Categories
art caring infrastructures design intraventions events experimental collaborations heat and shade intravention participatory & collaborative design of care infrastructures

Seminari: Arquitectures a l’ombra / Arquitecturas a la sombra (16/3) > Departament d’Umbrologia

[CAT] Benvolgudes / benvolguts

Us convidem al seminari del Departament d’Umbrologia Arquitectures a l’ombra que tindrà lloc el proper 16 de març 2026 entre les 17:00 i les 20:00, a l’Espai Línea (c. de Girona, 52, 08009 Barcelona – proper a L2 Tetuan), organitzat pel Departament d’Umbrologia i coordinat per Arquitectura de Contacte SCCL

Per aquest seminari hem convidat a:

– Sònia Hernández-Montaño Bou, estudi Arquitectura Sana 

– Mireia Juan, col·lectiu Makea Tu Vida

– Oriol Roig, dissenyador industrial i paisatgista

Amb aquestes persones convidades ens preguntem:

Com habitem l’ombra? Quins són els seus impactes en la nostra salut? Com l’hem de dissenyar? Quines comunitats es poden crear al seu voltant? Com podem responsabilitzar-nos col·lectivament del dret urbà a l’ombra?

El format de la sessió serà:

– Obertura de 20′

– Xerrades (30′ cadascuna)

– Taula rodona

– Debat obert 

Podeu registrar-vos en el següent formulari: https://forms.gle/AojCUAWWMwKtVyk86 (abans del 13 de març – inscripcions obertes fins a exhaurir les places)

Agrairem la vostra ajuda enviant aquesta invitació a totes les persones potencialment interessades

Cordialment,

El Departament d’Umbrologia

Seminari coordinat per Arquitectura de Contacte SCCL

El Departament d’Umbrologia és un projecte transdisciplinari finançat per la Fundació Daniel i Nina Carasso que busca prototipar el Departament d’Umbrologia com una institució especulativa per a l’estudi i la intervenció de la vida urbana de les ombres. 

El Departament d’Umbrologia és un projecte dels grups CareNet & DARTS (UOC), Arquitectura de Contacte, Nusos Coop i Laboratorio de Pensamiento Lúdico 

+ info: https://umbrology.org/carasso-2025-2027/

(Reps aquest correu perquè algun dels membres del consorci ha suggerit el teu nom, però si volguessis que no tornéssim a enviar-te més informació sobre el projecte, agrairíem si ens ho poguessis fer saber per treure’t de la llista)

**

[ES] Estimadas/os: Os invitamos al seminario del Departamento de Umbrología Arquitecturas a la sombra, que tendrá lugar el próximo 16 de marzo de 2026 entre las 17:00 y las 20:00 h, en el Espai Línia (c/ de Girona, 52, 08009 Barcelona – cerca de L2 Tetuán), organizado por el Departamento de Umbrología y coordinado por Arquitectura de Contacte SCCL Para este seminario hemos invitado a:

– Sònia Hernández-Montaño Bou, estudio Arquitectura Sana 

– Mireia Juan, colectivo Makea Tu Vida

– Oriol Roig, diseñador industrial y paisajista

Junto a estas personas invitadas nos preguntamos:

¿Cómo habitamos la sombra? ¿Cuáles son sus impactos en nuestra salud? ¿Cómo debemos diseñarla? ¿Qué comunidades pueden crearse a su alrededor? ¿Cómo podemos responsabilizarnos colectivamente del derecho urbano a la sombra?

El formato de la sesión será:

– Apertura (20′)

– Charlas (30′ cada una)

– Mesa redonda

– Debate abierto

Podéis inscribiros en el siguiente formulario: https://forms.gle/AojCUAWWMwKtVyk86 (antes del 13 de marzo – inscripciones abiertas hasta completar aforo).

Agradeceremos vuestra ayuda difundiendo esta invitación a todas las personas potencialmente interesadas.

Cordialmente,

El Departamento de Umbrologia

Seminario coordinado por Arquitectura de Contacte SCCL

El Departamento de Umbrología es un proyecto transdisciplinar financiado por la Fundación Daniel y Nina Carasso que busca prototipar el Departamento de Umbrología como una institución especulativa para el estudio y la intervención de la vida urbana de las sombras.

El Departamento de Umbrología es un proyecto de los grupos CareNet & DARTS (UOC), Arquitectura de Contacte, Nusos Coop y Laboratorio de Pensamiento Lúdico 

+ info: https://umbrology.org/carasso-2025-2027/

Categories
ethnographic experimentation events experimental collaborations multimodal publications

Multimodal Ethnography Days (March 12-13, Barcelona)

[EN]

On March 12th and 13th, the Berlin colleagues with whom I have developed the Multimodal Appreciation kit will be visiting Barcelona: https://www2.hu-berlin.de/multimodalappreciation/kit/ (a toolkit for evaluating multimodal ethnographic research).

We have organized a two-part seminar: the first session will be held at UB on the 12th (more disciplinary), and the second at UOC on the 13th, focusing on interdisciplinary forms of multimodal ethnographic research.

You can find all the details at this link: https://symposium.uoc.edu/go/multimodalethnographydays (click here to download the program as a PDF)

I would greatly appreciate any help with spreading the word!

[ES]

Los próximos 12 y 13 de marzo visitarán Barcelona mis colegas de Berlín con quienes hemos desarrollado el kit Multimodal Appreciation: https://www2.hu-berlin.de/multimodalappreciation/kit/ (un kit para la evaluación de la investigación etnográfica multimodal).

Hemos organizado un seminario (que se impartirá en inglés) con dos partes: una en la UB el día 12 (más disciplinaria) y otra el día 13 en la UOC, más centrada en las formas interdisciplinarias de investigación etnográfica multimodal.

Me gustaría mucho invitaros a asistir. Tenéis toda la información en este enlace: https://symposium.uoc.edu/go/multimodalethnographydays (clicar aquí para descargar programa en PDF)

¡Agradecería cualquier ayuda con la difusión!

[CAT]

Els propers 12 i 13 de març visitaran Barcelona els meus col·legues de Berlín amb qui hem desenvolupat el kit Multimodal Appreciation: https://www2.hu-berlin.de/multimodalappreciation/kit/ (un kit per a l’avaluació de la recerca etnogràfica multimodal).

Hem organitzat un seminari (que es farà en anglès) amb dues parts: una a la UB el dia 12 (més disciplinària) i una altra el dia 13 a la UOC, més centrada en les formes interdisciplinàries de recerca etnogràfica multimodal.

Teniu tota la informació en aquest enllaç: https://symposium.uoc.edu/go/multimodalethnographydays (cliqueu aquí per descarregar una versió en PDF del programa).

Agrairia qualsevol ajuda amb la difusió!

Categories
ethnographic experimentation events experimental collaborations inventory multimodal

CoCA 2026 > Taula rodona: “Hi ha antropologia més enllà de l’etnografia?”

Taula rodona: “Hi ha antropologia més enllà de l’etnografia?” al 4t Congrés Català d’Antropologia

El proper 30 de gener de 2026 a les 12h – Aula Magna, Geografia i Història, UB

Coordina: Roger Sansi Roca

Participa: Elisenda Ardèvol, Roger Canals, Isaac Marrero-Guillamón i Tomàs Criado.

Des de fa dècades, l’antropologia es qüestiona els seus fonaments com a disciplina, aparentment sense haver arribat a una conclusió consensuada. La relació entre antropologia i etnografia és una de les qüestions més complexes i polèmiques en aquest debat. Per una banda sembla que l’etnografia es elvalor principal de l’antropologia: les teories passen però l’etnografia es queda; la etnografia es allò que caracteritza la disciplina i que cal protegir de l’apropiació d’altres disciplines. Per altra banda, continuen a proliferar les propostes experimentals, multimodals, etc., que sovint es defineixen com a etnogràfiques, però que per altra banda semblen qüestionar els límits del que tradicionalment entenem com a etnografia. De fet tenim una definició clara d’ etnografia, més enllà dels manuals que compartim amb els nostres estudiants? Tindria sentit abandonar el concepte d’etnografia com proposa Tim Ingold? Hi ha antropologia més enllà de la etnografia? I si el que defineix la disciplinarietat és una metodologia, valdria la pena pensar l’antropologia més enllà de la disciplina, no només en termes inter-disciplinars, però anti-disciplinars? Convidem a aquesta taula rodona a antropòlegs que adrecin aquestes qüestions no necessàriament de forma directa, proposant models generals del que es o no es l’antropologia o l’etnografia, sinó a partir de la seva pràctica i la seva experiència. L’objectiu es situar aquestes qüestions en el terreny de què fem com a antropòlegs, no nomes què pensem.

Categories
caring infrastructures collectives ecologies of support ethnographic experimentation events experimental collaborations heat and shade more-than-human

Segones Jornades MUSSOL (UOC): “Prospeccions i pràctiques de la imaginació”

Universitat Oberta de Catalunya

Dijous 4 de desembre, 2025, Edifici C, sala C 0.6

En una època signada per múltiples crisis (ecològica, econòmico-urbanística, educativa, de narratives, entre altres), la imaginació s’anuncia igualment en estat crític. Si definim imaginar com l’acte de fer present allò que és absent, quin és el destí de la imaginació en el seu rol com a praxi de transformació social? La Jornada Prospeccions i pràctiques de la imaginació vol posar en debat tant les prospeccions teòriques com les pràctiques de la imaginació amb què diferents grups de treball i de recerca de la UOC estan treballant en diferents àmbits i formes d’actuació.

Programa

9.30h

Introducció: Marina Garcés i Ignasi Gozalo Salellas (UOC, Mussol)

Presentació del monogràfic “Repensando la Imaginación en Tiempos de Crisis: Enfoques Teóricos e Implicaciones Pragmáticas”, Res Publica.Revista de Historia de las Ideas Políticas, 28(1), 2025: 1-2)

A càrrec de Borja Muntadas i Alba Torrents (Mussol), editors del monogràfic

9.45-10.45h — Conferència inicial

Keynote Speaker: Antonio Casado da Rocha (EHU) — Prácticas de la imaginación situada: hermandades epistémicas contra el apocalipsis en Arantzazu

11.00-12.30 — Sessió 1: La imaginació prospectiva. Estudis i hipòtesis

  • Elisenda Ardèvol (UOC, Mediaccions) — Imaginaris emergents de la natura enmig de la crisi climàtica i ambiental
  • Tomás Criado (UOC, CareNet) — Temptejant la foscor: Indagacions col·lectives sobre el futur de l’habitabilitat urbana
  • Andrés Burbano (UOC, Pacts) — IA, arqueologia i futurabilitat
  • Cris Pujol (UOC, GAME) — Nostàlgia i desig de pertinença en els imaginaris audiovisuals de la postcrisi

Coffee Break

13.00-14.30 — Sessió 2: La imaginació situada. Pràctiques i projectes

  • Susanna Tesconi (UOC, Mussol) — Experimentar futurs més enllà del solucionisme educatiu
  • María Heras (UOC, Turba) — Cossos que imaginen: recerca i aprenentatge col·lectiu en temps de crisi ecosocial
  • Amalia Creus /Inés Martins / Efraín Foglia (UOC, Nodes/Mediaccions) — Cartografies crítiques, cures i mobilitat urbana 
  • Albert Chamorro (UAB, CRAE) — Tecnologies de reconeixement al servei del contrapoder: una investigació artística

Organització: Grup de Recerca MUSSOL (UOC) 

Coordinació:Ignasi Gozalo Salellas i Marina Garcés (UOC) 

Amb el suport de la Unitat de recerca TRÀNSIC (UOC) i del Projecte Archeologies of the Unimaginable (Research Accelerator 2024, UOC)

Categories
ethnographic experimentation experimental collaborations intravention inventory multimodal publications

Multimodal Appreciation: A Kit for Evaluating Multimodal Works in Anthropology and Beyond

Today we’re celebrating!

Our Multimodal Appreciation: A Kit for Evaluating Multimodal Works in Anthropology and Beyond is finally out!

After more than a year of work writing and designing the kit, we have finally received the printed copies from the press!

Unboxing of the kit, picture by Andrew Gilbert

Written by Judith Albrecht, Tomás Criado, Ignacio Farías, Andrew Gilbert, Carla J Maier.
Published CC BY SA Institut für Europäische Ethnologie · HU Berlin, 2025 [ISBN 978-3-00-084575-8]

Cover and layout design: Dina Fluck

Acknowledgements

This book has been made possible with the generous support of the Volkswagen Foundation (project number 0069945-00, Multimodal Appreciation: Prototypes for the Evaluation and Institutionalisation of More-than-Textual Ethnography) as well additional funding from Humboldt-Universität zu Berlin and Burg Giebichenstein University of Art and Design Halle.

Summary

This kit provides a set of ­ practical exercises and a framework for valuing and assessing multimodal works. It recognizes their unique capacity to weave together and activate diverse media forms, collaborative practices, and public engagement while expanding the traditional boundaries of anthropological knowledge production.

This kit is intentionally designed as an open-ended, dynamic resource. We are certain that there are dimensions we have overlooked and anticipate that new dimensions will emerge through its use. This is why you’ll find blank cards, expandable lists, adaptable templates, and blank pages throughout the kit – they are invitations for you to contribute your own insights, document new approaches, and expand the kit based on your experiences in appreciating and evaluating multimodal works. Your engagement with the kit actively shapes its evolution, making it a lively and collectively enriched resource rather than a fixed set of instructions.

Download

You could download the kit here.

Printed copies

If interested in receiving a printed copy, please contact any of us!

***

How to quote: Albrecht, J., Criado, T., Farías, I., Gilbert, A. & Maier, C.J. (2025). Multimodal Appreciation: A Kit for Evaluating Multimodal Works in Anthropology and Beyond. Published CC BY SA Institut für Europäische Ethnologie · HU Berlin [ISBN 978-3-00-084575-8] | PDF

Categories
ethnographic experimentation experimental collaborations multimodal publications

For an inviting anthropology > JRAI

Together with Francisco Martínez & Eeva Berglund, we’ve just published an article in the Journal of the Royal Anthropological Institute, where we imagine an ‘inviting’ anthropology.

This joint endeavour has been very long in the making: first drafted as a book proposal in 2019, it slowly grew into a positional essay, which has had many lives before its current instantiation.

We have benefitted from the very constructive feedback of JRAI’s editorial team and peer reviewers, whose insights have allowed us to bring it to fruition.

My university, the Open University of Catalonia, has funded the OA publication of the article, which is now out here: https://doi.org/10.1111/1467-9655.70017

Besides, we’ve had the immense luck of receiving commentaries by Tim Ingold and George E. Marcus, to whom we wish to extend our warmest gratitude for their time and insight.

For an inviting anthropology

Abstract

Anthropologists have recently become inspired, captivated even, by the practices of the arts, design, and architecture in efforts to renew anthropology’s modes of engagement and understandings of its relevance, particularly affecting how we approach ethnographic fieldwork. Having each worked for well over a decade at these crossroads, the authors reflect on a search for anthropological relevance undertaken through collaborative materializations of the field, in situations where anthropologists go beyond gestures of cultural critique and participant observation. This entails creating hosting environments where our counterparts turn not just into co-ethnographers or co-thinkers, but also and mainly into ethnographic guests. The idea is familiar in a discipline rooted in forcing uninvited visits on hosts around the world. However, in our material explorations, we envision a different route. For us, hosting, as a mode of inquiry, provides openings to a more inviting anthropology, involving zones of mutual uncertainty among a multiplicity of actors so as to instil generative puzzlement without imposing our discipline on others. We conclude by making a plea for practising anthropology as a field of invitations in hopes of remaking worlds together with our ethnographic guests.

Pour une anthropologie accueillante

Résumé

Les pratiques des arts, du design et de l’architecture sont récemment devenues une source d’inspiration, voire de fascination, pour les anthropologues, qui y voient un moyen de renouveler les modes d’engagement de l’anthropologie et l’appréhension de sa pertinence, notamment dans la manière d’aborder le travail de terrain ethnographique. Après avoir travaillé chacun pendant une bonne dizaine d’années à cette croisée des chemins, les auteurs réfléchissent à la recherche d’une pertinence anthropologique par des matérialisations collaboratives sur le terrain, dans des situations où les anthropologues vont au-delà des gestes de la critique culturelle et de l’observation des participants. Il s’agit de créer des environnements d’accueil dans lesquels nos interlocuteurs ne sont pas seulement co-ethnographes ou co-penseurs mais aussi, et surtout, des invités ethnographiques. L’idée est familière, dans une discipline fondée sur le fait de s’imposer chez les gens partout dans le monde sans y avoir été invité. Dans leurs explorations matérielles, les auteurs envisagent une voie différente : pour eux, accueillir est un mode d’investigation qui inaugure une anthropologie plus ouverte, dans laquelle les zones d’incertitude mutuelle entre une multitude d’acteurs leur permettent de susciter une perplexité générative sans imposer leur discipline aux autres. En conclusion, ils plaident pour une anthropologie pratiquée comme un champ d’invitations, dans l’espoir de refaire le monde avec leurs invités ethnographiques.

How to quote: Criado, T.S., Martínez, F. & Berglund, E. (2026). For an Inviting Anthropology. Journal of the Royal Anthropological Institute, 32(1), 7-26 | PDF

Categories
concepts ethnographic experimentation experimental collaborations multimodal publications

Vocabulario para la experimentación etnográfica > Cultural Anthropology

Hoy se ha publicado la serie del Editors’ Forum Theorizing the Contemporary de Cultural Anthropology titulada:

Vocabulario para la experimentación etnográfica

Editado por Adolfo Estalella, Tomás Criado y Francisco Martínez

Este foro sitúa la experimentación como un impulso creciente en antropología que desborda la escritura permeando el análisis, el trabajo de campo, la teorización y la representación. Las contribuciones que aquí recogemos entienden la experimentación etnográfica como el diseño de situaciones, dispositivos y colaboraciones que refiguran nuestras relaciones con lo empírico y lo analítico mediante prototipados, mediaciones materiales y modos performativos de indagación. Este giro responde a la insuficiencia de métodos y formatos heredados para abordar problemas contemporáneos, cuestionando así las formas y normas de la disciplina. A través de un repertorio de proyectos en todo el arco hispanoparlante, la atención a la experimentación en el momento empírico nos permite expandir la etnografía, pensar con las contrapartes, y convertir a nuestros interlocutores en acompañantes epistémicos antes, durante, y después del trabajo de campo. En diálogo con tradiciones colaborativas y comprometidas, la propuesta perfila una estética y ética propias y muestra su despliegue más allá del norte global. La colección convoca a antropólogos y antropólogas hispanohablantes de Europa y América para proponer un vocabulario que cartografíe este territorio, exhiba su vitalidad y explore las posibilidades que abre para rehacer la etnografía con otras y otros.

ÍNDICE

  • Introducción, Adolfo Estalella (Consejo Superior de Investigaciones Científicas), Tomás Criado (Universitat Oberta de Catalunya) y Francisco Martínez (Universidad de Murcia)
  • Co-fabular. Isaac Marrero Guillamón (Universidad de Barcelona)
  • Conjurar. Ricardo Greene (Universidad San Sebastián)
  • Dejar hacer. Francisco Martínez (Universidad de Murcia)
  • Desconcierto. Diana Espirito Santo (Pontificia Universidad Católica de Chile)
  • (Des)plegar. Santiago Orrego (Universidad Humboldt de Berlín)
  • Ensamblaje ecléctico. Roger Canals (Universitat de Barcelona)
  • Evocar. Mariana Xochiquétzal Rivera García (Instituto Nacional de Antropología e Historia, México)
  • Hacer-aprender. Sebastián Carenzo y Ana Mazzino (Universidad Nacional de Quilmes)
  • Inacabado. Tania Pérez-Bustos (Universidad Nacional de Colombia)
  • Inventariar. Adolfo Estalella (Consejo Superior de Investigaciones Científicas) y Tomás Criado (Universitat Oberta de Catalunya)
  • Montajes colaborativos. Silvia Citro y Soledad Torres Agüero (CONICET, EACYP- Universidad de Buenos Aires)
  • Narrar a distancia. María Eugenia Ulfe (Pontificia Universidad Católica del Perú).
  • Proceso. Roger Sansi Roca (Universitat de Barcelona)
  • Provocación. Ruy Blanes (Universidad de Goteborg)
  • Titubear. Ignacio Farías, Felix Marlow y Rebecca Wall (Universidad Humboldt de Berlín)
  • Tramar. Candela Morado e Isabel Gutiérrez Sánchez (Consejo Superior de Investigaciones Científicas)
  • Visualización Colaborativa. Jorge Núñez (Universidad de Ámsterdam) y Maka Suarez (Universidad de Oslo)
Categories
city-making ecologies ecologies of support ethnographic experimentation events games older people urban and personal devices

Taller «Ciudades que envejecen» @ Setmana de l’Antropologia 2025

En el proyecto CIUDEN participamos de la Setmana de l’Antropologia 2025 organizada por el Institut Català d’Antropologia (ICA) con una activación del juego de mesa «Ciudades que envejecen», una dinámica de juego especulativo creada específicamente para este proyecto como metodología etnográfica. El dispositivo se jugó por primera vez en junio de 2025 durante unos talleres con agentes que intervienen directamente en las transformaciones urbanas vinculadas al envejecimiento. En esta ocasión, llevamos el juego a un entorno disciplinar abierto al público como propuesta de herramienta metodológica especulativa para la investigación antropológica.

Este taller es una invitación a imaginar posibles futuros del envejecimiento en las ciudades litorales mediterráneas a través de un juego de mesa. A partir de esta propuesta buscamos fomentar el diálogo transdisciplinar e intersectorial para pensar horizontes posibles de los retos urbanos demográficos, ambientales, de vivienda, de movilidad y de equipaciones y servicios.

Lugar: Museu Etnològic i de Cultures del Món – Sede Montcada (Carrer Montcada, 12-14, Barcelona).

Actividad con inscripción previa aquí.

Martes 4/11/2025 | 10:00h-13:30h | presencial

Categories
caring infrastructures city-making collectives ethics, politics and economy of care events games multimodal older people participatory & collaborative design of care infrastructures urban and personal devices

Ciclo HABITARES II @ Universidade da Coruña

El equipo del proyecto CIUDEN participamos en el ciclo HABITARES II, organizado por el Equipo de Investigación Sociedades en Movimiento en el marco del Maestrado en Políticas Sociais e Intervención Sociocomunitaria de la Universidade da Coruña con la sesión «Cidades que envellecen: reensamblar os futuros urbanos das persoas maiores».

Acceso a la sesión: https://msteams.link/N5BB

29/10/2025 | 16:00h | online

Categories
art atmosphere caring infrastructures concepts ecologies ecologies of support ethnographic experimentation events experimental collaborations heat and shade maintenance and repair more-than-human multimodal techniques & ways of doing uncommoning urban and personal devices

Dispositivos ambientales ¿Cómo hacernos cargo de los paisajes del Antropoceno?

Los próximos días 2-3 de octubre de 2025, junto con Pablo Alonso y Alejandro Limpo organizaremos en el grupo CareNet de la UOC el seminario: Dispositivos ambientales ¿Cómo hacernos cargo de los paisajes del Antropoceno?

Lugar: Sala U0.1 @ UOC – Carrer del Perú 52, 08018 Barcelona | Evento público, requiere registro

+info (descripción detallada, programa actualizado y cómo registrarse): http://symposium.uoc.edu/go/dispositivosambientales

Presentación

La modernidad convirtió el mundo en un lugar de exploración y explotación. Pero la tierra y la atmósfera, los océanos y la biosfera, por no hablar de las complejas redes de infraestructuras que habitamos, han dejado de ser únicamente escenarios de la vida cultural y política humana. Los paisajes del Antropoceno nos arrojan ante una serie de tareas más allá de los paralizantes mandatos de la modernidad: ¿cómo apreciar las complejas interdependencias que sostienen los mundos contemporáneos? Un buen ejemplo de ello lo tenemos en las frecuentes olas de calor urbanas y marítimas que fabrican innumerables tormentas perfectas en conjunción con nuestros modos de asentamiento urbano. ¿Cómo hacernos cargo de la complejidad de entidades, relaciones, procesos y transformaciones que desbordan en muchas ocasiones las instituciones culturales y políticas heredadas? ¿Qué mundos portan  esas instituciones y cómo podemos hacernos cargo de esa herencia?

En este encuentro, proponemos hacer frente a esta tarea de forma experimental y colectiva, abordando lo que llamamos provisoriamente “dispositivos ambientales”. Tomando inspiración de los estudios de la ciencia y la tecnología y, en particular, del concepto ampliado de mediación que han introducido los estudios de medios ambientales y elementales, los dispositivos ambientales pretenden ser una manera de orientar la atención y la creatividad en torno a técnicas y mediaciones que sostienen y articulan entornos y paisajes. En el seminario acogemos diferentes propuestas que abordan mediaciones e iniciativas que buscan retrabajar los paisajes del Antropoceno en este momento crítico: espacios de sombras urbanas y calor, dispositivos para relacionarse con tormentas y espacios urbanos inundables, formas de convivir con micro-partículas tóxicas en suspensión atmosférica, la preparación ante los megaincendios, proyectos que buscan entrar en otras relaciones con cuerpos de agua alterados por la presión antropógena, aproximaciones a la renovada vida social del bioma y diferentes encuentros multiespecie más allá del lenguaje.

Dotando de centralidad a estos dispositivos ambientales, en este seminario queremos hacer presente las diferentes maneras de acoger disposiciones epistémicas y políticas para una indagación compartida sin precedentes: ¿cómo habitar el planeta, en su pluralidad irreductible, asumiendo la pregunta por el cuidado – qué significa “hacerse cargo”–   de estas mediaciones? 

Programa

(versión de 26/9/2025)

Jueves 2 de Octubre de 2025

9:30-10:00 Bienvenida

10:00-10:30 Tomás Criado, Pablo Alonso y Alejandro Limpo: Dispositivos ambientales ¿Cómo hacernos cargo de los paisajes del Antropoceno?

10:30 -11:15 PLENARIA | Nerea Calvillo: Los Descensos. Mediaciones ambientales en el espacio público. Presenta y modera: Tomás Criado (30’ pres, 15’ Q&A)

11:15-11:30 Pausa

PANEL 1 – Modera: Elisenda Ardèvol

11:30-11:50 Ester Gisbert: Recuperar el xafardeig al safareig. Xismes hidràulics per mullar-nos pel paisatge

11:50-12:10 Hernán Borisonik: Atlas Neguentrópico. Dispositivos biomiméticos para cuerpos de agua

12:10-12:30 Discusión

12:30-12:45 Pausa

PANEL 2 – Modera: Pau Alsina

12:45-13:05 María Heras: Dramaturgias ambientales. Trayendo los cuerpos al diálogo ecosocial

13:05-13:25 Blanca Pujals e Isaac Marrero: Grapando instituciones. Experimentos en la investigación y colaboración basada en las artes

13:25:13:45 Discusión

13:45-15:00 Pausa para comida

PANEL 3 – Modera: Aida Sánchez de Serdio

15:00-15:20 Brais Estévez & Iago Carro: La escuela de calor en Ourense. Inventar la adaptación climática como un colectivo híbrido

15:20-15:40 Ion Fernández de las Heras, Cristina Cano y Blanca Callén: Formas de evidencia infraestructural. Antenas, residuos y atención en los paisajes del Antropoceno

15:40-16:00 Rubén Gómez Soriano y Gonzalo Correa: Compañeros epistémicos. Encuentros multiespecíficos para pensar el mundo por venir

16:00-16:30 Discusión

Viernes 3 de octubre de 2025

9:00-9:30 Bienvenida

9:30-10:15 PLENARIA | Juan Manuel Zaragoza y Miguel Mesa del Castillo: Mar Menor. Historias desde la Zona Crítica. Presenta y modera: Alejandro Limpo (30’ pres, 15’ Q&A)

PANEL 4 – Modera: Toni Roig

10:15-10:35 Albert Arias: Pedaleando el Antropoceno. Ecologías del ciclismo de montaña en el Parque Natural de Collserola

10:35-10:55 Alexandre Molina: Dispositivos para especular. Exploraciones ambientales desde los juegos de mesa

10:55-11:15 Discusión

11:15-11:30 Pausa

PANEL 5 – Modera: Maria Cifre

11:30 -11:50 Laura del Vecchio: Contra el col·lapse? Brunzim! Justicia multiespècie a la fi del món

11:50-12:10 Carlos Pastor: Rituals artístics basats en interaccions més-que-humanes situades en salines

12:10-12:30 Discusión

12:30-12:45 Pausa – desplazamiento

12:45-14:00 Arantza Begueria y Marta Solans: Un chucrut en la calle. Fermentar encuentros multiespecie (20’ pres + chucrut colectivo)

14:00-15:15 Pausa para comida

15:15-16:30 Taller de cierre: ¿Cómo hacernos cargo? Presenta y modera: Pablo Alonso

Descargar el programa: PDF