Molí (C. de Guardiola i Feliu, 7-9, 08030 Barcelona) dt. 13 maig · 09:15 – 11:45, dt. 20 maig · 09:15 – 11:45, dt. 03 jun · 09:15 – 11:45
Tallers d’anàlisi i cocreació per empoderar els joves com a agents actius en el procés de transformació ecosocial de la ciutat que habiten.
Arran d’una necessitat ja expressada pel veïnat del barri de Sant Andreu de fer-lo més habitable —especialment durant l’estiu—, es proposa aquest projecte que incorpora els joves que habiten aquest espai de forma quotidiana (l’alumnat de l’Institut Escola Vapor i Molí) en el procés d’identificació d’aquesta necessitat i en el desenvolupament de possibles solucions.
Es duran a terme tres tallers amb l’alumnat de 4t d’ESO, seguint l’esquema següent:
Anàlisi d’usos. El focus no se centra tant en la lectura formal de la ciutat com en tot allò que hi passa en l’àmbit de la vida quotidiana. En aquesta sessió es comptarà amb l’acompanyament d’Umbrology, un col·lectiu d’antropòlogues i geògrafes que orienten l’anàlisi urbana a partir de l’ombra i els canvis socials que aquesta comporta.
Mapatge d’habitabilitat. L’objectiu d’aquesta sessió és entendre i fer visibles els factors que fan que alguns espais observats en la sessió anterior presentin una intensitat d’ús més gran i diversa. Aquesta activitat es realitzarà amb el suport de la cooperativa de ciència ciutadana Nusos, i inclourà la presa de dades com temperatura, humitat, etc.
Construcció col·lectiva d’estratègies. A partir de les conclusions extretes en les sessions anteriors, es dinamitzarà una sessió de cocreació per desenvolupar propostes de millora que reforcin la demanda d’ombres plantejada per la comunitat.
Caminar és una manera interactiva d’explorar i entendre una ciutat. A Barcelona, reconeguda com una de les ciutats més caminables, caminar és una activitat agradable. No obstant això, amb l’augment de la calor, caminar en els mesos estiuencs pot convertir-se en una activitat poc saludable i, fins i tot, perillosa.
Aquest taller convida a persones i entitats interessades pel canvi climàtic a les nostres ciutats, així com a recercaires i estudiants de les cièncias socials, les ciències ambientals, les arts i les disciplines del disseny urbà a pensar des de les seves experiències urbanes amb la calor i el sol: identificant espais de perill o exposició i ideant pràctiques col·lectives de protecció i cura.
Ho farem mitjançant dues activitats: primerament, passejarem al voltant de Can Jaumandreu observant, mesurant i cartografiant zones d’ombra (casuals o intencionals), imaginant-les en diferents estacions de l’any amb l’ajuda d’una app.
Després, traduirem aquestes experiències en un taller de co-creació per grups d’una senyalètica urbana del canvi climàtic, on abordarem diferents propostes, variant (1) els materials utilitzats, (2) els modes d’implementació, i (3) el públic objectiu. Creiem que la senyalètica pot esdevenir una pràctica col·lectiva rellevant per prendre consciència i intervenir els nostres espais públics en un context de canvi climàtic que posa en risc a molts diferents col·lectius i persones.
Tancarem amb un testeig i debat a l’exterior sobre les diferents propostes.
L’activitat està dissenyada per a un grup d’unes 20-30 persones participants.
Amb la participació de: Xavier Acarín, Barbara Adams (New School), Zeynep Akıncı, Adrià Bardagí (Arquitectura de Contacte), Marta Belev, Glòria Carrasco Turigas (IS Global), Sandra Carrizo (Asociación Española Contra el Cáncer-Barcelona), Maria Cifre (CareNet, UOC), Raquel Colacios Parra (TURBA, UOC), Tomás Criado (CareNet, UOC), Dennis Dizon, Ada Duran Berrojo, Marina Duran Lombardía (CareNet, UOC), Carme Garcia (Nusos Coop), Benjamin Gauchia (Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat, AjBCN), Andrea Nóblega Carriquiry (TURBA, UOC), Laura Oliveras (Agència de Salut Pública de Barcelona), Marina Pera (TURBA, UOC), Irene Ripoll Murcia, Sergio Ruiz Cayuela (IMPACTE, UAB) Isabel Ruiz Mallén (TURBA, UOC)
Ahir vaig tenir l’oportunitat de debatre a Bàsics de Betevé amb la Sònia Hernández-Montaño – coordinadora d’arquitectura i salut del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya – sobre els reptes urbans de la calor extrema i com reaprendre a viure a les ciutats d’avui posant l’ombra al centre
***
Barcelona té prou ombra? “Durant 200 anys l’urbanisme europeu s’ha obert al sol, ara és un problema”
Analitzem al ‘bàsics’ com es poden adaptar les ciutats a aquesta nova realitat des dels punts de vista urbanístic, arquitectònic i social
En marxa el pla de Barcelona per ampliar els espais d’ombra a la ciutat. L’objectiu és plantar més de 9.000 arbres d’ara al 2026 i també instal·lar 194 estructures i tendals per mitigar el sol i la calor. Es tracta d’una iniciativa que s’emmarca dins el Pla clima, pensat per atenuar els efectes del canvi climàtic a la ciutat.
Com es poden adaptar les ciutats a aquesta nova realitat des dels punts de vista urbanístic, arquitectònic i social? En una entrevista al bàsicsSònia Hernández-Montaño, coordinadora d’arquitectura i salut del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, considera que els tendals són infraestructures d’emergència però que “a llarg termini s’ha d’anar a la implementació de verd per tot l’avantatge que té i no només la generació d’ombra”.
L’investigador del grup CareNet de la UOC, Tomàs Criado, alerta que “estem en un moment d’emergència o fins i tot mutació climàtica”. Recorda que “en els darrers 200 anys l’urbanisme europeu s’ha obert cap al sol i ara ens trobem amb un problema. Hem de canviar la manera de com ser un habitant urbà”.
Per Criado, les ombres a més de protegir del sol i la calor, “fan la ciutat més inclusiva, sota l’ombra hi ha infants, gent gran…”. Per l’investigador, aquestes persones “haurien de reclamar la seva sobirania de les ombres i generar les que cadascú necessiti”.
Què fan altres ciutats per mitigar els efectes del canvi climàtic?
Altres ciutats del món també es preparen per a les altes temperatures, la calor i el sol i, més enllà dels arbres, proposen solucions per mitigar els efectes de l’escalfament. Alguns exemples els trobem a Sevilla i Màlaga, amb tendals als carrers, les illes de frescor de París, un joc d’ombres a Phoenix, vaporitzadors als carrers de Tòquio, el túnel de paraigües de Doha i les dunes i un oasi urbà a Abu Dhabi.
[ES] El urbanismo de la modernidad puso al Sol en el centro. Pero los peligros de su exposición excesiva, agravados por la crisis climática, exigen repensar la arquitectura y el espacio público desde la sombra.
[CAT] L’urbanisme de la modernitat va posar el Sol al centre. Però els perills d’exposar-s’hi excessivament, agreujats per la crisi climàtica, imposen repensar l’arquitectura i l’espai públic des de l’ombra.
[EN] The urban architecture of modernity placed the Sun centre stage. But the dangers of over-exposure to the Sun’s rays, aggravated by the climate crisis, are forcing us to rethink public spaces and architecture from the perspective of shade.
The Open University of Catalonia’s CareNet research group is pleased to invite you to «Contested Futures: Unsettling ageing, ecological, and digital transitions», an interdisciplinary symposium about the role of futures in research on ageing, climate crisis, and digitalisation.
On the 31st of March, we invited international STS scholars to theorise and empirically analyse the imaginaries, practices and narratives of the future in these three areas.
Helen Manchester (University of Bristol, UK),
Judith Igelsböck (Open University of Catalonia, Spain),
Uriel Fogué (Universidad Politécnica de Madrid, Spain),
Alex Wilkie (Goldsmiths, University of London, UK).
On the 1st of April, we will have a hands-on and participatory workshop on future methods. This workshop is designed to foster a collaborative and speculative exploration of methods, practices and ideas on how to analyse, perform, reimagine and produce futures. Participants of this workshop are the invited international speakers and UOC scholars working on future studies.
What is this workshop about?
Ageing, climate crisis, and digitalisation are three domains deeply shaped by imaginaries, narratives, and prospective practices in which the futures of modern societies are constantly negotiated and contested.
Across these research fields, we observe a recurring invocation of potential futures – futures that have not yet materialised and remain uncertain but still are already shaping the present. These futures often appear in dystopian terms, as threats and risks: ageing, framed as a “demographic bomb” or “grey tsunami” that will overwhelm healthcare and social systems; a world becoming increasingly uninhabitable and unequal due to global warming and extreme weather; and the strangeness of artificial intelligence, as the boundaries between truth and falsehood, knowledge and ignorance, get blurred.
Public policy frames these futures as “challenges”, threats that are also presented as opportunities. They imply an obligation to transform the present in preparation for the future. Anticipating these futures acts as a call to action in the present, shaping life in advance and directing it toward specific horizons. For this reason, these “challenges” are often linked to various transitions –demographic, eco-social and digital– that require the continuous production of new knowledge and innovations.
To mitigate the so-called “demographic bomb”, policies on healthy ageing, ageing biomedicine, and gerontechnology seek to build a future in which people live longer without falling ill, maintain their independence, and defy the effects of ageing. To reconcile the climate crisis with capitalist progress, new technological solutions are emerging: space colonisation, geoengineering, urban adaptation, sustainable infrastructures, green energy. Responding to the risk of losing the ability to distinguish between truth and falsehood, between knowing and not knowing, new initiatives are being developed to promote responsible, ethical and inclusive artificial intelligence.
All of this shows how the future, far from being settled, is an object of contestation. We are concerned with how futures are not only imagined, anticipated, and enacted, but also cancelled, ignored, destroyed, and even colonised.
A space for reflection and practice
In this workshop, we invite scholars working in these three areas to explore questions such as:
What futures guide research on ageing, climate change, and digitisation?
To whom do these futures belong?
Who is empowered to imagine, to narrate, and to generate future-oriented practices-and who is not?
Which futures prevail? Which are silenced?
In what ways are futures being brought into the present and presents brought into the future? By what means, by what practices, by what methods?
What are the effects of power that their anticipation generates, and on whom?
We do not wish to approach these questions solely through theoretical reflection or through the empirical analysis of practices and narratives of the future — although both of these remain essential. Rather, we seek to foster an exchange of practices, methods, and techniques that enable us to think, analyse, transform, reimagine, and reconstruct futures. Thus, this is an invitation to explore the potential of participatory methods, speculative design, arts-based methodologies (visual, performative, etc.), and game-based approaches, among others. We want to create a space not only for analysing futures, but also for experimenting with and constructing new ways of imagining and inhabiting futures.
Schedule
Day 1 – Monday, March 31st
10:00 – 10:30h – Welcome and introduction
10:30 – 11:45h – Session 1
“Communities at the Margins: temporalities and sociodigital futures-in-the-making”
This presentation draws on our experiences co-producing Sociodigital futures (SDF) research with older adults living at the margins in the UK. We adopt a feminist technoscience approach to how SDF are claimed, imagined and acted upon, working with principles of design justice (Constanza-Chock, 2020) and anticipatory orientated design approaches (Korsmeyer, Light and Grocott, 2022).
We have found that the concept of SDF can be at best, intriguing and difficult to grasp; and at worst, alienating and insensitive. Its ‘digital’ component seems to dictate closed-down futures and fear and overwhelm seem to be dominant affective responses. In parallel, the emphasis on ‘futures’ is often perceived as disregarding present, immediate concerns such as the cost-of-living crisis and austerity politics (Brannen and O’Connell, 2022).
Given this we are developing our anticipatory design practices that start from what matters to older adults living at the margins and their lived, felt, embodied encounters with sociodigital infrastructures in the complex, thick present (Haraway, 2016).
Discussant:Blanca Callén (CareNet, Universitat Autónoma de Barcelona)
“A Twin Future: Explorations on Interactive Storytelling “
Digital twins are presently advertised as intelligent and dynamic replicas that are taking digital representation onto the next level. Digital twins can be deployed to monitor and “optimize” processes in a broad range of application areas such as disaster management, health care, or urban development.
Promoters of this emerging technology capitalize on our fascination with twins and the cliché that twinship “represents the ideal form of attachment” (de Bres 2024) and introduce the digital twin as a loyal companion that is intuitively and benevolently supporting the well-being of its ‘real-world’ equivalent. Potentially more problematic facets of digital representation, such as matters of ownership, artificial (in)justice, transparency or (ir)reversibility get out of sight.
In the presentation, I will share my interdisciplinary and collaborative attempts at critically engaging with the creation of digital twin futures beyond utopia and dystopia. These processes could be inspired by (human) twin studies and twin fiction and the various twin kinds and ways of “twinning” and “un-twinning” (Viney 2021) that have been described and lived, devicing the twin-metaphor and using interactive storytelling to open up space for thinking about the future of digital representation.
Discussant:Daniel López (CareNet, Universitat Oberta de Catalunya)
Assuming the ecological performativity of architecture entails understanding constructive and spatial processes as complex frameworks where commitments of different kinds are established. Based on a series of experiences developed over the last few years, this lecture seeks to think of architectural projects as ecological contracts and their constructive details as ecological portals that materially assemble more-than-human pasts, presents and futures.
Discussant:Tomás Criado (CareNet, Universitat Oberta de Catalunya)
“Energy Probes: Speculative Co-Design with More-than-Human Communities”
This presentation explores how inventive and practice-based design methods, combined with Science and Technology Studies, have been deployed to understand and intervene in the practices, hopes and futures of UK-based energy communities engaged in energy transitions. In so doing, I explore how such interdisciplinary methods shape collective engagement with futures, social data production, and nonhuman involvement. Drawing on UK-based fieldwork and co-design, it considers how more-than-human Engagement Workshops, idiotic Energy Probes, and visual Energy Workbooks challenge social science assumptions about method, energy demand reduction, more-than-human participation and data collection. Rather than impartial data elicitation tools, these speculative techniques act as generative and possibilistic methods, aimed at eliciting data on aesthetic and material energy practices, community composition and energy futures. Positioned within debates on futures and inventive methods, this research rethinks engagement and agency in the context of socioecological crises.
Discussant: Israel Rodríguez (CareNet, Universitat Oberta de Catalunya)
13:15 – 13:45h – Final discussion
Day 2 – Tuesday, April 1st
The aim of the second-day workshop is to enable academic exchanges and mutual learning on futuring methods among UOC research groups and invited speakers. This dynamic approach allows researchers to learn from each other and adapt best practices to their own projects, fostering an environment of continuous collaboration and growth. Participants will showcase various futuring methods, engage in the collaborative design of specific methods, and discuss their relevance for the social sciences and humanities.
10:00 – 10:30h – Welcome and presentation
10:30 – 12:00h – Futuring methods showcase
Helen Manchester (Bristol University)
Alex Wilkie (Goldsmiths College, University of London)